Políptic
Un políptic del Grec polu- "molts" i ptyc "plec") és un tipus de retaule (normalment pintura sobre taula) que consta de diverses caselles o plafons. Es fan servir diferents terminologies en funció del nombre de plafons integrats en una peça particular: "díptic" descriu una obra d'art de dues parts; "tríptic" descriu un treball de tres parts. Els conjunts de més de tres peces s'anomenen políptic.
Els políptics típicament consten d'un plafó "central" o "principal" que és normalment el més gran del conjunt, i uns altres anomenats plafons de "costat", o "ales." A vegades, com en el cas del retaule de Gant i el Retaule d'Issenheim, els plafons articulats poden variar en les seves posicions per mostrar diferents "vistes" o "obertures" de la peça.
Els políptics varen ser creats més comunament pels primers pintors del Renaixement, la majoria dels quals dissenyava els seus treballs per a ser retaules en esglésies i catedrals. El políptics com a format artístic va ser també bastant popular entre els impressors d'ukiyo-e del període Edo japonès.
El terme políptic també pot atribuir-se a certs manuscrits medievals, especialment de treballs carolingis, en els quals les columnes de les pàgines s'emmarquen amb marges que s'assemblen a les pintures d'un políptic. Un altre significat de la paraula també es pot referir col·lectivament a totes les pintures multiplafó sense que siguin obres artístiques.
Exemples modifica
- El Políptic Stefaneschi, c. 1320, per Giotto
- El Retaule de Gant (Adoració de l'Anyell Místic) completat el 1432 per Hubert van Eyck i Jan van Eyck.
- El Retaule d'Issenheim per Matthias Grünewald
- Els Plafons de sant Vincent (1470-1480) per Nuno Gonçalves
- Políptic de la Misericòrdia (1445-1462) per Piero della Francesca
- El Judici Final (1450) per Rogier van der Weyden
- El Políptic de Sant Agustí (1470) per Perugino
- El Retaule Demidoff (1476), per Carlo Crivelli
Referències modifica
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Políptic |
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.176. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].