Pinus patula

espècie de planta

El pi mexicà groc[1] (Pinus patula) és una espècie de conífera de la família Pinaceae endèmica del centre de Mèxic.

Infotaula d'ésser viuPinus patula Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deresina de Pinus Patula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42389 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus patula Modifica el valor a Wikidata
Cham. i Schltdl., 1831
Nomenclatura
ExautorSchiede Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Detalls de les acícules

Descripció modifica

Arbre 20 a 40 m d'alt, escorça papiràcia, esquamosa i vermellenca. Les seves pinyes pengen en grups de tres a sis.

Distribució i hàbitat modifica

Creix des dels 24° a 18° de latitud nord i entre els 1800 i 2700 m sobre el nivell del mar. No suporta grans períodes de temperatures tan baixes com -10 °C, però de vegades les resisteix i encara de més baixes. És moderadament tolerant a la secada ho és més que Pinus taeda. El rang de pluviometria va des dels 750 a 2000 mm anuals.

Cultiu i usos modifica

Se l'explota principalment per la bona qualitat del paper que se'n fa i ha estat introduït a moltes parts del món. [2] és plantat amb finalitats de forestació en terres abans cobertes de matollar.

Propietats modifica

De Pinus patula se n'extreu una oleoresina on s'ha identificat els monoterpens canfè, alcanfor, paracimen, acetat de geraniol, mircè, transtocimè, alfa i beta-felandrè, alfa i beta-pinè, sabinè, alfa-terpinè i alfa-terpineol; els triterpens àcids abiètic, eliotinoic, leucopimàric, mercúsic, palústric, pimàric, iso, i iso-delta-8-9-compost, i sandaracopimàric; els sesquiterpens cariofilè i longifolè, i el compost fenílic estragol.[3]

Etimologia modifica

patula: epítet específic llatí que significa "estesa".[4]

Sinonímia modifica

  • Pinus longipedunculata (Loock ex Martínez) Businský[5][6]

Referències modifica

  1. Nom vulgar preferit en castellà, a Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en castellà de la Collins Tree Guide.
  2. «Coníferas mexicanas en la provincia de San Luis, Argentina».
  3. «En Medicina tradicional mexicana». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 15 novembre 2017].
  4. En Epítets Botànics
  5. «Pinus patula». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 10 abril 2013].
  6. Pinus patula en PlantList

Bibliografia modifica

  • Eguiluz T.1982. Clima y Distribución del género pinus en México. Distrito Federal. México.
  • Rzedowski J. 1983. Vegetación de México. Distrito Federal, México.
  • Richardson D.M. (Ed) 2005. Ecology and biogeography of Pinus. Department of Conservation. South Island Wilding Conifer Strategy. New Zealand.
  • Chandler, N.G. Pulpwood plantations in South Africa. Proc. Aust. Paper Indus. Tech. Ass.
  • Gutiérrez, Millán, W. Ladrach. 1980. Resultados a tres años de la siembra directa de semillas de Cupressus lusitanica y Pinus patula en finca Los Guaduales Departamento del Cauca. Informe de Investigación 60. Cali, Colombia. Cartón de Colombia S.A. 6 p.
  • Martínez, Maximino. 1948. Los pinos mexicanos. 2ª ed. México: Ed. Botas. 368 p.