Pere Carbonell i Fita
Pere Carbonell i Fita (Barcelona, 18 de gener de 1916 - Barcelona, 18 de desembre del 2014) fou un mestre i polític català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1916  Barcelona |
| Mort | 18 desembre 2014 (98 anys) Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 13 març 1985 (renúncia) – Jaume Jané i Bel → Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, professor, director comercial |
| Partit | Front Nacional de Catalunya (–1978) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Fills | Jordi Carbonell i Sebarroja, Jaume Carbonell i Sebarroja |
Premis
| |
Biografia modifica
Abans de la guerra civil espanyola estudiava a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i militava a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Quan esclatà el conflicte ingressà a l'Escola Popular de Guerra i lluità en l'arma d'artilleria.[2] Assolí el grau de tinent d'artilleria i fou ascendit a capità per mèrits de guerra en 1938. En acabar la guerra s'exilià a França, on fou internat en alguns camps de concentració. Poc després tornà i fou empresonat fins a 1945 per la seva pertinença a la secció militar del Front Nacional de Catalunya.[3] Fou tancat de 1939 a 1943 a les presons de Figueres i Poblenou, i el 1944 fou internat a la Presó Model de Barcelona fins que fou alliberat el 1945.
Un cop alliberat treballà com a director comercial i no milità a cap partit polític, encara que fou membre d'Òmnium Cultural, d'Ona Cultural, de la Unió Excursionista de Catalunya i de l'Associació de Veïns del barri d'Horta. Ha estat fundador i president del Club de Marketing de Barcelona.[4] El 1980 fou nomenat director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat independent dins les llistes de Convergència i Unió, tot i que va renunciar en 1985. El 2012 va guanyar la Creu de Sant Jordi.[5] El 18 de gener del 2014 va morir a Barcelona.[6] És pare de Jordi Carbonell i Jaume Carbonell.
Obres modifica
- Tres Nadals empresonat (1939-1943) (1999)
- Nadal en la presó Model (1944-1945) (2000)
- Entre la vocació i el deure (2002)
- Formant mestres per a la democràcia (2003)
- Obrint camins a l'esperança (2005)
- Entre la política i la pedagogia (2009)
Referències modifica
- ↑ Mas, Andreu «Pere Carboneel i fita. Testimoni d'un país». Presència [Girona], núm. 2018, del 29 octubre al 4 novembre 2010, p. 14-17.
- ↑ Entre la Vocació i el deure[Enllaç no actiu], 2002
- ↑ «Acte d'Homenatge al FNC». Arxivat de l'original el 2009-12-04. [Consulta: 8 desembre 2009].
- ↑ Diputats de la Segona Legislatura
- ↑ El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ha mort Pere Carbonell, antic membre de la Secció Militar del Front Nacional de Catalunya». Nacio digital. [Consulta: 18 desembre 2014].
Enllaços externs modifica
- Obres de Pere Carbonell Arxivat 2005-03-17 a Wayback Machine. al web de Llibreria Ona
- Diputats al Parlament a La Vanguardia, 3 de maig de 1984
- Tres Nadals empresonats (1939-1943 de Pere Carbonell i Fita
- Nadal a la Presó Model (1944-1945 de Pere Carbonell i Fita