Viquipèdia

Pneumònia eosinofílica

La pneumònia eosinofílica (PE) és una malaltia poc comuna en què un cert tipus de glòbuls blancs anomenats eosinòfils[1] s'acumulen als pulmons,[2] com a resultat de l'acció de determinades integrines, quimiocines[3] i altres citocines[4] que formen part dels mecanismes de resposta inflamatòria.[5] Aquestes cèl·lules causen una pertorbació dels espais aeris normals (alvèols), on s'extreu l'oxigen de l'atmosfera, que pot ser aguda[6] o crònica[7] i que es manifesta de vegades com una hemorràgia alveolar difusa.[8]

Plantilla:Infotaula malaltiaPneumònia eosinofílica
Tipuspneumònia, eosinofília i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpneumologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomespneumonitis Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11CB02 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10J82 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9518.3
Recursos externs
MedlinePlus000105 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011657 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1527407 i C0034068 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9498 i DOID:5870 Modifica el valor a Wikidata
Pneumònia
Pneumònies infeccioses
Pneumònies causades per agents infecciosos o no infecciosos
Pneumònia no infecciosa
Aquesta caixa:

    Epidemiologia modifica

    La PE forma part del grup de les malalties eosinofíliques pulmonars.[9] Existeixen diversos tipus de pneumònia eosinofílica i poden donar-se en qualsevol grup d'edat,[10] tot i que es veuen amb major freqüencia en adults joves[11] i molt poques vegades en nens[12] o nounats.[13] La PE d'origen parasitari es veu sobretot en zones tropicals i sol estar relacionada amb la filariosi limfàtica.[14] La forma crònica idiopàtica de la malaltia predomina en les dones d'entre 30 i 40 anys, moltes d'elles amb asma[15] o història prèvia de trastorns atòpics.[16]

    Causes modifica

    Les seves causes són molt diverses, entre elles les infeccions parasitàries,[17] el virus H1N1,[18] el virus SARS-CoV-2,[19] la radioteràpia mamària,[20] reaccions d'hipersensibilitat a determinats compostos químics,[21] a larves d'insectes,[22] a aliments vegetals[23] i a essències emprades en l'aromateràpia,[24] la miasi bronquial,[25] el fum produït pels focs d'artifici,[26] les partícules d'alguns vernissos,[27] el fum de cremar escombraries a l'aire lliure,[28] la recollida i manipulació de fulles de tabaquera,[29] el fum de tabac,[30] el fum de tabac inhalat passivament,[31] el del tabac mentolat[32] el fum dels porros[33] i el vapor de cànnabis[34] o de les cigarretes electròniques.[35] També la pot desencadenar el consum de metamfetamina cristal·litzada[36] i una àmplia llista de medicaments[37] que inclou la sertralina,[38] la risperidona,[39] la mesalazina,[40] la bleomicina,[41] el cisplatí,[42] la naltrexona (un antagonista no selectiu dels opioides),[43] el tamoxifé (un antineoplàstic usat contra el càncer de mama),[44] la venlafaxina (un antidepressiu inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina),[45] la minociclina (un antibiòtic del grup de las tetraciclines),[46] la ceftarolina (un membre de la classe de les cefalosporines),[47] l'imipenem-cilastatina (un carbapenem més un inhibidor enzimàtic),[48] la lenalidomida (un immunomodulador imídic),[49] la daptomicina[50] l'amiodarona,[51] la nitrofurantoïna (antibacterià que s'administra en certs casos d'infecció urinària),[52] el levetiracetam,[53] el proguanil,[54] el dupilumab (un biofàrmac emprat per tractar la dermatitis atòpica)[55] i diverses sulfamides.[56] De manera excepcional, la PE és la primera manifestació d'una candidosi[57] o d'una síndrome antisintetasa.[58] Eventualment, l'origen de la forma crònica de la malaltia es idiopàtic[59] En alguns d'aquests casos, la pneumònia evoluciona cap a la fibrosi pulmonar.[60] La PE crònica recidivant és una entitat clínica poc freqüent.[61] Ha estat descrita l'associació de pneumònia eosinofílica amb l'artritis reumatoide,[62] la sarcoïdosi[63] i la infecció per SARS-CoV-2.[64] Són molt inusuals els casos de PE relacionats amb reaccions adverses derivades de la vaccinació contra la COVID-19.[65][66]

    Signes i símptomes modifica

    Els símptomes més comuns inclouen la tos, la febre, dificultats per respirar i suors nocturnes.[67] La PE crònica sol començar com un procés pulmonar subagut, de setmanes o mesos d'evolució, i no és rar que es detecti quan fracassa la teràpia antimicrobiana instaurada davant la sospita clínica d'una possible pneumònia infecciosa.[68] Adesiara, cursa amb alteracions bronquials[69] o cardíaques.[70] Rares vegades, en una PE es desenvolupa un embassament pleural de tipus transsudatiu[71] o una malaltia tromboembòlica venosa amb afectació pulmonar i d'extremitats inferiors.[72] Algunes pneumònies eosinofíliques agudes d'especial gravetat poden requerir oxigenació per membrana extracorpòria veno-venosa.[73] La PE és diagnosticada per una combinació d'anàlisis de sang, rentat broncoalveolar,[74] radiografies i tomografia computada.[75] Tot i no ser una troballa patognomònica, la presència en les proves radiològiques del signe pulmonar anomenat de l'halo invers[76] i que consisteix en una opacitat en vidre esmerilat envoltada per una zona de consolidació parenquimatosa[77] o una lesió de morfologia nòdular més densa amb aspecte de mitja lluna o anell,[78] no és rara en casos de pneumònia eosinofílica crònica.[79] Un altre signe característic de la PE que es veu en les radiografies de tórax és el de la imatge en negatiu fotogràfic de l'edema pulmonar, denominat també signe d'ala de ratpenat invertida.[80] El diagnòstic diferencial de la PE inclou: l'aspergil·losi al·lergica broncopulmonar,[81] la bronquiolitis obliterant amb pneumònia organitzativa,[82] la pneumònia vírica de la COVID-19,[83] l'obstrucció del flux d'aire pulmonar per taps de moc,[84] la granulomatosi broncocèntrica,[85] l'asma,[86] l'asma atòpic o la síndrome de Churg–Strauss (granulomatosi eosinofílica amb poliangiïtis, un tipus de vasculitis).[87]

    Tractament modifica

    En la majoria de pneumònies eosinofíliques, el pronòstic és excel·lent una vegada s'ha diagnosticat la malaltia i s'ha començat un tractament amb corticoesteroides sistèmics.[88] Per regla general, el pacient millora significativament en uns pocs dies. Cal administrar corticoides a dosis mínimes, un cop aconseguida la remissió d'una PE crònica, almenys durant sis mesos més per tal d'evitar possibles recaigudes.[89] Quan la resposta a aquests fàrmacs no és bona, emprar omalizumab (un anticòs monoclonal anti-IgE humanitzat que s'administra habitualment a persones amb asma al·lèrgic persistent)[90] pot ser una alternativa terapèutica vàlida.[91] L'ús inicial de benralizumab (un altre anticòs monoclonal)[92] ha obtingut bons resultats en casos crònics,[93] fins i tot com a únic tractament farmacològic de pacients amb recurrències agudes.[94] El mepolizumab[95] s'ha administrat amb èxit a malalts afectes d'una PE crònica idiopàtica i intolerants als corticoides.[96]

    Referències modifica

    1. ↑ Wechsler, ME; Munitz, A; Ackerman, SJ; Drake, MG; Jackson, DJ; Wardlaw, AJ; Dougan, SK; et al «Eosinophils in Health and Disease: A State-of-the-Art Review» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2021 Oct; 96 (10), pp: 2694-2707. ISSN 1942-5546. DOI: 10.1016/j.mayocp.2021.04.025. PMID: 34538424 [Consulta: 5 juny 2023].
    2. ↑ Pahal, P; Penmetsa, GK; Modi, P; Sharma, S «Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Feb 23; NBK537169 (rev), pàgs: 6. PMID: 30725854 [Consulta: 15 maig 2021].
    3. ↑ Katoh, S; Matsumoto, N; Fukushima, K; Mukae, H; Kadota, JI; et al «Elevated chemokine levels in bronchoalveolar lavage fluid of patients with eosinophilic pneumonia» (en anglès). J Allergy Clin Immunol, 2000 Oct; 106 (4), pp: 730-736. PMID: 11031344. DOI: 10.1067/mai.2000.109827. ISSN: 1097-6825 [Consulta: 18 febrer 2023].
    4. ↑ Mato, M; Bando, M; Kusano, A; Hirano, T; Nakayama, M; Uto, T; Nakaya, T; et al «Clinical significance of interleukin 33 (IL-33) in patients with eosinophilic pneumonia» (en anglès). Allergol Int, 2013 Mar; 62 (1), pp: 45-52. PMID: 23000728. DOI: 10.2332/allergolint.12-OA-0439. ISSN: 1440-1592 [Consulta: 18 febrer 2023].
    5. ↑ Nakagome, K; Nagata, M «Possible Mechanisms of Eosinophil Accumulation in Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). Biomolecules, 2020 Abr 21; 10 (4), pp: 638. PMID: 32326200. DOI: 10.3390/biom10040638. PMC: 7226607 [Consulta: 25 abril 2022].
    6. ↑ Shon, JW «Acute eosinophilic pneumonia» (en anglès). Tuberc Respir Dis (Seoul), 2013 Feb; 74 (2), pp: 51-55. PMID: 23483613. DOI: 10.4046/trd.2013.74.2.51. PMC: 3591538 [Consulta: 15 maig 2021].
    7. ↑ Crowe, M; Robinson, D; Sagar, M; Chen, L; Ghamande, S «Chronic eosinophilic pneumonia: clinical perspectives» (en anglès). Ther Clin Risk Manag, 2019 Mar 13; 15, pp: 397-403. PMID: 30936702. DOI: 10.2147/TCRM.S157882. PMC: 6420789 [Consulta: 15 maig 2021].
    8. ↑ Ladzinski, A; Mehta, A; Dykstra, B «Diffuse alveolar haemorrhage due to eosinophilic pneumonia» (en anglès). Chest® Annual Meeting. Res Case Rep Postr, 2020; Oct 18-21, pp: A1149. DOI: 10.1016/j.chest.2020.08.1049 [Consulta: 8 gener 2023].
    9. ↑ Cottin, V «Eosinophilic Lung Diseases» (en anglès). Clin Chest Med, 2016 Set; 37 (3), pp: 535-556. ISSN 0272-5231. DOI: 10.1016/j.ccm.2016.04.015. PMID: 27514599 [Consulta: 12 febrer 2023].
    10. ↑ Akuthota, P; Weller, PF «Eosinophilic pneumonias» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2012 Oct; 25 (4), pp: 649-660. PMID: 23034324. DOI: 10.1128/CMR.00025-12. PMC: 3485750 [Consulta: 14 maig 2021].
    11. ↑ Suzuki, Y; Suda, T «Eosinophilic pneumonia: A review of the previous literature, causes, diagnosis, and management» (en anglès). Allergol Int, 2019 Oct; 68 (4), pp: 413-419. ISSN 1440-1592. DOI: 10.1016/j.alit.2019.05.006. PMID: 31253537 [Consulta: 15 maig 2021].
    12. ↑ Linares, M; Monreal, V; Gomez, P; Martínez, P; Bozzo, R «Pneumonia eosinofilic in pediatrics, clinical cases» (en anglès). Rev Chil Pediatr, 2019 Des; 90 (6), pp: 657-661. ISSN 0717-6228. DOI: 10.32641/rchped.v90i6.1057. PMID: 32186589 [Consulta: 21 novembre 2022].
    13. ↑ Morton, RL; Shoemaker, LR; Eid, NS «Steroid-refractory neonatal eosinophilic pneumonia responsive to cyclosporin A» (en anglès). Am J Respir Crit Care Med, 1999 Set; 160 (3), pp: 1019-1022. ISSN 1535-4970. DOI: 10.1164/ajrccm.160.3.9812086. PMID: 10471634 [Consulta: 3 desembre 2022].
    14. ↑ Jha, SK; Karna, B; Mahajan, K «Tropical Pulmonary Eosinophilia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Set 25; NBK557524 (rev), pàgs: 6. PMID: 32491456 [Consulta: 9 abril 2023].
    15. ↑ Marchand, E; Etienne-Mastroianni, B; Chanez, P; Lauque, D; et al «Idiopathic chronic eosinophilic pneumonia and asthma: how do they influence each other?» (en anglès). Eur Respir J, 2003 Jul; 22 (1), pp: 8-13. ISSN 1399-3003. DOI: 10.1183/09031936.03.00085603. PMID: 12882444 [Consulta: 19 març 2023].
    16. ↑ Marchand, E; Cordier, JF «Idiopathic chronic eosinophilic pneumonia» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Abr 6; 1, pp: 11. DOI: 10.1186/1750-1172-1-11. PMC: 1464381. PMID: 16722612 [Consulta: 25 maig 2023].
    17. ↑ Reddy, AK; Chakrabarty, M; Liu, Y; Cohen, SH; Maniar, AH «Case Report: Clonorchis sinensis Infection Associated with Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2021 Maig 3; 104 (6), pp: 2065-2068. DOI: 10.4269/ajtmh.20-0632. PMC: 8176514. PMID: 33939634 [Consulta: 29 octubre 2022].
    18. ↑ Jeon, EJ; Kim, KH; Min, KH «Acute eosinophilic pneumonia associated with 2009 influenza A (H1N1)» (en anglès). Thorax, 2010 Mar; 65 (3), pp: 268-270. DOI: 10.1136/thx.2009.133025. ISSN: 1468-3296. PMID: 20335299 [Consulta: 9 abril 2023].
    19. ↑ Araújo, M; Correia, S; Lima, AL; Costa, M; Neves, I «SARS-CoV-2 as a trigger of eosinophilic pneumonia» (en anglès). Pulmonology, 2022 Gen-Feb; 28 (1), pp: 62-64. DOI: 10.1016/j.pulmoe.2021.07.007. ISSN: 2531-0437. PMID: 34470721 [Consulta: 15 juny 2023].
    20. ↑ Cottin, V; Frognier, R; Monnot, H; Levy, A; et al «Chronic eosinophilic pneumonia after radiation therapy for breast cancer» (en anglès). Eur Respir J, 2004 Gen; 23 (1), pp: 9-13. ISSN 1399-3003. DOI: 10.1183/09031936.03.00071303. PMID: 14738224 [Consulta: 21 novembre 2022].
    21. ↑ Umekage, Y; Okumura, S; Tenma, T; Kazebayashi, Y; Hirai, N; Minami, Y; et al «Acute eosinophilic pneumonia following inhalation of turpentine oil: A case report» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2020 Jul 2; 31, pp: 101143. PMID: 32676278. DOI: 10.1016/j.rmcr.2020.101143. PMC: 7352068 [Consulta: 15 maig 2021].
    22. ↑ Natt, BS; Campion, JM; Knox, KS «Acute eosinophilic pneumonia associated with ingestion of Ulomoides dermestoides larvae ("Chinese beetles")» (en anglès). Ann Am Thorac Soc, 2014 Des; 11 (10), pp: 1667-1668. ISSN 2325-6621. DOI: 10.1513/AnnalsATS.201410-483LE. PMID: 25549036 [Consulta: 11 març 2023].
    23. ↑ Nagano, T; Sekiya, R; Moriyama, T; Kawaguchi, A; Fukui, T; Mimura, C; Ohnishi, H; et al «Eosinophilic pneumonia induced by lettuce: A case report» (en anglès). Res Sq, 2022 Abr 13; PPR482248, pp: 1-9. ISSN 2693-5015. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2022. DOI: 10.21203/rs.3.rs-1029130/v3 [Consulta: 26 febrer 2023].
    24. ↑ Kodama, T; Watanabe, T; Mataki, N; Kanoh, S; Kichikawa, Y «Acute eosinophilic pneumonia following aromatherapy with essential oil» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2022 Maig 2; 37, pp: 101657. PMID: 35573977. DOI: 10.1016/j.rmcr.2022.101657. PMC: 9092961 [Consulta: 13 febrer 2023].
    25. ↑ Aich, A; Al-Ismaili, S; Ramadhan, FA; Al-Wardi, THM; et al «Eosinophilic Pneumonia in a Patient with Bronchial Myiasis: Case report and literature review» (en anglès). Sultan Qaboos Univ Med J, 2015 Nov; 15 (4), pp: e546-e549. PMID: 26629385. DOI: 10.18295/squmj.2015.15.04.018. PMC: 4664103 [Consulta: 5 juny 2023].
    26. ↑ Hirai, K; Yamazaki, Y; Okada, K; Furuta, S; Kubo, K «Acute eosinophilic pneumonia associated with smoke from fireworks» (en anglès). Intern Med, 2000 Maig; 39 (5), pp: 401-403. PMID: 10830182. DOI: 10.2169/internalmedicine.39.401. ISSN: 1349-7235 [Consulta: 13 desembre 2022].
    27. ↑ Valentin, S; Ribeiro Baptista, B; Peretti, L; Koszutski, M «Acute Eosinophilic Pneumonia Induced by Varnish Particles: A Diagnostic Challenge» (en anglès). J Investig Allergol Clin Immunol, 2019 Feb; 29 (1), pp: 58-60. ISSN 1018-9068. DOI: 10.18176/jiaci.0329. PMID: 30785104 [Consulta: 24 juny 2023].
    28. ↑ Peri, Y; Shifman, OT; Hershko, AY «Eosinophilic Pneumonia Following Occupational Smoke Exposure» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2016 Set 27; 3 (7), pp: 000494. ISSN 2284-2594. DOI: 10.12890/2016_000494. PMID: 30755898 [Consulta: 30 gener 2023].
    29. ↑ Yoshioka, D; Ishii, H; Hatano, Y; Umeki, K; Sakamoto, N; Shirai, R; et al «A case of eosinophilic pneumonia in a tobacco harvester» (en anglès). Allergol Int, 2011 Des; 60 (4), pp: 551-554. ISSN 1440-1592. DOI: 10.2332/allergolint.11-CR-0314. PMID: 22113161 [Consulta: 27 abril 2023].
    30. ↑ Takur, LK; Jha, KK «Acute eosinophilic pneumonia following recent cigarette smoking» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2016 Ag 28; 19, pp: 103-105. PMID: 27642564. DOI: 10.1016/j.rmcr.2016.08.008. PMC: 5018069 [Consulta: 15 maig 2021].
    31. ↑ Chung, MK; Lee, SJ; Kim, MY; Lee, JW; Chang, JH; et al «Acute eosinophilic pneumonia following secondhand cigarette smoke exposure» (en anglès). Tuberc Respir Dis (Seoul), 2014 Abr; 76 (4), pp: 188-191. PMID: 24851134. DOI: 10.4046/trd.2014.76.4. PMC: 4021268 [Consulta: 13 desembre 2022].
    32. ↑ Harne, PS; Rao, S; Malik, M; Shepherd, Z «Acute Eosinophilic Pneumonia Secondary to Menthol Cigarette Use: A Rare Phenomenon With a Review of Literature» (en anglès). J Investig Med High Impact Case Rep, 2020 Gen-Des; 8, pp: 2324709620925978. DOI: 10.1177/2324709620925978. PMC: 7262976. PMID: 32462944 [Consulta: 29 octubre 2022].
    33. ↑ Chabot, C; Gouat, F «Rare finding of acute eosinophilic pneumonia associated with heavy cannabis use: A case-report» (en anglès). Radiol Case Rep, 2022 Jun 20; 17 (9), pp: 3040-3042. PMID: 35769119. DOI: 10.1016/j.radcr.2022.05.081. PMC: 9234150 [Consulta: 6 maig 2022].
    34. ↑ Antwi-Amoabeng, D; Islam, R «Vaping Is Not Safe: A Case of Acute Eosinophilic Pneumonia following Cannabis Vapor Inhalation» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2020; Gen 27, pp: 9496564. PMID: 32047695. DOI: 10.1155/2020/9496564. PMC: 7007742 [Consulta: 25 abril 2022].
    35. ↑ Tajiri, T; Wada, C; Ohkubo, H; Takeda, N; Fukumitsu, K; Fukuda, S; Kanemitsu, Y; Uemura, T; et al «Acute Eosinophilic Pneumonia Induced by Switching from Conventional Cigarette Smoking to Heated Tobacco Product Smoking» (en anglès). Intern Med, 2020 Nov 15; 59 (22), pp: 2911-2914. PMID: 32713912. DOI: 10.2169/internalmedicine.4746-20. PMC: 7725627 [Consulta: 12 març 2022].
    36. ↑ Lin, SS; Chen, YC; Chang, YL; Yeh, DYW; Lin, CC «Crystal amphetamine smoking-induced acute eosinophilic pneumonia and diffuse alveolar damage: a case report and literature review» (en anglès). Chin J Physiol, 2014 Oct 31; 57 (5), pp: 295-298. ISSN 0304-4920. DOI: 10.4077/CJP.2014.BAC201. PMID: 25241990 [Consulta: 26 març 2023].
    37. ↑ Bartal, C; Sagy, I; Barski, L «Drug-induced eosinophilic pneumonia: A review of 196 case reports» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Gen; 97 (4), pp: e9688. PMID: 29369189. DOI: 10.1097/MD.0000000000009688. PMC: 5794373 [Consulta: 26 gener 2022].
    38. ↑ Adhikari, P; Alexander, K; Ademiluyi, AO; Appiah-Pippim, J «Sertraline-Induced Acute Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). Cureus, 2020 Des 11; 12 (12), pp: e12022. PMID: 33457126. DOI: 10.7759/cureus.12022. PMC: 7797414 [Consulta: 15 maig 2021].
    39. ↑ Rizos, E; Tsigkaropoulou, E; Lambrou, P; Kanakaki, M; Chaniotou, A; et al «Risperidone-induced acute eosinophilic pneumonia» (en anglès). In Vivo, 2013 Set-Oct; 27 (5), pp: 651-653. ISSN: 1791-7549. PMID: 23988901 [Consulta: 30 octubre 2022].
    40. ↑ Kim, JH; Lee, JH; Koh, ES; Park, SW; Jang, AS; et al «Acute eosinophilic pneumonia related to a mesalazine suppository» (en anglès). Asia Pac Allergy, 2013 Abr; 3 (2), pp: 136-139. DOI: 10.5415/apallergy.2013.3.2.136. PMC: 3643058. PMID: 23667838 [Consulta: 30 octubre 2022].
    41. ↑ Hapani, S; Chu, D; Wu, S «Eosinophilic pneumonia associated with bleomycin in a patient with mediastinal seminoma: a case report» (en anglès). J Med Case Reports, 2010 Abr 29; 4, pp: 126. DOI: 10.1186/1752-1947-4-126. PMC: 2868877. PMID: 20429899 [Consulta: 30 octubre 2022].
    42. ↑ Ideguchi, H; Kojima, K; Hirosako, S; Ichiyasu, H; et al «Cisplatin-induced eosinophilic pneumonia» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2014; Nov 13, pp: 209732. PMID: 25478274. DOI: 10.1155/2014/209732. PMC: 4247910 [Consulta: 25 abril 2022].
    43. ↑ Korpole, PR; Al-Bacha, S; Hamadeh, S «A Case for Biopsy: Injectable Naltrexone-Induced Acute Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). Cureus, 2020 Set 3; 12 (9), pp: e10221. PMID: 32913694. DOI: 10.7759/cureus.10221. PMC: 7474568 [Consulta: 30 gener 2023].
    44. ↑ Kwon, E; Kim, M; Choi, E; Park, Y; Kim, C «Tamoxifen-induced acute eosinophilic pneumonia in a breast cancer patient» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2019; 60, pp: 186-190. PMID: 31229774. DOI: 10.1016/j.ijscr.2019.02.026. PMC: 6597481 [Consulta: 29 novembre 2022].
    45. ↑ Fleisch, MC; Blauer, F; Gubler, JG; Kuhn, M; Scherer, TA «Eosinophilic pneumonia and respiratory failure associated with venlafaxine treatment» (en anglès). Eur Respir J, 2000 Gen; 15 (1), pp: 205-208. PMID: 10678647. DOI: 10.1183/09031936.00.15120500. ISSN: 1399-3003 [Consulta: 24 juny 2023].
    46. ↑ Hung, SW «Minocycline-induced acute eosinophilic pneumonia: A case report and review of the literature» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2015 Maig 30; 15, pp: 110-114. PMID: 26236618. DOI: 10.1016/j.rmcr.2015.05.013. PMC: 4501541 [Consulta: 26 gener 2022].
    47. ↑ Min, Z; Elrufay, R; Cho, CY; Elapavaluru, S; Bhanot, N «Ceftaroline-related acute eosinophilic pneumonia» (en anglès). Lung India, 2021 Jul-Ag; 38 (4), pp: 368-373. PMID: 34259178. DOI: 10.4103/lungindia.lungindia_908_20. PMC: 8272419 [Consulta: 29 novembre 2022].
    48. ↑ Foong, KS; Lee, A; Pekez, M; Bin, W «Imipenem/cilastatin-induced acute eosinophilic pneumonia» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Mar 4; 2016, pp: bcr2016214804. PMID: 26944380. DOI: 10.1136/bcr-2016-214804. PMC: 4785424 [Consulta: 2 abril 2023].
    49. ↑ Toma, A; Rapoport, AP; Burke, A; Sachdeva, A «Lenalidomide-induced eosinophilic pneumonia» (en anglès). Respirol Case Rep, 2017 Abr 25; 5 (4), pp: e00233. PMID: 28451433. DOI: 10.1002/rcr2.233. PMC: 5404234 [Consulta: 4 març 2023].
    50. ↑ Portalatin, GM; Chin, JA; Foster, B; Perry, K; McWilliams, C «Daptomycin-Induced Acute Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). Cureus, 2021 Feb 23; 13 (2), pp: e13509. PMID: 33786218. DOI: 10.7759/cureus.13509. PMC: 7992914 [Consulta: 26 gener 2022].
    51. ↑ LeVee, A; Trieu, M; Bhattacharyya, S; Sandhu, G «Eosinophilic pneumonia: A rare manifestation of amiodarone toxicity diagnosed using traditional bronchoscopy» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2019 Maig 15; 27, pp: 100856. DOI: 10.1016/j.rmcr.2019.100856. PMC: 6527914. PMID: 31193451 [Consulta: 29 octubre 2022].
    52. ↑ Rodrigues Martins, R; Marchiori, E; Lopes Viana, S; Pereira Grillo Jr, LS; et al «Chronic eosinophilic pneumonia secondary to long-term use of nitrofurantoin: high-resolution computed tomography findings» (en anglès). J Bras Pneumol, 2008 Mar; 34 (3), pp: 181-184. DOI: 10.1590/s1806-37132008000300009. ISSN: 1806-3756. PMID: 18392467 [Consulta: 29 octubre 2022].
    53. ↑ Fagan, A; Fuld, J; Soon, E «Levetiracetam-induced eosinophilic pneumonia» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017; Mar 8, pp: bcr2016219121. PMID: 28275024. DOI: 10.1136/bcr-2016-219121. PMC: 5353476 [Consulta: 12 març 2022].
    54. ↑ Just, N; Carpentier, O; Brzezinki, C; Steenhouwer, F; Staumont-Sallé, D «Severe hypersensitivity reaction as acute eosinophilic pneumonia and skin eruption induced by proguanil» (en anglès). Eur Respir J, 2011 Jun; 37 (6), pp: 1526-1528. PMID: 21632832. DOI: 10.1183/09031936.00123710. ISSN: 1399-3003 [Consulta: 13 desembre 2022].
    55. ↑ Menzella, F; Montanari, G; Patricelli, G; Cavazza, A; Galeone, C; Ruggiero, P; et al «A case of chronic eosinophilic pneumonia in a patient treated with dupilumab» (en anglès). Ther Clin Risk Manag, 2019 Jul 10; 15, pp: 869-875. DOI: 10.2147/TCRM.S207402. PMC: 8594056. PMID: 31371974 [Consulta: 29 octubre 2022].
    56. ↑ Nasim, F; Paul, JA; Boland-Froemming, J; Wylam, ME «Sulfa-induced acute eosinophilic pneumonia» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2021 Ag 13; 34, pp: 101496. PMID: 34471596. DOI: 10.1016/j.rmcr.2021.101496. PMC: 8390531 [Consulta: 26 gener 2022].
    57. ↑ Matsuno, O; Ueno, T; Takenaka, R; Okubo, T; Tokunaga, Y; Nureki, S; et al «Acute eosinophilic pneumonia caused by Candida albicans» (en anglès). Respir Med, 2007 Jul; 101 (7), pp: 1609-1612. PMID: 17379495. DOI: 10.1016/j.rmed.2007.01.024. ISSN: 1532-3064 [Consulta: 4 març 2023].
    58. ↑ Hachisu, Y; Koga, Y; Sunaga, N; Kashiwagi, C; Sawada, Y; Saito, Y; et al «The Onset of Eosinophilic Pneumonia Preceding Anti-synthetase Syndrome» (en anglès). Intern Med, 2018 Gen 15; 57 (2), pp: 247-251. PMID: 29093389. DOI: 10.2169/internalmedicine.8955-17. PMC: 5820045 [Consulta: 26 maig 2021].
    59. ↑ Marchand, E; Cordier, JF «Idiopathic chronic eosinophilic pneumonia» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Abr 6; 1, pp: 11. PMID: 16722612. DOI: 10.1186/1750-1172-1-11. PMC: 1464381 [Consulta: 16 maig 2021].
    60. ↑ Baqir, M; Peikert, T; Johnson, TF; Tandon, YK; Yi, ES; et al «Idiopathic Chronic Eosinophilic Pneumonia Evolving to Pulmonary Fibrosis: A Retrospective Analysis» (en anglès). Sarcoidosis Vasc Diffuse Lung Dis, 2022; 39 (2), pp: e2022020. PMID: 36118537. DOI: 10.36141/svdld.v39i2.12656. PMC: 9437755 [Consulta: 20 desembre 2022].
    61. ↑ Castañer Herrera, JF; Martínez-Aparicio Hernández, A; Castañer Averhoff, FJ; Oramas Reyes, A «Neumonía eosinofílica crónica recidivante. Presentación de un caso clínico. Consideraciones sobre el tema» (en castellà). Rev Cubana Med, 2005 Maig-Ag; 44 (3-4), pp: 1-5. ISSN 1561-302X [Consulta: 15 novembre 2022].
    62. ↑ Priora M, Vassallo L, Scarati M, Parisi S, Fusaro F «Eosinophilic Pneumonia Associated with Rheumatoid Arthritis: Description of a Case Report and Review of the Literature» (en anglès). EJCRIM, 2015 Set 18; 2 (2), pp: 1-4. ISSN 2284-2594. DOI: 10.12890/2015_000241 [Consulta: 27 maig 2021].
    63. ↑ Okauchi, S; Ohara, G; Sasatani, Y; Satoh, H «Eosinophilic Pneumonia with Marked Peripheral Eosinophilia during the Course of Sarcoidosis» (en anglès). Maedica (Bucur), 2022 Des; 17 (4), pp: 990-994. PMID: 36818266. DOI: 10.26574/maedica.2022.17.4.990. PMC: 9923070 [Consulta: 6 maig 2023].
    64. ↑ Descalzo, V; Salvador, F; Sansano, I; Persiva, O; Antón, A; Clofent, D; et al «Acute Eosinophilic Pneumonia Associated With SARS-CoV-2 Infection» (en anglès). Arch Bronconeumol, 2021 Abr; 57 (Supl 2), pp: 50-52. PMID: 34629650. DOI: 10.1016/j.arbres.2020.12.009. PMC: 7831762 [Consulta: 15 maig 2021].
    65. ↑ May, J; Draper, A; Aul, R «Eosinophilic pneumonia and COVID-19 vaccination» (en anglès). QJM, 2022 Abr 20; 115 (4), pp: 251-252. PMID: 35166852. DOI: 10.1093/qjmed/hcac041. PMC: 9383422 [Consulta: 6 novembre 2022].
    66. ↑ Barrio Piqueras, M; Ezponda, A; Felgueroso, C; Urtasun, C; Di Frisco, IM; et al «Acute Eosinophilic Pneumonia Following mRNA COVID-19 Vaccination: A Case Report» (en anglès). Arch Bronconeumol, 2022 Abr; 58, pp: 53-54. PMID: 34803207. DOI: 10.1016/j.arbres.2021.11.004. PMC: 8594056 [Consulta: 6 novembre 2022].
    67. ↑ Parra, FM; Ferrando, MC «Neumonía eosinófila» (en castellà). Alergol Inmunol Clin, 2000 Abr; 15, pp: 101-104. ISSN 1575-734X [Consulta: 27 abril 2023].
    68. ↑ Martínez Campos, T; Ramírez Arroyo, V; Arroyo Domingo, A; Villafañe Olmedo, M «Neumonía eosinófila crónica: a propósito de un caso» (en castellà). Semergen, 2011 Jun-Jul; 37 (6), pp: 321-323. ISSN 1138-3593. DOI: 10.1016/j.semerg.2010.12.009 [Consulta: 4 febrer 2023].
    69. ↑ Kim, NH; Lee, KH; Kim, JH; Cho, JH; et al «Bronchial involvement in chronic eosinophilic pneumonia: a case report» (en anglès). J Thorac Dis, 2015 Abr; 7 (4), pp: E97-E101. PMID: 25973261. DOI: 10.3978/j.issn.2072-1439.2014.12.16. PMC: 4419316 [Consulta: 26 maig 2021].
    70. ↑ Mansouri, F; Moradmand, S; Rakhshankhah, A «Chronic Eosinophilic Pneumonia with Cardiac Involvement» (en anglès). Tanaffos, 2018 Feb; 17 (2), pp: 142-145. ISSN 1735-0344. PMC: 6320557. PMID: 30627188 [Consulta: 26 maig 2021].
    71. ↑ Sriratanaviriyakul, N; La, HH; Robertson, TE «Chronic eosinophilic pneumonia presenting with ipsilateral pleural effusion: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2016 Ag 12; 10 (1), pp: 227. PMID: 27520469. DOI: 10.1186/s13256-016-1005-5. PMC: 4983070 [Consulta: 16 maig 2021].
    72. ↑ Jankowska, E; Bartoszuk, I; Lewandowska, K; Dybowska, M; Opoka, L; et al «Acute Eosinophilic Pneumonia Complicated with Venous Thromboembolic Disease-Diagnostic and Therapeutic Considerations» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2022 Jun 9; 12 (6), pp: 1425. PMID: 35741235. DOI: 10.3390/diagnostics12061425. PMC: 9221981 [Consulta: 11 març 2023].
    73. ↑ Dougherty, SC; Ghaus, S; Debesa, O «Extracorporeal Membrane Oxygenation in Severe Acute Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2019 Abr 10; 6, pp: 65. PMID: 31024915. DOI: 10.3389/fmed.2019.00065. PMC: 6467954 [Consulta: 26 maig 2021].
    74. ↑ Nabeya, D; Kinjo, T; Miyagi, K; Fujita, J «Yellow Broncho-alveolar Lavage Fluid in Eosinophilic Pneumonia» (en anglès). Intern Med, 2016; 55 (21), pp: 3227-3228. PMID: 27803427. DOI: 10.2169/internalmedicine.55.7174. PMC: 5140882 [Consulta: 13 febrer 2023].
    75. ↑ Price, M; Gilman, M; Carter, BW; Sabloff, BS; et al «Imaging of Eosinophilic Lung Diseases» (en anglès). Radiol Clin North Am, 2016 Nov; 54 (6), pp: 1151-1164. PMID: 27719981. DOI: 10.1016/j.rcl.2016.05.008. ISSN: 1557-8275 [Consulta: 14 maig 2021].
    76. ↑ Godoy, MCB; Viswanathan, C; Marchiori, E; Truong, MT; Benveniste, MF; et al «The reversed halo sign: update and differential diagnosis» (en anglès). Br J Radiol, 2012 Set; 85 (1017), pp: 1226-1235. PMID: 22553298. DOI: 10.1259/bjr/54532316. PMC: 3487053 [Consulta: 19 març 2023].
    77. ↑ Mestas Nuñez, M; Matias Castro, H; Seehaus, A «Neumonía eosinofílica crónica: hallazgos en imágenes» (en castellà). Rev Fac Cien Med Univ Nac Cordoba, 2022 Mar 7; 79 (1), pp: 88-90. PMID: 35312249. DOI: 10.31053/1853.0605.v79.n1.33668. PMC: 9004310 [Consulta: 15 maig 2023].
    78. ↑ Maturu, VN; Agarwal, R «Reversed halo sign: a systematic review» (en anglès). Respir Care, 2014 Set; 59 (9), pp: 1440-1449. PMID: 24782557. DOI: 10.4187/respcare.03020. ISSN: 1943-3654 [Consulta: 1r gener 2022].
    79. ↑ Rea, G; Dalpiaz, G; Vatrella, A; Damiani, S; Marchiori, E «The reversed halo sign: also think about chronic eosinophilic pneumonia» (en anglès). J Bras Pneumol, 2017 Jul-Ag; 43 (4), pp: 322-323. PMID: 29365007. DOI: 10.1590/S1806-37562017000000077. PMC: 5687972 [Consulta: 1r gener 2022].
    80. ↑ Naseer, S; Chauhan, S «Inverse Bat Wing» (en anglès). Eur J Gen Med, 2013 Abr 9; 10 (2), pp: 128-130. ISSN 1304-3897. DOI: 10.29333/ejgm/82295 [Consulta: 2 abril 2023].
    81. ↑ Jack, J; Bajaj, T «Allergic Bronchopulmonary Aspergillosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Feb 28; NBK (rev), pàgs: 12. PMID: 31194469 [Consulta: 16 abril 2021].
    82. ↑ Arakawa, H; Kurihara, Y; Niimi, H; Nakajima, Y; et al «Bronchiolitis obliterans with organizing pneumonia versus chronic eosinophilic pneumonia: high-resolution CT findings in 81 patients» (en anglès). AJR Am J Roentgenol, 2001 Abr; 176 (4), pp: 1053-1058. PMID: 11264110. DOI: 10.2214/ajr.176.4.1761053. ISSN: 1546-3141 [Consulta: 16 abril 2023].
    83. ↑ Kadyrova, A; Antipina, I; Kyrbasheva, I; Baudinov, I; Kulbaeva, B; Aitieva, U; et al «CT patterns and differential criteria for acute eosinophilic pneumonia and COVID‐19 pneumonia» (en anglès). Clin Case Rep, 2021 Oct 4; 9 (10), pp: e04890. PMID: 34631074. DOI: 10.1002/ccr3.4890. PMC: 8489509 [Consulta: 16 abril 2023].
    84. ↑ Panchabhai, TS; Mukhopadhyay, S; Sehgal, S; Bandyopadhyay, D; et al «Plugs of the Air Passages: A Clinicopathologic Review» (en anglès). Chest, 2016 Nov; 150 (5), pp: 1141-1157. PMID: 27445091. DOI: 10.1016/j.chest.2016.07.003. PMC: 6026239 [Consulta: 16 abril 2023].
    85. ↑ Weisenberg, E «Bronchocentric granulomatosis» (en anglès). Lung: Noninfectious granulomatous inflammation. PathologyOutlines, 2021; Mar 18 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 16 abril 2023].
    86. ↑ Gómez-Bastero Fernández, AP; Almadana Pacheco, V; Valido Morales, AS «No es asma todo lo que parece: eosinofilias pulmonares» (en castellà). Rev Asma, 2017; 2 (1), pp: 29-39. ISSN 2604-5524 [Consulta: 15 maig 2023].
    87. ↑ Vidhale, T; Pustake, M; Parab, A; Roy, T; Sasane, S; et al «Is it atopic asthma, chronic eosinophilic pneumonia, or eosinophilic granulomatosis with polyangiitis?» (en anglès). J Family Med Prim Care, 2022 Mar; 11 (3), pp: 1198-1203. PMID: 35495791. DOI: 10.4103/jfmpc.jfmpc_918_21. PMC: 9051728 [Consulta: 16 abril 2023].
    88. ↑ Rhee, CK; Min, KH; Yim, NY; Lee, JE; Lee, NR; et al «Clinical characteristics and corticosteroid treatment of acute eosinophilic pneumonia» (en anglès). Eur Respir J, 2013 Feb; 41 (2), pp: 402-409. PMID: 22599359. DOI: 10.1183/09031936.00221811. ISSN: 1399-3003 [Consulta: 14 maig 2021].
    89. ↑ Pérez Delgado, FJ; López Gómez, EA; García Panal, J «Neumonía eosinófila crónica» (en castellà). Med Gen Fam, 2017 Abr; 6 (2), pp: 93-95. ISSN 2254-5506. DOI: 10.24038/mgyf.2017.012 [Consulta: 14 juny 2023].
    90. ↑ DrugBank «Omalizumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2022 Mar 1; DB00043 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 1r març 2022].
    91. ↑ Laviña-Soriano, E; Ampuero-López, A; Izquierdo-Alonso, JL «Respuesta a omalizumab en paciente con neumonía eosinófila crónica y mala respuesta al tratamiento con corticoides» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2018 Jul; 54 (7), pp: 393-394. PMID: 29258701. DOI: 10.1016/j.arbres.2017.11.009. ISSN: 2173-5751 [Consulta: 1r març 2022].
    92. ↑ DrugBank «Benralizumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2021 Maig 15; DB12023 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 18 maig 2021].
    93. ↑ Yazawa, S; Toyoshima, M; Koda, K; Suda, T «Benralizumab as initial treatment for chronic eosinophilic pneumonia» (en anglès). Allergol Int, 2021 Gen; 70 (1), pp: 140-142. PMID: 32807690. DOI: 10.1016/j.alit.2020.07.005. ISSN: 1440-1592 [Consulta: 18 maig 2021].
    94. ↑ Izhakian, S; Pertzov, B; Rosengarten, D; Kramer, MR «Successful treatment of acute relapse of chronic eosinophilic pneumonia with benralizumab and without corticosteroids: A case report» (en anglès). World J Clin Cases, 2022 Jun 26; 10 (18), pp: 6105-6109. PMID: 35949821. DOI: 10.12998/wjcc.v10.i18.6105. PMC: 9254203 [Consulta: 17 gener 2023].
    95. ↑ DrugBank «Mepolizumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2022 Jun 3; DB06612 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 15 novembre 2022].
    96. ↑ Kisling, A; Jones, J; Hixson, C; Hostler, D; Hostler, J «Mepolizumab: an alternative therapy for idiopathic chronic eosinophilic pneumonia with glucocorticoid intolerance» (en anglès). Drugs Context, 2020 Ag 18; 9, pp: 2020-5-3. PMID: 32884574. DOI: 10.7573/dic.2020-5-3. PMC: 7440848 [Consulta: 15 novembre 2022].

    Bibliografia complementària modifica

    Enllaços externs modifica

    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pneumònia_eosinofílica&oldid=33115175»