Picromerita
La picromerita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la picromerita. El seu nom prové dels termes grecs per "amarg" i "part" en al·lusió a la presència de magnesi en la seva composició que li dona un gust amarg i es va aplicar originalment al material cristal·litzat a partir d'una solució aquosa de sals mixtes de fumaroles del Vesuvi.[1]
 Picromerita | |
|---|---|
 Picromerita en halita | |
| Fórmula química | K₂Mg(SO₄)₂·6H₂O |
| Epònim | amargor i part  |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.19 |
| Dana | 29.3.6.1 |
| Heys | 25.3.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,06Å; b = 12,25Å; c = 6,12Å; β = 104,78° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc, vermellós, groguenc, grisenc; incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - perfecta en {201} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,028 g/cm³ (mesurada); 2,039 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,461 nβ = 1,463 nγ = 1,476 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Angle 2V | mesurat: 47°, calculat: 46° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Any d'aprovació | 1855 |
| Símbol | Pmr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La picromerita és un sulfat de fórmula química K₂Mg(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són equants, de fins a 5 cm, mostrant {001}, {010}, {100}, {110}, {011}, {201}, {111} i diverses altres formes; també pot cristal·litzar incrustant altres sals; o de forma massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. La picromerita es pot deshidratar en períodes que poden anar de dies a anys, depenent de les condicions, a leonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la picromerita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments modifica
La picromerita es forma principalment en dipòsits de sal oceànics, també en sublimats en fumaroles volcàniques i en un dipòsit mineral hidrotermal ric en sulfats.[2] Va ser descoberta al Vesuvi l'any 1855. També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, els Estats Units, l'Iran, Itàlia, el Kazakhstan, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Ucraïna, Xile i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: halita, anhidrita, caïnita, epsomita (dipòsits de sal oceànics); hohmannita, metavoltina, metasideronatrita (Chuquicamata, Xile).[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Picromerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Picromerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 juliol 2017].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picromerita |