Pla Dalton
El Pla Dalton és un mètode per portar a terme l'ensenyament individualitzat a l'escola secundària. Ideat el 1904 per Helen Parkhurst, es desenvolupà a la High School de Dalton (Massachusetts).
Es basa en tres principis:
- Llibertat per tal que l'alumne es pugui organitzar el treball.
- La sociabilització per fomentar les relacions socials entre els companys.
- Individualització en el sentit que l'alumne interpreti el món que l'envolta a través de les seues necessitats i aspiracions.
Per solucionar els problemes que plantejava se substituí l'aula tradicional per la sala-laboratori.[1]
El Pla Dalton despertà interès en el moviment de renovació pedagògica català del primer terç del segles XX. Les primeres referències les publicà a inicis de 1923 el Butlletí dels Mestres la revista pedagògica del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya.[2] També la pedagoga mallorquina i professora de la Universitat de Barcelona Margarida Comas havia visitat, el 1921, a la Gran Bretanya una escola del mètode del Pla Dalton que descrigué a la seva memòria remesa a la Junta de Ampliación de Estudios.[3]
Referències modifica
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 26.
- ↑ Monés, Jordi. La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents. Lleida: Pagès Editors, 2011.
- ↑ Comas, Margalida. Memoria. Archivo JAE, C-161. 1921
Enllaços externs modifica
- Web de la Dalton School. Arxivat 2007-09-23 a Wayback Machine. (anglès)