Pere Nolasc de Bassa i Girona

militar català

Pere Nolasc de Bassa i Girona (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 11 de febrer de 1783[1][2] - Barcelona, 5 d'agost de 1835) va ser un militar català,[3][4] avi de Josep Maria Pallejà i de Bassa, III marquès de Montsolís.

Infotaula de personaPere Nolasc de Bassa i Girona

(1835) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1783 Modifica el valor a Wikidata
Vilallonga del Camp (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1835 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata

Amb l'inici de la Guerra del Francès Bassa va abandonar els estudis de dret per allistar-se a l'exèrcit com a capità de companyia.[3] Fou ascendit a tinent coronel, grau que li fou confirmat pel mateix Ferran VII,[4] i el 1830 va tornar a ascendir a brigadier i mariscal de camp.[3] El 1833 va ser nomenat governador militar de Cadis.

El 1835 va tornar a Barcelona com a lloctinent del capità general de Catalunya: el general Llauder.[3] Quan el 25 de juliol va esclatar la bullanga anticarlina que va derivar en la crema de convents per tota la ciutat, Llauder li va encarregar de trobar i castigar els culpables. Però el 5 d'agost la bullanga revifà de nou, aquest cop amb un marcat caire antiabsolutista: la intenció de Bassa de desarmar la Milícia Nacional de Barcelona provocà un assalt tumultuós a la seva residència:[4] Bassa fou mort d'un tret; seguidament el cadàver fou llençat des del balcó, arrossegat fins a la Rambla i allí fou cremat en una foguera juntament amb la documentació sostreta de l'assalt de la sots-delegació de policia.[3] Durant la nit se succeïren els saqueigs dels burots i altres oficines d'impostos, significativament es va destruir l'estàtua de Ferran VII, i acabà en la famosa acció ludista de la crema de la fàbrica Bonaplata, la qual provocaria en els dies següents el distanciament de les classes burgeses respecte la bullanga.

La seva vídua Francesca Xaviera de Saleta i Descatllar va obtenir de la reina Isabel II el marquesat de Monsolís el 1853.

Referències modifica

  1. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. «Pedro Nolasco Bassa de Girona | Real Academia de la Historia». [Consulta: 26 febrer 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 109 "Bassa i Girona, Pere Nolasc". ISBN 84-297-3521-6. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Pere Nolasc de Bassa i Girona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.