Viquipèdia

Porfíria

Les porfíries són un grup heterogeni de malalties metabòliques generalment d'origen hereditari (porfíries primàries), ocasionades per deficiència en els enzims que intervenen en la biosíntesi del grup hemo (component de l'hemoglobina),[1] part essencial dels glòbuls vermells.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaPorfíria
modifica
Tipustrastorn congènit del metabolisme, malaltia metabòlica de la pell, fotodermatosi i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115C58.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E80.20, E80.0, E80.2 i E80.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9277.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0133623 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001208 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKporphyrias Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011164 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet738 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0235387 i C0032708 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13268 Modifica el valor a Wikidata

Existeixen porfíries adquirides (porfíries secundàries o porfirinopaties) que no són de naturalesa hereditària. Segons la seva simptomatologia es tipifiquen com neuropsiquiàtriques,[3] cutànies[4] o mixtes i acostumen a tenir un diagnòstic diferencial complicat.[5]

El terme prové del grec πορφύρα, porphura, que significa "pigment porpra". Probablement el nom sigui una referència a l'alteració del color d'alguns fluids del cos durant un atac,[6] en especial l'orina. Les descripcions originals s'atribueixen a Hipòcrates, l'explicació bioquímica de la malaltia la va fer Felix Hoppe-Seyler el 1871,[7] i les porfíries agudes van ser descrites pel metge B.J. Stokvis el 1889.[8][6]

Les porfíries es caracteritzen per una sobreproducció i acumulació de les anomenades porfirines i de precursors com l'ALA (àcid delta aminolevulínic)[9] i el PBG (porfobilinogen).[10]

El 1930 Hans Fischer va descriure les porfirines d'una manera molt senzilla: “Són els compostos que fan que l'herba sigui verda i la sang vermella.”

Les principals fàbriques de porfirines de l'organisme són el fetge[11] i la medul·la òssia.[12] En la medul·la s'hi sintetitzen grans quantitats de grup hemo per a produir suficient hemoglobina, substància necessària per al transport d'oxigen. En el fetge, l'hemo es fa servir per a formar altres substàncies que fonamentalment serveixen per a desintoxicar.

Tipus de porfíries hereditàries modifica

Hi ha nou tipus principals i diferents de porfíries hereditàries. Cadascuna és originada per un defecte en l'activitat d'un dels nou enzims que participen en la cadena de biosíntesi o via metabòlica del grup hemo (ALA sintasa, PBG sintasa,[13] PBG deaminasa,[14] UPOG sintasa, UPOG descarboxilasa, CPOG oxidasa, PPOG oxidasa i ferroquelatasa).[15] Alguns autors les agrupen, d'acord amb les seves manifestacions principals, en agudes (manifestacions neuroviscerals i/o cutànies)[16] o no agudes (manifestacions exclusivament cutànies). Les crisis de porfíria aguda es veuen molt rarament abans de la pubertat i poden ser desencadenades per un ampli ventall de factors exògens i endògens: fàrmacs (barbitúrics, alguns antihistamínics i anestèsics,[17] estrògens, progesterona, sulfonamida, metildopa, olmesartan,[18] metamizole,[19] diazepam, fenitoïna, carbamazepina, cloramfenicol i tetraciclines, per exemple), drogues (cànnabis, èxtasi líquid, amfetamines o cocaïna), consum de tabac i alcohol, dejuni,[20] intervencions quirúrgiques,[21] exposició a certs pesticides,[22] estrès emocional i físic, embaràs, infeccions,[23] o síndrome premenstrual.[24]

Depenent del teixit en el qual predomina el defecte metabòlic es classifiquen com:

  • Porfíries hepàtiques: La seva forma aguda es caracteritza per atacs de dolor abdominal difús d'intensitat progressiva que a vegades suggereixen l'existència d'un abdomen agut,[25] acompanyats de nàusees, vòmits i restrenyiment.[26] És habitual un moderat augment de les transaminases i pot aparèixer hiponatrèmia, de vegades greu.[27] Si els atacs no són diagnosticats i tractats correctament, els símptomes viscerals aguts progressen cap a una neuropatia motora que al principi es manifesta en forma de debilitat dels músculs proximals de les extremitats,[28] però que en casos avançats arriba a afectar la musculatura respiratòria.[29] A les porfíries, la lesió predominant en el SNP és la degeneració axonal.[30] Alguns investigadors també han observat pèrdua d'axons i desmielinització perivascular al cerebel i a la substància blanca cerebral.[31] Un 10–20% dels malalts presenta convulsions[32] o estat epilèptic no convulsiu[33] i un nombre considerable d'ells sofreix taquicàrdia (62%) i hipertensió (45%) durant les crisis. De forma excepcional pot aparèixer un hemotòrax.[34] No és infreqüent que en el curs de determinades porfíries apareguin alteracions psiquiàtriques com -per exemple- confusió, ansietat, depressió, hiperactivitat, deliris, trastorns del comportament o psicosi.[35] Aquest subgrup està format per la porfíria aguda intermitent,[36] la porfíria variegata,[37] la coproporfíria hereditària (la qual debuta de vegades amb una crisi d'epilèpsia partialis continua),[38][39] la porfíria per dèficit de PBG sintasa o porfíria de Doss (és de destacar en aquesta porfíria la gran heterogeneïtat de les mutacions que presenta l'enzim afectat)[40] i la porfíria cutània tarda (l'única del subgrup que es considera no aguda i la més freqüent de totes les porfíries).[41] Es creu que la porfíria cutània tarda s'associa amb un increment del risc de sofrir una cirrosi hepàtica,[42] un hepatocarcinoma i una mort prematura.[43] Una variant de la coproporfíria hereditària, anomenada harderoporfiria, provoca icterícia i anèmia hemolítica neonatal. Menys freqüentment es manifesta amb dolor abdominal recurrent, hiperestèsies i problemes en la marxa.[44] És el resultat de determinades mutacions[45] en el gen CPOX[46] que redueixen l'activitat enzimàtica i comporten l'alliberament prematur d'harderoporfirinògen (una substància implicada en la conversió del coproporfirinògen III i del protoporfirinògen IX).[47] La malaltia fou descrita per primera vegada l'any 1983, és extremadament rara (uns 10 casos registrats ara per ara a la literatura mèdica) i les mutacions que la provoquen tenen una heterogeneïtat molecular molt alta.[48] Una altra variant de la coproporfíria hereditària amb mutacions diferents a l'anterior i que, ara per ara, rep el nom de coproporfíria hereditària d'inici neonatal fou publicada el 2017. Els investigadors descobriren una nova mutació heterozigòtica consistent en una deleció de quatre parells de bases en l'exó 7 del gen CPOX. A banda d'alteracions similars a les de la harderoporfiria (fotosensibilitat cutània, icterícia i anèmia hemolítica), aquesta variant s'acompanya d'insuficiència adrenocortical i variacions del cariotip 46 XY (masculí) que comporten trastorns del desenvolupament sexual com ara pseudohermafroditisme.[49]
  • Porfíries eritropoètiques:[50] Són causades per una activitat deficient de l'enzim ferroquelatasa, el qual catalitza la inserció ferrosa en la protoporfirina IX;[51] o bé (en un 2% dels casos) per un excés d'activitat de la sintasa ALAS2.[52] En aquest darrer supòsit, la malaltia resultant rep el nom de protoporfíria lligada al cromosoma X.[53] Les porfíries eritropoiètiques es caracteritzen pels alts nivells de protoporfirina existents a eritròcits, plasma, fetge i femta, la prèsencia de microcitosi (hematies d'una mida més petita de la normal)[54] i per cursar amb un ampli ventall de canvis cutanis fotosensibles causants de pruïja, eritema, edema, pàpules i/o hiperqueratosi.[55] Una d'elles, considerada la més rara i lesiva de les porfíries, és la porfíria eritropoètica congènita (PEC) o malaltia de Gunther.[56] Causada per mutacions en el gen UROS[57] que provoquen un dèficit en l'activitat enzimàtica de la tetrapirrol uroporfirinogen III-sintasa,[58] la PEC pot manifestar-se durant la infantesa, l'adolescència o -poques vegades- en individus adults. Segueix un patró d'herència autosòmic recessiu i un dels seus primers signes és una orina de color vermell intens, semblant al que té el vi negre.[59] L'orina i les dents emeten una singular fluorescència sota la llum de Wood.[60] En aquesta malaltia la sensibilitat a la llum solar és extrema, fet que comporta hipertricosi facial/corporal i importants lesions cutànies de repetició (úlceres, ferides, butllofes). És una de les fotodermatosis (trastorns caracteritzats pel desenvolupament de respostes cutànies anormals davant dels fotons) secundàries més destacables.[61] També pot cursar amb eritrodòntia associada a anèmia hemolítica.[62] La pell afectada tendeix a sofrir infeccions que amb el temps s'estenen per regions més profundes, arribant a ocasionar mutilacions a la cara, els dits, els braços o altres zones corporals exposades al sol.[63] L'únic tractament curatiu de la PEC és el trasplantament de moll d'os, el qual -al substituir els eritroblasts de la medul·la òssia- fa possible la correcció del defecte enzimàtic i de l'alt nivell de porfirines amb la consegüent millora simptomatològica.[64] Alternativament, cal adoptar mesures generals de fotoprotecció i emprar cremes solars especials que contenen diòxid de titani.[65] En certs casos, la pràctica de flebotomies ha demostrat ser efectiva a llarg termini.[66]

Porfíries no hereditàries modifica

Els trastorns del metabolisme del hemo poden ser de dos tipus, congènits i adquirits. Els adquirits reben el nom de porfíries secundàries o -més adequadament- porfirinopaties. Segons la seva manifestació principal, es classifiquen en dos grups:

S'han descrit casos de porfíries secundàries (tipus cutània tarda) en persones que tingueren contacte amb l'agent taronja durant la Guerra de Vietnam.[69] El pitjor incident documentat fins ara, però, de porfíria epidèmica induïda per compostos químics, ocorregué a Turquia entre 1956 i 1961. El 1954 el govern turc va distribuir una gran quantitat de llavors de blat tractades amb fungicides que contenien un 10% d'hexaclorobenzè. El destí inicial del blat era la sembra, però diversos problemes provocaren que fos emprat en la producció d'aliments un temps després. A partir de 1956 uns 5.000 turcs patiren un quadre de porfirinúria macroscòpica, debilitat, hipertricosi, úlceres, tiromegàlia (engrandiment tiroidal), dermopatia fotosensitiva i artritis. La malaltia deixà en molts d'ells seqüeles permanents.[70]

En models experimentals murins s'ha observat una associació entre la porfíria d'origen químic i el desenvolupament de càncer hepàtic.[71]

La intoxicació per plom pot provocar un quadre en tot similar a una porfíria aguda i no sempre de fàcil diagnosi,[72] ja que inhibeix l'activitat de l'isoenzim δ-ALA deshidratasa (codificat pel gen ALAD del cromosoma 9)[73] desplaçant al zinc, un element essencial per a la normal funció catalitzadora d'aquest enzim.[74]

Referències modifica

  1. ↑ Ajioka, RS; Phillips, JD; Kushner, JP «Biosynthesis of heme in mammals» (en anglès). Biochim Biophys Acta, 2006 Jul; 1763 (7), pp: 723-736. DOI: 10.1016/j.bbamcr.2006.05.005. ISSN: 1878-2434. PMID: 16839620 [Consulta: 15 juny 2022].
  2. ↑ Phillips, JD «Heme biosynthesis and the porphyrias» (en anglès). Mol Genet Metab, 2019 Nov; 128 (3), pp: 164-177. DOI: 10.1016/j.ymgme.2019.04.008. PMC: 7252266. PMID: 31326287 [Consulta: 14 maig 2022].
  3. ↑ Crimlisk, HL «The little imitator - porphyria: a neuropsychiatric disorder» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 1997 Abr; 62 (4), pp: 319-328. DOI: 10.1136/jnnp.62.4.319. PMC: 1074085. PMID: 9120442 [Consulta: 22 juliol 2022].
  4. ↑ Dawe, R «An overview of the cutaneous porphyrias» (en anglès). F1000Res, 2017 Oct 30; 6, pp: 1906. DOI: 10.12688/f1000research.10101.1. PMC: 5664971. PMID: 29152226 [Consulta: 15 juny 2022].
  5. ↑ Peters, TJ; Sarkany, R «Porphyria for the general physician» (en anglès). Clin Med (London), 2005 Maig-Jun; 5 (3), pp: 275-281. DOI: 10.7861/clinmedicine.5-3-275. PMC: 4952214. PMID: 16011221 [Consulta: 25 maig 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Lane, N «Born to the Purple: the Story of Porphyria» (en anglès). Health: Scientific American, 2002; Des 16, pàgs: 5 [Consulta: 31 maig 2022].
  7. ↑ American Porphyria Foundation. «History of Porphyria» (en anglès). About Porphyria, 03-09-2021. [Consulta: 31 maig 2022].
  8. ↑ Stokvis, BJ «Over twee zeldzame kleurstoffen in urine van zieken» (en holandés). Nederl Tijdschr Geneeskd, 1889 Set 28; 2 (13), pp: 409-417 [Consulta: 8 gener 2019].
  9. ↑ PubChem «Aminolevulinic acid» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Gen 5; CID 137 (rev), pàgs: 41 [Consulta: 8 gener 2019].
  10. ↑ Edel, Y; Mamet, R «Porphyria: What Is It and Who Should Be Evaluated?» (en anglès). Rambam Maimonides Med J, 2018 Abr 19; 9 (2), pp: e0013. DOI: 10.5041/RMMJ.10333. PMC: 5916231. PMID: 29553924 [Consulta: 21 maig 2022].
  11. ↑ Bloomer, JR «Liver metabolism of porphyrins and haem» (en anglès). J Gastroenterol Hepatol, 1998 Mar; 13 (3), pp: 324-329. DOI: 10.1111/j.1440-1746.1998.01548.x. ISSN: 1440-1746. PMID: 9570250 [Consulta: 29 juliol 2022].
  12. ↑ Chiabrando, D; Mercurio, S; Tolosano, E «Heme and erythropoieis: more than a structural role» (en anglès). Haematologica, 2014 Jun; 99 (6), pp: 973-983. DOI: 10.3324/haematol.2013.091991. PMC: 4040894. PMID: 24881043 [Consulta: 29 juliol 2022].
  13. ↑ Jaffe, EK «Porphobilinogen Synthase: An equilibrium of different assemblies in human Health» (en anglès). Prog Mol Biol Transl Sci, 2020; 169, pp: 85-104. DOI: 10.1016/bs.pmbts.2019.11.003. PMC: 7423025. PMID: 31952692 [Consulta: 6 juny 2022].
  14. ↑ Gill, R; Kolstoe, SE; Mohammed, F; Al D-Bass, A; Mosely, JE; Sarwar, M; Cooper, JB; Wood, SP; Shoolingin-Jordan, PM «Structure of human porphobilinogen deaminase at 2.8 Å: the molecular basis of acute intermittent porphyria» (en anglès). Biochem J, 2009 Abr 28; 420 (1), pp: 17-25. DOI: 10.1042/BJ20082077. ISSN: 1470-8728. PMID: 19207107 [Consulta: 21 juny 2022].
  15. ↑ Layer, G; Reichelt, J; Jahn, D; Heinz, DW «Structure and function of enzymes in heme biosynthesis» (en anglès). Protein Sci, 2010 Jun; 19 (6), pp: 1137-1161. DOI: 10.1002/pro.405. PMC: 2895239. PMID: 20506125 [Consulta: 9 febrer 2019].
  16. ↑ Gounden, V; Jialal, I «Acute Porphyria» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Gen 4; NBK537352 (rev), pàgs: 5. PMID: 30726037 [Consulta: 13 març 2019].
  17. ↑ Rigal, JC; Blanloeil, Y «Anaesthesia and porphyria» (en anglès). Minerva Anestesiol, 2002 Maig; 68(5), pp: 326-331. ISSN: 1827-1596. PMID: 12029239 [Consulta: 25 maig 2022].
  18. ↑ Mas-Vidal, A; Coto-Segura, P; García-Varona, A; Santos-Juanes, J «Porphyria cutanea tarda induced by olmesartan» (en anglès). J Eur Acad Dermatol Venereol, 2010 Ag; 24 (8), pp: 977-978. DOI: 10.1111/j.1468-3083.2009.03549.x. ISSN: 0926-9959. PMID: 20015057 [Consulta: 9 juliol 2022].
  19. ↑ Dias Silva, C; Mateus, JE; Teles, C; Vaio, T «Acute intermittent porphyria: analgesia can be dangerous» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Set 30; 12 (9), pp: e231133. DOI: 10.1136/bcr-2019-231133. PMC: 6768370. PMID: 31570358 [Consulta: 14 maig 2022].
  20. ↑ Di Pierro, E; Granata, F «Nutrients and Porphyria: An Intriguing Crosstalk» (en anglès). Int J Mol Sci, 2020 Maig 14; 21 (10), pp: 3462. DOI: 10.3390/ijms21103462. PMC: 7279006. PMID: 32422947 [Consulta: 14 juliol 2022].
  21. ↑ Alshammary, S; Al Dulaijan, R; Saleh, K;Zakaria, H; Eldamati, A; Alwakeel, N; Al-Mulhim, A «Acute intermittent porphyria after right hemi-colectomy» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2017 Set 28; 40, pp: 116-119. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.09.018. PMC: 5633257. PMID: 28988019 [Consulta: 4 agost 2022].
  22. ↑ Muzaffar, F; Ejaz, A «Pesticide-induced porphyria cutanea tarda» (en anglès). J Pak Assoc Dermatol, 2008 Jul-Set; 18 (3), pp: 187-190. ISSN: 2413-7650 [Consulta: 9 juliol 2022].
  23. ↑ Micallef, D; Agius, C; Mallia-Azzopardi, C; Buhagiar, G; Scerri, L «Variegate Porphyria Triggered by Acute Hepatitis A Infection» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2020 Set 22; 7 (12), pp: 001688. DOI: 10.12890/2020_001688. PMC: 7727627. PMID: 33312991 [Consulta: 29 juliol 2022].
  24. ↑ Thadani, H; Deacon, A; Peters, T «Diagnosis and management of porphyria» (en anglès). BMJ, 2000 Jun 17; 320 (7250), pp: 1647-1651. ISSN: 0959-8138. PMC: 1127427. PMID: 10856069 [Consulta: 30 març 2019].
  25. ↑ Lara Ferreira, FR; de Almeida Silva, CA; da Costa, SX «Acute intermittent porphyria, an important and rare differential diagnosis of acute abdomen: case report and literature review» (en anglès). Rev Bras Ter Intensiva, 2011 Des; 23 (4), pp: 510-514. DOI: 10.1590/S0103-507X2011000400018. ISSN: 1982-4335. PMID: 23949467 [Consulta: 22 juliol 2022].
  26. ↑ Kothadia, JP; LaFreniere, K; Shah, JM «Acute Hepatic Porphyria» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 12; NBK537178 (rev), pàgs: 7. PMID: 30725863 [Consulta: 16 maig 2022].
  27. ↑ Zainuddin, NM; Sthaneshwar, P; Vethakkan, SRDB «Acute Intermittent Porphyria: A rare cause of hyponatraemia» (en anglès). Malays J Pathol, 2019 Des; 41 (3), pp: 369-372. ISSN: 0126-8635. PMID: 31901925 [Consulta: 21 maig 2022].
  28. ↑ Albers, JW; Fink, JK «Porphyric neuropathy» (en anglès). Muscle Nerve, 2004 Oct; 30 (4), pp: 410-422. DOI: 10.1002/mus.20137. ISSN: 1097-4598. PMID: 15372536 [Consulta: 29 juny 2022].
  29. ↑ Wang, B «The acute hepatic porphyrias» (en anglès). Transl Gastroenterol Hepatol, 2021 Abr 5; 6, pp: 24. DOI: 10.21037/tgh-2020-01. PMC: 7838531. PMID: 33824928 [Consulta: 21 juny 2022].
  30. ↑ Ricci, A; Di Pierro, E; Marcacci, M; Ventura, P «Mechanisms of Neuronal Damage in Acute Hepatic Porphyrias» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2021 Nov 26; 11 (12), pp: 2205. DOI: 10.3390/diagnostics11122205. PMC: 8700611. PMID: 34943446 [Consulta: 21 juny 2022].
  31. ↑ Tracy, JA; Dyck, PJ «Porphyria and its neurologic manifestations» (en anglès). Handb Clin Neurol, 2014; 120, pp: 839-849. DOI: 10.1016/B978-0-7020-4087-0.00056-5. ISSN: 0072-9752. PMID: 24365356 [Consulta: 10 gener 2019].
  32. ↑ Bissell, DM; Wang, B «Acute Hepatic Porphyria» (en anglès). J Clin Transl Hepatol, 2015 Mar; 3 (1), pp: 17–26. DOI: 10.14218/JCTH.2014.00039. PMC: 4542079. PMID: 26357631 [Consulta: 8 gener 2019].
  33. ↑ Dawit, S; Bhatt, SK; Das, DM; Pines, AR; Shiue, HJ; Goodman, BP; Drazkowski, JF; Sirven, JI «Nonconvulsive status epilepticus secondary to acute porphyria crisis» (en anglès). Epilepsy Behav Case Rep, 2018 Nov 28; 11, pp: 43-46. DOI: 10.1016/j.ebcr.2018.11.002. PMC: 6327909. PMID: 30671344 [Consulta: 12 març 2019].
  34. ↑ Buitrago, J; Santa, SV «Hemotórax espontáneo: una forma inusual de presentación de la porfiria intermitente aguda» (en castellà). Rev Biomédica (Bogotá), 2009 Set; 29 (3), pp: 339-347. ISSN: 0120-4157. PMID: 20436985 [Consulta: 9 febrer 2019].
  35. ↑ Ellencweig, N; Schoenfeld, N; Zemishlany, Z «Acute intermittent porphyria: psychosis as the only clinical manifestation» (en anglès). Isr J Psychiatry Relat Sci, 2006; 43 (1), pp: 52-56. ISSN: 0333-7308. PMID: 16910386 [Consulta: 10 gener 2019].
  36. ↑ Gázquez Sisteré, I; Luján Mavila, K; Chordá Ribelles, J; Touzón López, C «La porfiria aguda intermitente, un problema diagnostico» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2010 Jun-Jul; 33 (6), pp: 419-478. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2010.02.007. ISSN: 0210-5705. PMID: 20435380 [Consulta: 11 gener 2019].
  37. ↑ Singal, AK; Anderson, KE «Variegate Porphyria» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2013 Feb 14; NBK121283, pàgs: 19. PMID: 23409300 [Consulta: 11 gener 2019].
  38. ↑ Wang, B; Bissell, DM «Hereditary Coproporphyria» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Nov 14; NBK114807 (rev), pàgs: 24. PMID: 23236641 [Consulta: 11 gener 2019].
  39. ↑ Tran, TP; Leduc, K; Savard, M; Dupré, N; Rivest, D; Nguyen, DK «Acute porphyria presenting as epilepsia partialis continua» (en anglès). Case Rep Neurol, 2013 Jun 29; 5 (2), pp: 116-124. DOI: 10.1159/000353279. PMC: 3724138. PMID: 23898283 [Consulta: 12 març 2019].
  40. ↑ Maruno, M; Furuyama, K; Akagi, R; Horie, Y; Meguro, K; Garbaczewski, L; Chiorazzi, N; Doss, MO; et al «Highly heterogeneous nature of δ-aminolevulinate dehydratase (ALAD) deficiencies in ALAD porphyria» (en anglès). Blood, 2001 Maig 15; 97 (10), pp: 2972-2978. DOI: 10.1182/blood.V97.10.2972. ISSN: 1528-0020. PMID: 11342419 [Consulta: 13 gener 2019].
  41. ↑ Sánchez, MF; Navarrete, J; Buchroithner, C «Porfiria cutánea tarda: Revisión de la literatura a propósito de un caso» (en castellà). Rev Chil Dermatol, 2015; 31 (3), pp: 265-271. ISSN: 0717-2273 [Consulta: 11 gener 2019].
  42. ↑ Lee, KG; Hyun, JJ; Seo, YS; Keum, B; Yim, HJ; Jeen, YT; Lee, HS; Chun, HJ; et al «Liver Cirrhosis Induced by Porphyria Cutanea Tarda: A Case Report and Review» (en anglès). Gut Liver, 2010 Des 17; 4 (4), pp: 551-555. DOI: 10.5009/gnl.2010.4.4.551. PMC: 3021615. PMID: 21253308 [Consulta: 8 juliol 2022].
  43. ↑ Baravelli, CM; Sandberg, S; Aarsand, AK; Tollånes, MC «Porphyria cutanea tarda increases risk of hepatocellular carcinoma and premature death: a nationwide cohort study» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2019 Abr 3; 14 (1), pp: 77. DOI: 10.1186/s13023-019-1051-3. ISSN: 1750-1172. PMID: 30944007 [Consulta: 13 abril 2019].
  44. ↑ Marino, S; Murabito, P; Venti, V; Marino, L; Falsaperla, R; et al «Harderoporphyria in a Young Girl Suffering from Abdominal and Neurologic Pain: A Frequent Association?» (en anglès). Clin Surg, 2018; 3 (1), pp: 2135. ISSN: 2474-1647 [Consulta: 29 juny 2022].
  45. ↑ Schmitt, C; Gouya, L; Malonova, E; Lamoril, J; Camadro, JM; Flamme, M; Rose, C; Lyoumi, S; et al «Mutations in human CPO gene predict clinical expression of either hepatic hereditary coproporphyria or erythropoietic harderoporphyria» (en anglès). Hum Mol Genet, 2005 Oct 15; 14 (20), pp: 3089-3098. DOI: 10.1093/hmg/ddi342. ISSN: 0964-6906. PMID: 16159891 [Consulta: 14 març 2019].
  46. ↑ Gene «CPOX coproporphyrinogen oxidase [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Mar 3; ID 1371 (rev), pàgs: [Consulta: 14 març 2019].
  47. ↑ PubChem «Harderoporphyrinogen» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Mar 9; CID 193825 (rev), pàgs: 16 [Consulta: 14 març 2019].
  48. ↑ Moghe, A; Ramanujam, VMS; Phillips, JD; Desnick, RJ; Anderson, KE «Harderoporphyria: Case of lifelong photosensitivity associated with compound heterozygous coproporphyrinogen oxidase (CPOX) mutations» (en anglès). Mol Genet Metab Rep, 2019 Feb 19; 19, pp: 100457. DOI: 10.1016/j.ymgmr.2019.100457. PMC: 6383327. PMID: 30828546 [Consulta: 14 març 2019].
  49. ↑ Hasegawa, K; Tanaka, H; Yamashita, M; Higuchi, Y; Miyai, T; Yoshimoto, J; Okada, A; Suzuki, N; et al «Neonatal-Onset Hereditary Coproporphyria: A New Variant of Hereditary Coproporphyria» (en anglès). JIMD Rep, 2017; 37, pp: 99-106. DOI: 10.1007/8904_2017_20. PMC: 5740044. PMID: 28349448 [Consulta: 14 març 2019].
  50. ↑ Darwich,� E; Herrero, C «Novedades en las porfirias eritropoyéticas» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2013 Abr; 104 (3), pp: 212-219. DOI: 10.1016/j.ad.2011.12.021. ISSN: 1578-2190. PMID: 22766189 [Consulta: 4 agost 2022].
  51. ↑ UniProt «Ferrochelatase, mitochondrial» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 5; P22830 -HEMH_HUMAN- (rev), pàgs: 20 [Consulta: 8 gener 2019].
  52. ↑ UniProt «5-aminolevulinate synthase, erythroid-specific, mitochondrial» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 5; P22557 -HEM0_HUMAN- (rev), pàgs: 21 [Consulta: 8 gener 2019].
  53. ↑ Balwani, M; Bloomer, J; Desnick, RJ; Porphyrias Consortium of the NIH-Sponsored Rare Diseases Clinical Research Network «X-Linked Protoporphyria» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2013 Feb 14; NBK121284, pàgs: 17. PMID: 23409301 [Consulta: 8 gener 2019].
  54. ↑ Graziadei, G; Duca, L; Granata, F; De Luca, G; De Giovanni, A; et al «Microcytosis in Erythropoietic Protoporphyria» (en anglès). Front Physiol, 2022 Mar 3; 13, pp: 841050. DOI: 10.3389/fphys.2022.841050. PMC: 8928159. PMID: 35309058 [Consulta: 25 maig 2022].
  55. ↑ Lecha M, Puy H, Deybach JC «Erythropoietic protoporphyria» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2009 Set 10; 4, pp: 19. DOI: 10.1186/1750-1172-4-19. PMC: 2747912. PMID: 19744342 [Consulta: 8 gener 2019].
  56. ↑ Madan, P; Schaaf, CP; Vardhan, P; Bhayana, S; et al «Hans Gunther and his disease» (en anglès). Photodermatol Photoimmunol Photomed, 2007 Des; 23 (6), pp: 261-263. DOI: 10.1111/j.1600-0781.2007.00323.x. ISSN: 0905-4383. PMID: 17986065 [Consulta: 28 gener 2019].
  57. ↑ Gene «UROS uroporphyrinogen III synthase [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Feb 27; ID 7390 (rev), pàgs: [Consulta: 12 març 2019].
  58. ↑ Fortian Bernabeu, A «Estudis estructurals i enzimàtics de la Uroporfirinogen III Sintasa humana. Bases moleculars de la Porfíria Eritropoiètica Congènita -Tesi doctoral-». Departament de Química Orgànica. Universitat de Barcelona, 2010; Jun 3, pàgs: 160 ISBN 9788469372180 [Consulta: 28 gener 2019].
  59. ↑ Kahila, A; Zamlout, A; Mazloum, A; Laila, O; Badran, A «Congenital erythropoietic porphyria (Gunther disease): a case report» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2020 Jul 24; 2020 (7), pp: omaa051. DOI: 10.1093/omcr/omaa051. PMC: 7376977. PMID: 32728454 [Consulta: 15 maig 2022].
  60. ↑ Blasco Morente, G; Martínez Peinado, C; Martínez García, E; Tercedor Sánchez, J «Lámpara de Wood en porfiria eritropoyética congénita» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2014 Des; 81 (6), pp: 403-404. DOI: 10.1016/j.anpedi.2014.01.005. ISSN: 1695-9531. PMID: 24525168 [Consulta: 15 maig 2022].
  61. ↑ Santoro, FA; Lim, HW «Update on Photodermatoses» (en anglès). Semin Cutan Med Surg, 2011 Des; 30 (4), pp: 229-238. DOI: 10.1016/j.sder.2011.07.007. ISSN: 1558-0768. PMID: 22123421 [Consulta: 4 agost 2022].
  62. ↑ Bhavasar, R; Santoshkumar, G; Prakash, BR «Erythrodontia in congenital erythropoietic porphyria» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2011 Gen; 15 (1), pp: 69-73. DOI: 10.4103/0973-029X.80022. PMC: 3125661. PMID: 21731282 [Consulta: 12 juny 2022].
  63. ↑ Howard, M; Hall, A; Ramsay, D «Congenital erythropoietic porphyria (Gunther disease) - long-term follow up of a case and review» (en anglès). Dermatol Online J, 2017 Feb 15; 23 (2), pp: 13030/qt10n7k90g. DOI: 10.5070/D3232033965. ISSN: 1087-2108. PMID: 28329491 [Consulta: 12 juny 2022].
  64. ↑ Erwin A, Balwani M, Desnick RJ; Porphyrias Consortium of the NIH-Sponsored Rare Diseases Clinical Research Network «Congenital Erythropoietic Porphyria» (en anglès). GeneReviews® [Internet]. NCBI, US National Library of Medicine, 2016 Abr 7; NBK154652 (rev), pàgs: 23. PMID: 24027798 [Consulta: 28 gener 2019].
  65. ↑ Salomone, C; Ogueta, I; Reyes, C; Durán, G; et al «Porfiria eritropoyética congénita: reporte de un caso y recomendaciones de manejo» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2018 Abr 1; 116 (2), pp: e300-e302. DOI: 10.5546/aap.2018.e300. ISSN: 0325-0075. PMID: 29557620 [Consulta: 28 gener 2019].
  66. ↑ Mirmiran, A; Poli, A; Ged, C; Schmitt, C; Lefebvre, T; Manceau, H; Daher, R; et al «Phlebotomy as an efficient long-term treatment of congenital erythropoietic porphyria» (en anglès). Haematologica, 2021 Mar 1; 106 (3), pp: 913-917. DOI: 10.3324/haematol.2019.228270. PMC: 7927993. PMID: 31919078 [Consulta: 6 juny 2019].
  67. ↑ Doss, MO; Kühnel, A; Gross, U «Alcohol and porphyrin metabolism» (en anglès). Alcohol Alcohol, 2000 Mar-Abr; 35 (2), pp: 109-125. DOI: 10.1093/alcalc/35.2.109. ISSN: 1464-3502. PMID: 10787385 [Consulta: 19 gener 2019].
  68. ↑ Mamet, R; Sztern, M; Rachmel, A; Stahl, B; Flusser, D; Schoenfeld, N «Lead poisoning: a new biochemical perspective on the differentiation between acquired and hereditary neuroporphyria» (en anglès). Clin Chem, 2001 Set; 47 (9), pp: 1710-1713. ISSN: 1530-8561. PMID: 11514411 [Consulta: 19 gener 2019].
  69. ↑ Cloeren, M; Craig, E «Porphyria Cutanea Tarda» (en anglès). N Engl J Med, 2001 Oct 4; 345, pp: e3. DOI: 10.1056/ENEJMicm980855. ISSN: 1533-4406. PMID: 11586972 [Consulta: 19 gener 2019].
  70. ↑ Daniell, WE; Stockbridge, HL; Labbe, RF; Woods, JS; Anderson, KE; Bissell, DM; Bloomer, JR; et al «Environmental chemical exposures and disturbances of heme synthesis» (en anglès). Environ Health Perspect, 1997 Feb; 105 (Supl 1), pp: 37-53. DOI: 10.1289/ehp.97105s137. PMC: 1470308. PMID: 9114276 [Consulta: 19 gener 2019].
  71. ↑ Smith, AG; Foster, JR «The association between chemical-induced porphyria and hepatic càncer» (en anglès). Toxicol Res (Camb), 2018 Jun 1; 7 (4), pp: 647-663. DOI: 10.1039/c8tx00019k. PMC: 6060669. PMID: 30090612 [Consulta: 14 març 2019].
  72. ↑ Akshatha, LN; Rukmini, MS; Mamatha, TS; Sadashiva, RP; Prashanth, B «Lead Poisoning Mimicking Acute Porphyria!» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2014 Des; 8 (12), pp: CD01–CD02. DOI: 10.7860/JCDR/2014/10597.5315. PMC: 4316248. PMID: 25653942 [Consulta: 18 març 2019].
  73. ↑ UniProt «Delta-aminolevulinic acid dehydratase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2022 Gen 19; A0A024R877 -A0A024R877_HUMAN- (rev), pàgs: 6 [Consulta: 14 maig 2022].
  74. ↑ Fujita, H; Nishitani, C; Ogawa, K «Lead, chemical porphyria, and heme as a biological mediator» (en anglès). Tohoku J Exp Med, 2002 Feb; 196 (2), pp: 53-64. DOI: 10.1620/tjem.196.53. ISSN: 0040-8727. PMID: 12498316 [Consulta: 18 març 2019].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porfíria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Porfíria&oldid=33259224»