Pere Milà i Camps
Pere Milà i Camps (Barcelona, 25 de juny de 1873 [1]- 22 de febrer de 1940)[2] fou un advocat, industrial i polític català, fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.
 Pere Milà cap al 1906  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1874 Barcelona |
| Mort | 22 febrer 1940 (65/66 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 30 abril 1907 – 16 març 1916 ← Josep Agelet i Garrell – Daniel Riu i Periquet → Circumscripció electoral: districte electoral de Solsona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | empresari, advocat, jurista, polític |
| Partit | Lliga Regionalista Solidaritat Catalana |
| Família | |
| Cònjuge | Roser Segimon i Artells |
| Parents | Josep Maria Milà i Camps (cosí germà) Josep Milà i Pi (oncle patern) |
Era empresari de la plaça de braus La Monumental de Barcelona i organitzà la primera cursa de cotxes de Barcelona. Amb la seva esposa, Roser Segimon i Artells (que era vídua de Josep Guardiola i Grau) van encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí la construcció de la Casa Milà (La Pedrera). Fou elegit diputat per Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana i com a monàrquic independent a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.
Pere Milà, va evolucionar de la Lliga als partits tradicionals fins a donar suport al dictador, Miguel Primo de Rivera, va publicar el 1931, sense signar, anònimament, el llibre Perogrullo, diputado constituyente on, al llarg de setanta-set planes, exposava les seves teories polítiques: supressió del sufragi universal, animadversió a l'Estatut d'Autonomia, elogi de la dictadura, crítiques a Francesc Cambó…[2]
Durant la guerra civil la plaça de toros havia acollit, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit. Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental havia esdevingut un garatge i magatzem de ferralla, i se n'havien tret part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles. A més els Milà varen haver de fugir i el seu pis de la Pedrera va ser ocupat pel govern de la Generalitat de Catalunya.[2]
Referències modifica
- ↑ «Naixements 1873 registres.llibre 2 (núms.1601 al 3200) Núm. 3107». Arxiu Municipal de Barcelona, 1873. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià"[Enllaç no actiu], a "La Pedrera Educació".
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Milà i Camps |
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)