Pierre Berton
Pierre Berton (París, 7 de gener de 1727 - 14 de maig, 1780) fou un compositor francès.
 Retrat de Pierre Berton  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pierre François Samuel Montan Berton 6 març 1842 antic 2n districte de París (França) |
| Mort | 24 octubre 1912 (70 anys) 16è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri de Montmartre |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teatre i interpretació |
| Ocupació | Compositor |
| Gènere | Òpera |
Signatura  | |
   | |
Dotat de gran precocitat, als dotze anys ja va compondre diversos motets que s'executaren en la catedral de Senlis. Més tard formà part de la capella de Notre Dame de París, i el 1744 fou contractat com a Baix per l'empresa de l'Òpera d'aquella capital, on i va romandre dos anys, passant després a Marsella i més tard a Bordeus com a director d'orquestra.
Llavors començà a escriure pel teatre i, per fi, el 1755 aconseguí en concurs públic la plaça de director d'orquestra de l'Òpera de París, sent a més, des de 1768, director de la capella reial, on va tenir entre d'altres deixebles el seu conciutadà Adrien Quaisain.[1]
Fou un dels primers a reconèixer el geni de Gluck, al feu cridar a París, així com en Puccini.
Les seves òperes principals són:
- Deucalion et Pyrha, (1755),
- Erosine (1763),
- Sylvie (1766),
- Thèonis (1767),
- Adèle de Ponthieu (1773).
A més va refer moltes obres de Lully i va escriure fragments per a d'altres.
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 36, pàg 378, ISBN 84-239-4536-7
- ↑ Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 48, pàg. 814, ISBN 84-239-4548-0