Petròglif

imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions

Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.

Petròglifs a la Newspaper Rock, al Canyonlands National Park, al sud de Moab, al sud-est d'Utah
Incisió rupestre anomenada Meercatze per l'arqueòleg Leo Frobenius, lleones rampants a Wadi Methkandoush, Líbia

Són força habituals en certs edificis. Per exemple, a l'església de Burg a Farrera, que hom pensa que deu ser de prop del segle x, hi ha un petròglif a la façana de ponent per a indicar que va ser refeta en el segle xviii.[1]

Se'n troben arreu del món. Han estat trobats en tots els continents excepte a l'Antàrtida. A Europa, han estat trobats a Noruega, Suècia, Irlanda, Gran Bretanya, Portugal, estat espanyol (Galícia, Canàries i País Valencià), Itàlia i França.

Etimologia modifica

La paraula ve dels mots grecs petros ('pedra') i glyphein ('tallar').

Primers petròglifs modifica

Els petròglifs més antics daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys, van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu contacte amb la cultura occidental del segle xx.

Al nord del País Valencià modifica

S'han trobat petròglifs a la Cova del Morral o la Serradassa (o inclús «la Serradeta»), a Vistabella del Maestrat (Alt Millars), junt amb altres mostres d'art rupestre. En aquest cas moltes de les inscultures són fulliformes i s'hi pot trobar una representació de la constel·lació del LLeó.[2] A la mateixa zona es van trobar nous petròglifs a la Cova del Rebollar o de la Beltrana.[3]

També s'han descobert gravats amb forma de fulla a la partida del Corral Blanc del terme municipal de la Pobla Tornesa (Plana Alta) i a Torre de Felip al terme de Llucena (Alcalatén), i set petjades de cavall treballades junt al castell de Vilafamés (Plana Alta).[4]

Al Baix Aragó i a les comarques castellonenques s'han localitzat nombrosos petròglifs ramiformes amb la finalitat de destil·lar oli de ginebre, per a usar-lo com a remei natural.[5]

Es mereixen una menció a part els signes o marques de Federo, també conegudes com «señoritas» a Terol, que suposen una sèrie de petròglifs amb formes similars que es poden trobar al nord del País Valencià i al sud-est d'Aragó. Les més antigues poden datar-se al voltant del segle XIX, però es desconeix el significat i l'autoria.[6][7]

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petròglif
  1. Les esglésies preromàniques i romàniques de la Vall Ferrera i la Coma de Burg, de Joan-Francesc Cabestany i Fort i d'Amics de l'Art Romànic. Il·lustrat per Lavínia Herrera Martín i Brígida Montero Cejas. Editat per l'Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 9788472837539 (català)
  2. Mesado Oliver, Norberto; Viciano Agramunt, José L. «Petroglifos en el septentrión del País Valenciano» (en castellà). Archivo de Prehistoria Levantina [València], XXI, 1994, p. 187-276 [Consulta: 19 desembre 2023].
  3. Mesado Oliver, Norberto; Barreda, Joan; Rufino, Arturo; Viciano Agramunt, Josep Lluís «Tres nuevas manifestaciones de arte rupestre prehistórico en la provincia de Castellón» (en castellà). Archivo de prehistoria levantina, XXVII, 2008, p. 181-224.
  4. Mesado Oliver «Nuevos petroglifos en la Pobla Tornesa, Vilafamés y Llucena» (en castellà). Centro de Estudios del Maestrazgo: Boletín de divulgación cultural, 2015, p. 136-148. ISSN: 0212-3975.
  5. Gusi Jener, Francesc; Barrachina Ibáñez, Amparo; Aguilella, Gustau «Petroglifos "ramiformes" y hornos de aceite de enebro en Castellón: interpretación etnoarqueológica de una farmacopea rural intemporal» (en castellà). Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 2009, p.257-278 [Consulta: 19 desembre 2023].
  6. Quirós Candau, Fèlix «Les marques del pont de Santa Quitèria». FONT. Publicació d'investigació i estudis vila-realencs [Vila-real], 11, maig 2009, p. 75-115 [Consulta: 19 desembre 2023].
  7. Aguilar, M. C.; Ibáñez, J. «Las señoritas más misteriosas» (en castellà). Diario de Teruel, 02-10-2006 [Consulta: 19 desembre 2023].