Pholis laeta

espècie de peix

Pholis laeta és una espècie de peix de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.[3]

Infotaula d'ésser viuPholis laeta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPholidae
GènerePholis
EspèciePholis laeta Modifica el valor a Wikidata
(Cope, 1873)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Allopholis laeta (Cope, 1873)
  • Centronotus laetus (Cope, 1873)[2]

Descripció modifica

  • Fa 25 cm de llargària màxima (tot i que, normalment, en mesura la meitat al sud-est d'Alaska),[4] té un cos allargat i anguil·liforme i la seua coloració va del groc-verd al taronja-marró amb taques de color marró o negrós en forma de mitja lluna, les quals s'estenen al llarg de la superfície dorsal. Els mascles immadurs i les femelles presenten una coloració pàl·lida al ventre, mentre que els mascles adults són de color taronja o vermellós a les galtes, la gola, les aletes pectorals i l'abdomen.
  • 74-80 espines i cap radi tou a l'aleta dorsal.
  • 2 espines i 35-37 radis tous a l'aleta anal.
  • Aleta caudal arrodonida i pèlviques petites.
  • Les aletes dorsal i anal són llargues i conflueixen amb l'aleta caudal.
  • Aletes pectorals ben desenvolupades.[5]

Reproducció modifica

Els adults assoleixen la maduresa sexual en arribar al voltant dels 10 cm de longitud.[6][4] A l'illa de Vancouver, les femelles ponen entre 600 i 1.600 ous a mitjans del gener[6] o del gener al febrer a prop de Victoria (la Colúmbia Britànica, el Canadà).[4] Els ous són demersals, s'adhereixen entre si o al substrat i són custodiats per qualsevol dels pares o deixats sense vigilància. Les larves es desclouen després de dos mesos i són planctòniques.[6]

Alimentació modifica

Probablement es nodreix de crustacis petits i de cucs marins.[7]

Depredadors modifica

És depredat per aus marines[8] (com ara, el bernat americà -Ardea herodias-[9] i el somorgollaire columbí -Cepphus columba-),[10] grans peixos submareals[11] i mamífers (la llúdria del Canadà -Lontra canadensis- i el visó americà -Mustela vison-).[12]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un peix marí, demersal (fins als 73 m de fondària)[13] i de clima temperat, el qual viu al Pacífic oriental: les zones de marees[14] des de les illes del Comandant i el sud-est de Kamtxatka[13] fins a les costes del mar de Bering a Alaska,[15] les illes Aleutianes i Crescent City (el nord de Califòrnia, els Estats Units), incloent-hi la Colúmbia Britànica (el Canadà).[5][16][17][18]

Estat de conservació modifica

Les seues principals amenaces són la pèrdua del seu hàbitat a causa de la contaminació produïda pels vessaments de petroli,[11][19] les aigües residuals i les explotacions forestals i mineres; la urbanització costanera; les pertorbacions naturals (com ara, els terratrèmols i les grans tempestes) i els possibles efectes del canvi climàtic.[17]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans,[5] la seua longevitat és de 6 anys[6][4] i pot romandre fora de l'aigua (sota les roques o algues), ja que és capaç de respirar aire.[20]

Referències modifica

  1. Cope, E. D., 1873. A contribution to the ichthyology of Alaska. Proceedings of the American Philosophical Society v. 13: 24-32.
  2. 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 O'Clair, R.M. i C.E. O'Clair, 1998. Southeast Alaska's rocky shores: animals. Plant Press, Auke Bay, Alaska.
  5. 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Hughes, G. W., 1986. Observations on the reproductive ecology of the Crescent Gunnel, Pholis laeta, from marine inshore waters of southern British Columbia. Canadian Field-Naturalist 100:367-370.
  7. Armstrong, R. H., 1996. Alaska's fish. A guide to selected species. Alaska Northwest Books. 94 p.
  8. Gillespie, G. E. i S. J. Westrheim, 1997. Synopsis of information on marine fishes utilized as prey by marine and shoreline birds of the Queen Charlotte Islands. Pp. 36-55. A: Vermeer, K. i K.H. Morgan (Eds.). The ecology, status, and conservation of marine and shoreline birds in the Queen Charlotte Islands. Can. Wildl. Serv. Occas. Pap. No. 93.
  9. Butler, R. W., 1995. The patient predator: foraging and population ecology of the Great Blue Heron (Ardea herodias) in British Columbia. Canadian Wildlife Service Occasional Paper No. 86.
  10. Golet, G. H., K. J. Kuletz, D. D. Roby i D. B. Irons, 2000. Adult prey choice affects chick growth and reproductive success in Pigeon Guillemots. The Auk 117:82-91.
  11. 11,0 11,1 Barber, W. E., L. L. McDonald, W. P. Erickson i M. Vallarino, 1995. Effect of the Exxon Valdez oil spill on intertidal fish: a field study. Transactions of the American Fisheries Society 124:461-476.
  12. Alaska Department of Fish and Game (anglès)
  13. 13,0 13,1 Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamtxatka and adjacent waters. 166 p.
  14. Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. [1]
  15. Robards, M. D., J. F. Piatt, A. B. Kettle i A. A. Abookire, 1999. Temporal and geographic variation in fish communities of lower Cook Inlet, Alaska. Fishery Bulletin 97:962-977.
  16. Catalog of Fishes Arxivat 2013-12-04 a Wayback Machine. (anglès)
  17. 17,0 17,1 NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
  18. GBIF (anglès)
  19. Jewett, S. C., T. A. Dean, B. R. Woodin, M. K. Hoberg i J. J. Stegeman, 2002. Exposure to hydrocarbons 10 years after the Exxon Valdez oil spill: evidence from cytochrome P4501A expression and biliary FACs in nearshore demersal fishes. Marine Environmental Research 54: 21-48.
  20. Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pholis laeta