Poitou-Charentes

regió francesa


El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) fou una regió de França, situada al Oest del país. D'ençà del 1er de gener de 2016, forma part de la regió Nova Aquitània.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPoitou-Charentes
Peitau-Charantas (oc) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

EpònimPoitou i Charentes (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 05′ 00″ N, 0° 10′ 00″ E / 46.083333333333°N,0.16666666666667°E / 46.083333333333; 0.16666666666667
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
CapitalPoitiers Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.789.779 (2013) Modifica el valor a Wikidata (69,35 hab./km²)
Llengua utilitzadaoccità Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície25.809 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació4 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució31 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata
SegüentNova Aquitània Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuConsell Regional de Poitou-Charentes Modifica el valor a Wikidata
• PresidentJean-François Macaire (PS)
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-T Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR53 Modifica el valor a Wikidata
Codi de regió INSEE54 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpoitou-charentes.fr Modifica el valor a Wikidata

El gentilici n'és peitaví o peitoví.

Geografia modifica

La regió de Poitou-Charentes limita, de nord a sud, amb les regions següents: el País del Loira, el Centre - Vall del Loira, el Llemosí i l'Aquitània.

Política modifica

El president del Consell Regional de Poitou-Charentes és el socialista Jean-François Macaire.

El 2004, la coalició progressista que va encapçalar Ségolène Royal estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalició va obtenir, a la segona volta de les eleccions regionals, el 55,10% dels vots, gairebé nou punts més que a la primera volta, i 37 dels 55 escons en joc.

La llista de Ségolène Royal va ser la més votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat el va aconseguir al departament de Charente amb un 57,90% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat va ser l'aconseguit al departament de Charente Marítim amb només un 51,80%.

La llista de la presidenta sortint, Elisabeth Morin, de la conservadora UMP va obtenir un 36,20% dels vots i 15 escons.

La candidatura del Front Nacional va ser la menys votada amb un 8,70% i 3 escons.

Referències modifica

Enllaços externs modifica