Pierre Subleyras
Pierre Subleyras (1699-1749) fou un pintor francès que s'establí definitivament a Roma després d'haver guanyat el Prix de Rome el 1727.[3]
Autoretrat de Pierre Subleyras (cap al 1746) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 novembre 1699 Sant Geli (França) |
Mort | 28 maig 1749 (49 anys) Roma |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Formació professional | Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, Accademia di San Luca i Acadèmia de França a Roma[1] |
Alçada | 133 cm |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma (1728–1749) París (1726–1727) Tolosa (1716–1726) |
Ocupació | pintor |
Membre de | |
Art | Pintura |
Gènere | Pintura d'història |
Moviment | Rococó |
Professors | Antoine Rivalz |
Alumnes | Joseph Siffred Duplessis |
Influències en | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Maria Felice Tibaldi[2] |
Premis
|
Biografia modifica
Va néixer a Sent Gile (el Gard, França) i fou alumne del seu pare i després d'Antoine Rivalz a Tolosa de Llenguadoc.[4] El 1726 va estudiar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París[4] i guanyà el Prix de Rome el 1727.[5] El 1728 va marxar becat a Roma, on va desenvolupar una intensa activitat com a retratista i pintor d'escenes de gènere i de sumptuosos retaules.[6]
Pintà diversos temes, entre els quals hi havia retrats (Benet XIV, Museu Condé a Chantilly),[7] escenes mitològiques (Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia, Museu del Louvre)[7] i natures mortes, però sobretot va ésser molt considerat gràcies als quadres religiosos (com ara, Sant Benet ressuscitant el fill d'un jardiner, avui a l'església de Santa Francesca Romana de Roma),[7] els quals tenen un esperit molt més seriós que la majoria d'obres franceses del període rococó.[8]
La seua obra més famosa és la Missa de Sant Basili, pintada per a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, però que actualment es troba a Santa Maria degli Angeli e dei Martiri a Roma.[7] L'enorme pintura va ésser aclamada de seguida després d'haver estat descoberta el 1748, però Subleyras morí l'any següent, abans de poder assabentar-se de l'èxit de la seua obra.[9] Posteriorment va ser una figura en part subestimada, però una exposició important de la seua obra a París i Roma el 1987 va contribuir enormement a establir-ne la consideració com un dels pintors francesos més destacats de la seua època.[3]
Obres destacades modifica
- Le Repas chez Simon (1737, Museu del Louvre, París)
- Nu de femme (vers el 1740, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma)
- Saint Ambroise et Théodose (1745, Galleria Nazionale dell'Umbria, Perusa)
- Dom Cesare Benvenuti (Museu del Louvre, París)
- Saint Jérôme (Pinacoteca de Brera, Milà)
- Christ en croix entouré de la Madeleine, de saint Philippe Néri et de saint Eusèbe (Pinacoteca de Brera, Milà)
- Retrat del papa Benet XIV (Musée Condé, Chantilly)
- Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia (Museu del Louvre, París)
- Missa de sant Basili (1746, Museu del Louvre, París)
Galeria d'imatges modifica
-
L'estudi de l'artista (dècada del 1740)
-
La cortesana amorosa (vers el 1735)
-
Retrat suposat de Madame Subleyras (vers el 1740)
-
Missa de sant Basili (1746)
-
Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès)
- ↑ Artfinding (francès) i (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 776.
- ↑ 4,0 4,1 The National Gallery (anglès)
- ↑ Ministeri de Cultura de França (francès)
- ↑ Biografías y Vidas (castellà)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Gran Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ Art UK (anglès)
- ↑ Oxford Index Arxivat 2017-08-15 a Wayback Machine. (anglès)
Bibliografia modifica
Enllaços externs modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Subleyras |
- Museu del Louvre (anglès)
- The Art Renewal Center (anglès)
- Web Gallery of Art (anglès)
- The Athenaeum (anglès)
- Banquet at the House of Simon - Pierre Subleyras - YouTube (anglès)