Viquipèdia

Periscopi

Un periscopi és un instrument òptic que permet observar des d'una posició camuflada (sense exposar-se) al contrari que un binocular o una mira telescòpica. En la seva configuració més simple consta d'un tub amb dos miralls a cada extrem situats en paral·lel en un angle de 45 graus. Aquest disseny (sovint afegint-hi lents òptiques) s'utilitzà durant la Primera Guerra Mundial per a observar el camp de combat de les trinxeres sense exposar-se al foc enemic. Aquest tipus de periscopis també s'utilitzen en les torretes d'alguns vehicles blindats. Periscopis més complexos, basats en prismes en comptes de miralls, i amb lents d'amplificació (amb zoom) s'utilitzen en submarins, permetent observar l'exterior i disparar els torpedes mentre es mantenen en immersió.[1]

Esquema d'un periscopi.
A - Periscopi utilitzant 2 miralls plans.
B - Periscopi utilitzant 2 prismes (amb angle a la dreta).
1 - 2 - Miralls plans.
3 - 4 - Prismes d'angle a la dreta.
5 - 6 - Ull de l'observador.
7 - 8 - Tub del periscopi.
H - Altura del periscopi òptic.
Esquema de les lents dels periscopis.
A - Periscopi utilitzant una sola lent (L2) per corregir la imatge.
B - Periscopi que utilitza dues lents (L2-L3) per corregir la imatge.
1-3 - Finestra del periscopi.
2-4 - Reticle del periscopi.
P - Prismes (or miralls).
L1 - Lents de l'objectiu.
L2 - per a A - L2 - L3 - per a B - Lents d'imatge.
L3 - L4 - per a A - L4-L5- per a B - Ocular.
L0 - Lent de camp.
y - Objecte llunyà.
H - Altura del periscopi òptic.

Orígens i primers usos modifica

Ja a la dècada del 1430 Johannes Gutenberg, més conegut per la seva contribució en la tecnologia de la impremta, va construir i comercialitzar un telescopi senzill per permetre als pelegrins veure per sobre la multitud durant els festival religiós d'Aquisgrà.[2] Johannes Hevelius descrivia, l'any 1647, periscopis amb lents en la seva obra Selenographia, sive Lunae descriptio,[3] veient aplicacions militars per aquest invent.[4][5] L'inventor Simon Lake va ser el primer a utilitzar periscopis en els seus submarins l'any 1902,[6] mentre que el britànic Howard Grubb[7] en perfeccionà el disseny durant la Primera Guerra Mundial.[8]

Periscopis de trinxera modifica

Els periscopis, en alguns casos fixats a un fusell, van ser utilitzats durant la Primera Guerra Mundial permetent als soldats observar sense exposar-se fora de les trinxeres evitant el perill de ser disparats (especialment per franctiradors).[9]

Aspectes òptics modifica

Alguns models de periscopis de trinxera o binocles de trinxera eren instruments òptics amb característiques semblants als binocles prismàrics manuals. Els paràmetres a considerar són els mateixos: augments, diàmetre dels objectius, camp angular, lluinositat, distància interocular, pupil·la de sortida, ...

Visió estereoscòpica modifica

Els humans gaudeixen de visió binocular i de visió estereoscòpica pel fet de mirar amb dos ulls. La visió estereoscòpica i la sensació de profunditat es basen en la superposició de dues imatges (una en cada ull) lleugerament diferents. Segons diversos experiments realitzats, la distància màxima de visió estereoscòpica (radi estereoscòpic) és d’uns 450 metres. Que correspon a una diferència angular de 30 segons d’arc entre les imatges.[10]

La visió amb l’auxili d’uns binocles millora la visió estereoscòpica. Per exemple, dos objectes separats per 5 segons d’arc (a ull nu) observats amb uns binocles de 8 augments proporcionaran la sensació d’una separació de 40 segons d’arc. El radi estereoscòpic serà de 3600 metres (8 vegades més gran que a ull nu).

  • Cal tenir en compte que les consideracions anteriors serveixen per a una distància entre els objectius dels binocles igual a la distància entre els ulls de l’observador. Hi ha molts dissenys de binocles amb una separació dels objectius més gran que la distància interocular.
  • En els periscopis de trinxera més habituals, la separació dels objectius pot ser igual a la dels oculars o molt més gran.

Fusells periscòpics modifica

Ús naval modifica

 
Oficial al periscopi des d'un submarí americà durant la Segona Guerra Mundial.
 
Un destructor japonès torpedinat enfonsant-se, fotografiat des del periscopi del submarí USS Wahoo o l'USS Nautilus, el juny de 1942.

Els periscopis permeten a un submarí, mentre es manté submergit a poca profunditat, visualitzar objectius i perills tant en superfície com aeris. L'ús del periscopi en situacions de combat ha de ser discret, ja que pot revelar la pròpia posició (eliminant l'avantatge principal dels atacs submarins).

El francès Hippolyte Marié-Davy construí l'any 1854 el primer periscopi naval amb un disseny senzill amb miralls.[14] Fou l'americà Thomas H. Doughty que va desenvolupar el persicopi de prismes que fou utilitzat en la Guerra Civil Americana (1861-1865). El primer exemples d'ús d'un periscopi en un submarí es deu a Isaac Peral que el va utilitzar en el seu submarí (1888).[15] Es tractava d'un periscopi fix que utilitzava un conjunt de prismes. Aquest periscopi va permetre que, per primer cop, es disparessin torpedes mentre el submarí es trobava en immersió.[16] La invenció del periscopi retràctil, utilitzat habitualment en els submarins, s'atribueix a Simon Lake, que l'any 1902 l'anomenà "omniscope or skalomniscope",[17][18] tot i això l'italià Triulzi sembla que ja havia inventat un periscopi equivalent l'any 1901 amb el nom de cleptoscopi. Els submarins del segle xxi no sempre disposen de periscopis per exemple els submarins d'atac de la classe Virginia (els més moderns de la Marina dels Estats Units) compten amb aparells electrònics que recullen les imatges de la superfície. Aquesta nova tecnologia permet simplificar el buc de pressió (ja que no cal que hi encaixi el tub del telescopi) i per altra banda flexibilitza la disposició i equipament de la sala de control, ja que aquesta no ha d'estar situada forçosament sota la torreta.

En brúixoles de reflexió modifica

[19][20]

Fotografia modifica

  • La càmera Corfiel Periflex emprava un sistema periscòpic per a verificar la imatge proporcionada per l’objectiu (com en una càmera reflex).[21][22]
  • Telèfons mòbils amb òptiques periscòpiques que permeten zooms òptics.[23]

Usos en tancs modifica

  • Mires de tir per a armes.[24]
  • Periscopis de visió angular total. L’enginyer polonès Rudolf Gundlach va patentar un periscopi que permetia una visió de 360 graus (Peryskop obrotowy Gundlacha). Va equipar els tancs polonesos 7TP des de 1935. La denominació anglesa era la de Vickers Tank Periscope MK.IV.[25]
  • Patent nord-americana.1938 US patent 2130006 "periscope for armored vehicles"

Ús en aviació modifica

  • L'avió Spirit of Saint Louis disposava d'un periscopi. La nau no tenia parabrisa i el pilot no gaudia de visió frontal directa.[26]
  • Hi ha notícies de patents neozelandeses sobre periscopis per a dirigibles.[27]
  • Alguns dirigibles en viatges polars empraven la navegació amb el sol amb un instrument periscòpic.[28]

Fusells amb canons curvats modifica

A la Segona Guerra Mundial els alemanys projectaren i construïren nombrosos fusells amb canons curvats que permetien disparar en angles de 30, 45 i 90 graus. S'anomenaren Krummlauf i disposaven de sistemes periscòpics de mira.[29]

Galeria modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Periscopi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Regan, L. Mind-Blowing Maths: Packed With Amazing Facts!. Arcturus Publishing, 2019, p. 41. ISBN 978-1-83857-939-5 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  3. ↑ Hevelius, J. Johannis Hevelii Selenographia: sive, Lunae descriptio; atque accurata, tam macularum ejus, quam motuum diversorum, aliarumque omnium vicissitudinum, phasiumque, telescopii ope deprehensarum, delineatio. In quâ simul caeterorum omnium planetarum nativa facies, variaeque observationes, praesertim autem macularum solarium ... Addita est, lentes expoliendi nova ratio; ut et telescopia diversa construendi ... (en llatí). autoris sumtibus, typis Hünefeldianis, 1647 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  4. ↑ Inwood, S. The Man Who Knew Too Much: The Strange and Inventive Life of Robert Hook 1653 - 1703. Pan Macmillan, 2011, p. 281. ISBN 978-0-330-53218-1 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  5. ↑ Beziat, L.C.. La vie et les travaux de Jean Hévelius (en francès). Impr. des Sciences mathematiques et physiques, 1876, p. 9 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  6. ↑ Poluhowich, J. Argonaut: The Submarine Legacy of Simon Lake. Texas A&M University Press, 1999. ISBN 978-0-89096-894-9 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  7. ↑ Macaulay, J. The Boy's Own Annual. "Leisure hour" Office, 1914, p. 290 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  8. ↑ Bellis, Mary. «periscope» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-07-10. [Consulta: 17 setembre 2010].
  9. ↑ First World War - Willmott, H.P.; Dorling Kindersley, 2003, Pàgina 111
  10. ↑ United States. Army. Ordnance Department; Gardner, I.C.. Elementary Optics and Applications to Fire Control Instruments. U.S. Government Printing Office, 1924, p. 56 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  11. ↑ Walter, J. The Sniper Encyclopaedia: An A-Z Guide to World Sniping. Greenhill Books, 2019, p. 749. ISBN 978-1-78438-242-1 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  12. ↑ Walter, J. Voices of Snipers: Eyewitness Accounts from the World Wars. Greenhill Books, 2022, p. 122. ISBN 978-1-78438-628-3 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  13. ↑ Hamilton, J. Gallipoli Sniper: The Remarkable Life of Billy Sing. Pen & Sword Books Limited, 2015, p. 129. ISBN 978-1-84832-904-1 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  14. ↑ Hegde, P.D.. A brief History of Great Inventions. K.K. Publications, 2021, p. 90 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  15. ↑ Altozano, J.J.R.. El submarino peral una oportunidad perdida (en castellà). Liber Factory, 2013, p. 5. ISBN 978-84-9949-366-4 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  16. ↑ [enllaç sense format] http://pedrocurto.com/1.html Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine.
  17. ↑ United States. Bureau of Naval Personnel. Opticalman 3 & 2 (en hongarès). Bureau of Naval Personnel, 1970, p. 357 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  18. ↑ Goldstone, L. Going Deep: John Philip Holland and the Invention of the Attack Submarine. Pegasus Books, 2017, p. 290. ISBN 978-1-68177-484-8 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  19. ↑ United States. Merchant Marine Council. Proceedings. U.S. Coast Guard, 1957, p. 121 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  20. ↑ Friedman, N. British Submarines in Two World Wars. Pen & Sword Books, 2019, p. 42. ISBN 978-1-5267-3817-2 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  21. ↑ Strasser, C.G.. From Refugee to OBE. AuthorHouse, p. 31. ISBN 978-1-4772-2601-8 [Consulta: 19 juliol 2023]. 
  22. ↑ Hoog, Cees-Jan de. «Corfield cameras», 04-04-2022. [Consulta: 19 juliol 2023].
  23. ↑ Crocombe, R.A.; Leary, P.E.; Kammrath, B.W.. Portable Spectroscopy and Spectrometry, Applications. Wiley, 2021, p. 201. ISBN 978-1-119-63642-7 [Consulta: 19 juliol 2023]. 
  24. ↑ United States. Department of the Army. Field and Depot Maintenance Manual: Periscope Sight M28C (T46).. Headquarters, Department of the Army, 1990 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  25. ↑ R, M. Timelines of Nearly Everything. Manjunath.R, 2021, p. 985. 
  26. ↑ Paone, Thomas. «Stories from Inside the Spirit of St. Louis», 08-11-2016. [Consulta: 18 juliol 2023].
  27. ↑ New Zealand. Patent Office. Patent Office Journal (en alemany). U.S. Government Printing Office, 1916 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  28. ↑ Toland, J. The Great Dirigibles: Their Triumphs and Disasters. Dover Publications, 1972, p. 158. ISBN 978-0-486-21397-2 [Consulta: 18 juliol 2023]. 
  29. ↑ «Krummlauf: El cañón curvo de la Alemania Nazi – NeoTeo» (en castellà), 18-01-2021. [Consulta: 18 juliol 2023].

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Periscopi&oldid=33289557»