Plany a les Víctimes d'Hiroshima
Plany a les Víctimes d'Hiroshima[1][2] és una composició musical per a 52 instruments de corda, composta per Krzysztof Penderecki l'any 1960. Està dedicada als residents de la ciutat d'Hiroshima que van resultar ferits o morts durant el primer atac amb armes nuclears de la història. La composició va obtenir el tercer premi de la Competició de Composició Grzegorz Fitelberg a Katowice l'any 1960 i va guanyar el premi Tribune Internationale des Compositeurs UNESCO l'any 1961.[3][4]
  | |
| Títol original | Tren - Ofiarom Hiroszymy |
|---|---|
| Forma musical | obra de composició musical |
| Compositor | Krzysztof Penderecki |
| Data de publicació | 1960 |
| Durada | 08:37 |
  | |
Descripció modifica
La duració de la composició és de 8 minuts i 37 segons sobre el paper.[5][6] Originalment titulada 8'37",[7] utilitza recursos del sonorisme, propi de l'època, que tendeix a focalitzar en característiques tímbriques, textures, articulacions, dinàmiques i sensació de moviment per aconseguir alliberar la forma, tot presentant un contrapunt rigorós que s'expressa de manera no convencional a la partitura. Amb això, la intenció de Penderecki era la de "desenvolupar un nou llenguatge musical".[8] El mateix Penderecki va dir més endavant que "la obra existia només en la meva imaginació, d'una manera més o menys abstracta". Quan finalment va escoltar-ne la interpretació en directe, "em va colpejar la càrrega emocional de l'obra ... vaig buscar-hi associacions i finalment vaig decidir dedicar-la a les víctimes d'Hiroshima". [9] La peça arriba a utilitzar fins a 52 instruments de corda, la sonoritat dels quals es fon gràcies a la manipulació sonorista i el tractament contrapuntístic. D'acord amb les paraules del crític Paul Griffiths, l'obra provoca "la intranquilitat de l'oient amb l'elecció de referir-se a un esdeveniment tan terrible a partir dels crits de les cordes de l'orquestra".[10] La construcció vertical de l'obra és variada, ja que presenta 24 violins dividits en quatre seccions, 10 violes dividides en dues seccions, 10 violoncels dividits en dues seccions i 8 contrabaixos també dividits en dos grups. Els clústers aguantats de l'obra - que inclouen vibratos, slaps, tocar sobre el cordal i darrere el pont - s'expressen a la partitura com a conjunts de línies negres.[11] En certs passatges, Penderecki adopta la tècnica aleatòria, oferint als intèrprets la capacitat d'escollir la tècnica d'execució o bé certs graus de vibrato. Però la obra conté indicacions temporals estrictes, anotades en segons, i també clústers indicats amb notes específiques. A això s'hi suma una hipertonalitat definida per la utilització de quarts de to, alçades que conformen clústers i la creació de masses sonores.
Ús a altres obres modifica
En cinema, s'han utilitzat fragments de l'obra a Children of Men, d'Alfonso Cuarón (2006),[12][13] The People Under the Stairs de Wes Craven (1991)[14][15] i a la sèrie de televisió Twin Peaks de David Lynch (2017).[16][17] En música, es van samplejar fragments de l'obra a una de les versions de You Love Us de Manic Street Preachers (1991)[18] i també a Bird Games de SebastiAn (2010)[19]
Referències modifica
- ↑ Plantilla:Cite av media notes
- ↑ Plantilla:Cite av media notes
- ↑ «A Composer Praises God as One Who Lives in Darkness». The New York Times. NYTimes Co., 27-02-1977 [Consulta: 18 març 2017].
- ↑ «Oficjalna strona Krzysztofa Pendereckiego [en]» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-03-06. [Consulta: 19 juny 2018].
- ↑ «"Ofiarom Hiroszimy: Tren: Na 52 Instrumenty Smyczkowe = To The Victims of Hiroshima: Threnody: For 52 Stringed Instruments"» (Sheet Music). Warszawa: Polskie Wydawn. Muzyczne, 1961.
- ↑ Palisca, Claude V.; Burkholder, J. Peter. Norton Anthology of Western Music. 3rd. Nova York: W.W. Norton, 1996, p. 637. ISBN 9780393969061. OCLC 439757621.
- ↑ Thomas, Adrian. Polish Music since Szymanowski. Cambridge University Press, 2008, p. 165. ISBN 978-1-139-44118-6.
- ↑ (tesi). Document No.8627596.
- ↑ Ashby, Arved. «Modernism goes to the movies». A: Arved Ashby. The Pleasure of Modernist Music: Listening, Meaning, Intention, Ideology. Boydell & Brewer, 2004, p. 351, 384. ISBN 978-1-58046-143-6. «[Penderecki's words are] Cited by Miekzyslaw Tomaszewski in his liner notes for Penderecki: Orchestral Works, Vol. 1 (Naxos 8.554491, 2000).»
- ↑ Griffiths, Paul «Review of Threnody to the Victims of Hiroshima, Penderecki, K.». The Musical Times, 117, 1605, 1976, pàg. 915. DOI: 10.2307/958398. JSTOR: 958398.
- ↑ Kozak, Mariusz «Experiencing Structure in Penderecki’s Threnody: Analysis, Ear-Training, and Musical Understanding». Music Theory Spectrum, 38, 2, 01-02-2017, pàg. 200–217. DOI: 10.1093/mts/mtw015. ISSN: 0195-6167.
- ↑ Pappademas, Alex. «Radiohead's Runaway Guitarist», 09-03-2012. [Consulta: 16 juliol 2014].
- ↑ Doherty, Mike. «Album Reviews: Jonny Greenwood and David Byrne meet their heroes», 13-03-2012. [Consulta: 16 juliol 2014].
- ↑ «Classical Music in Movies : P - Classical Soundtrack and Classical Background Music.». Arxivat de l'original el 18 de febrer 2017. [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ Muir, John Kenneth. Wes Craven: The Art of Horror (en anglès). Jefferson: McFarland, 1998, p. 161. ISBN 9780786419234. OCLC 66655309.
- ↑ «‘Twin Peaks' Season 3, Episode 8: White Light White Heat». The New York Times. NYTimes Co., 26-06-2017 [Consulta: 29 juny 2017].
- ↑ «Last Night's Terrifying 'Twin Peaks' Will Be Remembered as One of the Best Episodes of Television Ever» (en anglès), 26-06-2017. [Consulta: 29 juny 2017].
- ↑ Power, Martin. Nailed to History: The Story of the Manic Street Preachers. Londres: Omnibus, 2012. ISBN 9781780381480.
- ↑ «SebastiAn (Producer)'s 'Bird Games (Interlude)' - Discover the Sample Source». [Consulta: 5 maig 2017].