Planxa de roba
Una planxa o ferro d'allisar és un electrodomèstic que serveix per a allisar la roba llevant-ne les arrugues i els plecs. La planxa treballa afluixant els vincles entre les cadenes llargues de molècules de polímer que hi ha a les fibres del material. Les fibres s'estiren i mantenen la seva nova forma quan es refreden. Això ho aconsegueix amb calor, ja que funciona com una resistència amb pes. Alguns materials com el cotó requereixen l'ús d'aigua per afluixar els llaços intermoleculars.[1]
Planxes modernes modifica
La majoria de les planxes modernes que es venen als consumidors ofereixen les següents prestacions (depenent del seu preu):
- Un dipòsit d'aigua dins de la planxa (utilitzat per generar vapor);
- Un indicador que mostra la quantitat d'aigua que queda al dipòsit;
- Un termòstat que assegura el manteniment constant de la temperatura;
- Una plataforma lateral a la planxa per mantenir-la vertical, de manera que la part calenta no entri en contacte amb les peces o la taula;
- Un dial de control de temperatura que mostra les possibilitats de temperatura, indicant generalment el tipus de peça en lloc dels graus de temperatura;
- Dispositiu de vapor constant - envia vapor de manera regular a les peces;
- Dispositiu de control de cable - el punt en què el cable s'ajunta a la planxa té una molla per allunyar-lo de la via de planxa en el moment en què es baixa la planxa (prevé incendis, és més convenient, etc.)
- Dispositiu de cop de vapor - llança un cop de vapor a la peça quan l'usuari prem un botó;
- Control a través del dial de la quantitat de vapor que es vol emetre de manera constant;
- Control anti-cremat - si la planxa es deixa sobre les peces durant molta estona, es desconnecta automàticament per evitar incendis;
- Control d'estalvi d'energia - si la planxa es deixa sense ús durant uns quants minuts (10-15), s'apaga per estalviar energia i evitar incendis.
Recentment s'ha començat a comercialitzar una variant de la planxa convencional anomenada centre de planxat. Els centres de planxa són similars a les planxes, però disposen d'un calderí d'aigua independent. Són més cars que les planxes, i triguen més des que s'endollen fins que es poden començar a utilitzar. No obstant això, pesen menys que les planxes plenes d'aigua i el raig de vapor dura més temps. Per aquest motiu poden compensar aquells usuaris que planxen grans quantitats de roba.[2]
Notes d'ús modifica
- Les planxes estan disponibles com un producte de consum a preus accessibles.
- La majoria dels processos de planxa es realitzen sobre una fusta de planxar, també anomenada «post de planxar».
- S'han inventat peces permanentment llises per evitar el treball de planxa. Per a això, es combina polièster resistent a les arrugues amb cotó respirable.
- Les tintoreries normalment utilitzaran premses de vapor per planxar en lloc de les tradicionals planxes.
- La peces que es planxen més habitualment són pantalons, faldilles, bruses, camises i samarretes.
- Les peces que no se solen planxar són roba interior, mitjons, jerseis, llençols i generalment, peces que no es mostren.
- Les planxes ocasionen incendis i lesions cada any perquè són pesades, molt calentes i, en general, perquè es fan servir sobre taules poc estables que poden caure sobre els nens.
- Les planxes solien ser molt més perilloses a causa de l'esfilagarsat dels cables elèctrics; actualment són molt més segures.
Temperatures segures per materials modifica
Segons la norma ISO 3758, en l'etiquetatge dels teixits la temperatura ideal de planxa està indicada per un, dos o tres punts col·locats dins d'un símbol de planxa. La norma EN 60.311 estableix les temperatures que han d'assolir les soles de les planxes amb cada un d'aquests símbols.
Vegeu també modifica
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Curs gratuït de Tècniques de planxa Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
- Pàgina oficial de Siemens/Bosch Dressman Shirt Ironing Robot Arxivat 2004-11-18 a Wayback Machine.
- Virtual Museum of Textile Arts Antigues planxes de roba.