Els perlòdids (Perlodidae) constitueixen una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels plecòpters.[1]

Infotaula d'ésser viuPerlòdids
Perlodidae Modifica el valor a Wikidata

Perlodes sp
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdrePlecoptera
SuperfamíliaPerloidea
FamíliaPerlodidae Modifica el valor a Wikidata
Klapálek, 1909
Perlodes sp.

Descripció modifica

  • Moltes de les seues espècies presenten un aspecte molt similar a les dels pèrlids (d'ací que comparteixin el mateix nom vulgar), tot i que són una mica més petites i no depassen els dos centímetres i mig de llargària total.
  • No presenten mai brànquies a les bases de les coxes.
  • Les larves tenen un cos aplanat, una llarga cua, elements de subjecció per a resistir els corrents i manquen de brànquies ramificades al tòrax.
  • Les nimfes presenten patrons contrastats de coloracions clares i fosques.[2][3][4]

Reproducció modifica

Es reprodueixen a raó d'una generació per any. En general, els adults emergeixen a partir de l'abril fins al juny. Moltes espècies tenen una diapausa durant els mesos càlids i això els permet de viure en ambients hostils com rierols que només tenen aigua de forma temporal.[4]

Alimentació modifica

Com els pèrlids, són també depredadors actius de petits invertebrats, encara que menys agressius que aquells. També mengen matèria vegetal, especialment quan són joves.[2][4]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

Viuen des dels petits rierols fins als grans rius de fons rocallosos i d'aigües netes amb sediments, plantes vasculars i detritus de les zones neàrtica, paleàrtica i indomalaia. Es troben a sota de les roques i també entre la matèria orgànica car hi troben moltes preses.[3][5][4]

Gèneres modifica

Té una alta proporció de gèneres amb una única o unes poques espècies.

Observacions modifica

En general, són una mica més resistents al dèficit d'oxigen que els pèrlids i poden viure perfectament en cursos fluvials amb poca o escassa turbulència, però són igualment molt sensibles a la contaminació i reben la puntuació màxima com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[2]

 
Isoperla sp

Referències modifica

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. Pàg. 56. ISBN 978-84-9766-357-1
  3. 3,0 3,1 Tree of Life (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Perlodidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2012. [Consulta: 6 d’octubre 2011].
  5. GBIF (anglès)
  6. BioLib (anglès)
  7. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica