Pere Tomàs (franciscà)
Pere Tomàs (1280-1340) és un filòsof franciscà d'origen català[1] defensor de l'Escotisme. Va rebre el sobrenom en llatí doctor strenuus, proficuus et invincibilis. No ha de ser confós amb els seus homònims contemporanis, el carmelita Petrus Thomae, arquebisbe de Creta (1305-1366),[2] un menoret gallec del mateix nom i un canonge de Sant Flor.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1280 (Gregorià)  |
| Mort | 1340 (Gregorià) (59/60 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, monjo |
| Orde religiós | Franciscans |
| Obra | |
Obres destacables | |
Es va graduar en teologia a Cambridge i a una data imprecisa va fer estudis a París, pot-ser el 1305. Va ensenyar lògica i filosofia natural entre 1316 i 1332 al studium solemne del convent de Sant Nicolau de Barcelona i després a Avinyó, on va ocupar un càrrec apostòlic. Entre altres obres, va escriure De ente, De formalitatibus, De esse intelligibili, De unitate numeri i Tractatus brevis de modis distinctionum, atribuït erròniament al franciscà lleidatà Antoni Andreu,[3][4] on exposa una teoria sobre les maneres d'identitat i de distinció en línia amb el pensament de Joan Duns Escot. Aquesta obra ha estat editada per Celia López el 2011 en versió crítica trilingüe (llatí, català i anglès).[5]
Encara que és considerat un escotista, el seu pensament es va orientar progressivament cap a un realisme extrem, després conegut com a «formalisme».[6][7][8][9] Juntament amb els franciscans Gonzalo de Balboa (†1313), Antoni Andreu (anomenat doctor dulcifluus, 1280-1320), Álvaro Pelayo (1280-1352) i Guillermo Rubio (†1334), Pere Tomás va ser un dels més importants escotistas del segle xiv.[10]
- Obres
- De ente, o De conceptu entis et opus de trascendentibus, Venècia, 1517.
- Quaestiones de unitate minori numerali, Salamanca, manuscrit núm. 1881
- Quaestiones de ens intelligibile, Salamanca, íd.
- Quaestiones super libros physicorum, manuscrit de la Biblioteca Vaticana
- Commentaria super multos Aristotelis libros
- De formalitatibus
- Tractatus brevis de modis distinctionum
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Corts i Blay, Ramon; Galtés i Pujol, Joan. «Pere Tomàs». A: Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya.. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998-2001. ISBN 84-393-4612-3.
- ↑ «Pere Tomàs (franciscà)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mensa i Valls, Jaume «Antoni Andreu, mestre escotista. Balanç d'un segle d'estudis». Arxiu de Textos Catalans Antics, 31, 2016, pàg. 825–942. DOI: 10.2436/20.3000.01.56. ISSN: 2013-9535.
- ↑ Andersen, Claus A. «Introducció». A: Tractatus brevis de modis distinctionum. Santa Coloma de Queralt: Obrador edèndum, UAB, URV, Institut d'Estudis Catalans, 2011, p. 32-40. ISBN 978-84-937590-8-7.
- ↑ Thomae, Petrus. Celia López i Josep Batalla (eds). Tractatus brevis de modis distinctionum (en llatí, català, francès). 1a edició. Santa Coloma de Queralt: Obrador edèndum, UAB, URV, Institut d'Estudis Catalans, 2011. ISBN 978-84-937590-8-7.
- ↑ Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas de España (en castellà). volum III: Siglos xiii-xvi. Salamanca: Instituto de Historia de la Teologia española, 1971, p. 307.
- ↑ Historia de la teología española (en castellà). Madrid: Fundación Universitaria Española, Seminario Súarez, 1983, p. 479. ISBN 84-7392-215-8.
- ↑ Bagunyà i Casanovas, Jaume «Fra Pere Tomas, Doctor strenuus et invincibilis». Estudis Franciscans, 1927, pàg. 90-103.
- ↑ Künzle, Pius «Mitteilungen aus Codex Mazarine 3490 zum Schrifttum des Franziskaners Petrus Thomae, vorab zu seinen Quaestiones in Metaphysicam» (en alemany). Archivum Franciscanum Historicum, 59, 1966, pàg. 3-37.
- ↑ Atalaya, 1992, p. 173.
Bibliografia modifica
- Aa.vv. Ecrits et lectures médiévales. (en francès). París: Presses de la Sorbonne nouvelle, 1992 (Atalaya). ISBN 2-87854-028-X.
- Cabré i Durán, María «Pere Tomàs: mestre subtilíssim. A propòsit d'un llibre recent». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 54, 2015, pàg. 127–134. ISSN: 0211-402X.