Persea

gènere de plantes

Persea és un gènere de plantes amb flors amb unes 150 espècies d'arbres de fulla persistent dins la família del llorer (Lauràcia).[2] El membre més conegut del gènere és l'alvocat, Persea americana.

Infotaula d'ésser viuPersea Modifica el valor a Wikidata

Persea indica fulles i fruit
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènerePersea Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1754
Tipus taxonòmicPersea americana Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims

Descripció modifica

Són arbres de mida mitjana, de 15-30 m d'alt. Les fulles són simples i lanceolades de 5-30 cm de llargada i 2-12 cm d'amplada i en disposició en espiral o alternada. Les flors es disposen en panícules curtes. El fruit és una drupa oval o amb forma de pera i una sola llavor. La mida del fruit és variable segons les espècies, d'1-1,5 cm per exemple en P. borbonia i P. indica, fins a 10-20 cm en P. americana.

Distribució i ecologia modifica

Les espècies de Persea tenen una distribució disjunta amb 70 espècies neotropicals des de Brasil a Xile i de Mèxic al Carib; arriben al sud-est dels Estats Units. A les illes de la Macaronèsia n'hi ha una sola espècie, l'endèmica Persea indica. N'hi ha unes 80 espècies a l'est i sud-est d'Àsia. Les espècies que aguanten més el fred suporten fins a -12 °C: P. borbonia, P. ichangensis i P. lingue; necessiten un sòl constantment humit i no toleren la secada.

La família Lauraceae formava part de la flora de Gondwana i molts dels seus gèneres migraren a Amèrica del Sud per l'Antàrtida, per ponts de terra en el Paleocè. Persea indica sobrevisqué en els boscos nebulosos de la laurisilva de les Canàries i les altres zones de la Macaronèsia.

L'evidència fòssil indica que el gènere Persea es va originar a l'Àfrica occidental durant el Paleocè i se n'estengué després més enllà. L'assecament posterior a l'Oligocè i les glaciacions va extingir el gènere Persea d'Europa.

Classificació modifica

 
Alvocat, Persea americana

El gènere Persea té tres subgèneres. El subgènere asiàtic Machilus es tracta com un gènere separat per molts especialistes, incloent la Flora of China; la incompatibilitat d'empelt entre els subgènere Persea i el subgènere Eriodaphne suggereix que aquests es poden tractar millor en gèneres diferents, de fet Kostermans (1993) fundà el gènere Mutisiopersea per a aquests. Un altre gènere estretament relacionat, Beilschmiedia, de vegades també s'inclou en Persea.

Subgènere Persea - Amèrica central. Dues espècies
  • Persea americana Mill. – alvocat
    • Persea americana var. drymifolia (Schltdl. & Cham.) S.F.Blake
    • Persea americana var. floccosa (Mez) Scora
    • Persea americana var. guatemalensis (L.O.Williams) Scora
    • Persea americana var. nubigena (L.O.Williams) L.E.Kopp
    • Persea americana var. steyermarkii (C.K.Allen) Scora
  • Persea schiedeana Nees – Coyo
Subgènere Eriodaphne (Mutisiopersea) - Amèrica, Macaronèsia. Unes 70 espècies, incloent
Subgènere Machilus - Àsia. Unes 80 espècies, incloent

Anteriorment ubicats aquí modifica

Etimologia modifica

Philip Miller derivà Persea del nom grec Περσεα. L'aplicaren Teofrast i Hipòcrates a un arbre egipci, possiblement Cordia myxa, o a una espècie del gènere Mimusops.[4]

Referències modifica

  1. «Genus: Persea Mill.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 5 febrer 2011].
  2. André Joseph Guillaume Henri Kostermans. 1993
  3. 3,0 3,1 «GRIN Species Records of Persea». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2000-10-27. [Consulta: 5 febrer 2011].
  4. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 3 M-Q. CRC Press, 2000, p. 2015. ISBN 9780849326776. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica