Benvingut al Viquiportal dels Animals. Aquest portal està pensat com a pàgina principal per a aquells interessats en assumptes relacionats amb els animals i la zoologia. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb aquests temes, organitzar les tasques pendents o afegir un article a la llista d'articles sol·licitats.
Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismeseucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular. Tots els animals són mòtils, tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.
El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífercarnívordomèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys.
Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d'Europa (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llatí vulgarcattus, paraula que al·ludia específicament als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts predadors i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se. També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismes senzills, com ara per girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.
La Viquipèdia és lliure. Lliure d'edició, perquè lliure d'usuaris o lliure d'articles no ho és pas (n'hi ha una barbaritat amb relació al poder i extensió de la llengua catalana). Però, cal esmentar que d'usuaris i d'articles no n'hi ha prou. ET NECESSITEM!
Tasques amb les què pots ajudar relacionades amb la fauna:
El cavallet de mar foliaci (Phycodurus eques) és un peix marí emparentat amb el cavallet de mar. És l'únic membre del gènere Phycodurus. És autòcton de les aigües que voregen les costes sud i oest d'Austràlia, i generalment viu en aigües temperades i poc profundes. El nom anglès (leafy sea dragon, drac de mar foliós) li ve per la seva aparença, amb llarges prolongacions en forma de fulla al voltant de tot el cos. Aquestes prolongacions no les utilitza per propulsar-se, sinó que li serveixen per camuflar-se. El Phycodurus eques es propulsa mitjançant una aleta pectoral situada a prop del coll i una aleta dorsal propera al final de la cua. Aquestes dues petites aletes són gairebé transparents i difícils de veure perquè només es mouen el necessari per moure l'animal suaument, completant així el camuflatge d'alga flotant.
De la mateixa manera que en el cas del cavallet de mar, el seu nom prové de la semblança amb un altre animal (en aquest cas, un animal mític). Encara que no sigui tan gran com un monstre marí, és molt més gran que un cavallet de mar, perquè poden arribar a créixer fins a 45 cm. S'alimenten de plàncton, algues i altres petits organismes marins, i el seu únic depredador és l'home. Les femelles dipositen els ous a la cua del mascle, on romanen fins arribar a la maduresa. Les poblacions de Phycodurus eques s'han vist amenaçades per la contaminació i els residus industrials, així com pels submarinistes que els col·leccionen pel seu aspecte únic. En resposta a aquests perills, el govern australià els ha declarat oficialment espècie protegida.
