Pi (pel·lícula)
Pi és una pel·lícula estatunidenca de Darren Aronofsky, thriller psicològic estrenada el 1998, i que ha estat doblada al català.[1] El títol fa referència al nombre matemàtic π (Pi).
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Darren Aronofsky |
| Protagonistes | |
| Producció | Eric Watson i Darren Aronofsky |
| Guió | Darren Aronofsky, Sean Gullette i Eric Watson |
| Música | Clint Mansell |
| Fotografia | Matthew Libatique |
| Productora | Protozoa Pictures i Artisan Entertainment |
| Distribuïdor | Artisan Entertainment i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | gener 1998 |
| Durada | 84 min i 85 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 1.66:1 |
| Pressupost | 60.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | thriller, drama, cinema de terror, cinema de ciència-ficció, narrador no fiable i pel·lícula de ciència ficció d'autor |
| Tema | nombre π, Pentateuc i borsa |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
           | |
Argument modifica
Max (Maximillian) Cohen és un jove matemàtic superdotat que pensa com Galileu que « la naturalesa és un llibre escrit en llenguatge matemàtic ». Busca per tot arreu una successió, sobretot analitzant els valors de la Borsa o les espirals dels éssers vius. Vivint sol al seu pis, analitza la sèrie dels decimals del nombre π amb un ordinador, que ell mateix ha fabricat i que ocupa la major part del seu pis.
Diverses persones s'interessen per les seves investigacions: el seu antic director de tesi (que havia abandonat la idea de trobar una seqüència entre els decimals de π), una dona lligada als negocis de Wall Street i que té accés a material informàtic molt eficient i un grup de Jueus ortodoxos que pensen que la Torah, quan se la representa amb nombres en lloc de lletres, conté el verdader nom de Déu (perquè es considera que s'escriu amb 216 caràcters).
El seu treball, que s'emparenta a una cerca sense fi, va acabar per portar-lo a obsessionar-se. Afectat de migranyes intenses i d'al·lucinacions, Max s'aïlla i s'enfonsa en un deliri paranoic.[2]
Repartiment modifica
- Sean Gullette: Maximillian Cohen
- Mark Margolis: Sol Robeson
- Ben Shenkman: Lenny Meyer
- Pamela Hart: Marcy Dawson
- Stephen Pearlman: Rabbi Cohen
- Samia Shoaib: Devi
- Ajay Naidu: Farrouhk
Premis i nominacions modifica
- Festival de Sundance 1998: Premi de la posada en escena.
- Festival de Deauville 1998: selecció oficial en competició.
Al voltant de la pel·lícula modifica
- Max i el seu mentor juguen periòdicament al go, joc amb regles simplicíssimes del qual desemboquen en un joc d'estratègia complexa.
- Per trobar els 60.000 $ necessaris a la realització, l'equip del film va anar a veure totes les persones que coneixia per a demanar-los 100 $, prometent-los que si el film funcionava, recuperarien 150 $, cosa que va passar. El nom dels participants es troba a la llarga llista d'agraïments al final dels crèdits.
- El lloc web oficial del film va realitzar-lo Sean Gullette, l'actor principal de π.
- El valor de Pi anunciat a la seqüència d'obertura del film és incorrecta a partir del 9è decimal (inclòs): apareix 3,14159265263124… (hauria hagut de ser 3,14159265358979…).
- El nombre anunciat sobre l'ordinador de Max :
- 94143243631512659321056872390486828512913474876027
- 67195923460238582958304725016523252592969257276553
- 64363462727184012012643147546329450127847264841075
- 62234789626728592858295347502772262646456217613984
- 829519475412398501
- El nombre anunciat a l'ordinador de Max no té 216 xifres sinó 218.[3]
- La data o el període a la qual passa la història no és precisada, però el disquet i l'estil de l'ordinador la situen clarament a la dècada del 1980.