Portland (Maine)

ciutat dels Estats Units, a Maine

Portland és la ciutat més gran de l'estat de Maine, i n'és la capital econòmica, cultural i social. L'any 2004 tenia una població de 63.882 habitants. A més, la ciutat és la seu del Comtat de Cumberland.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPortland
City of Portland (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Epònimilla de Portland Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 39′ 36″ N, 70° 15′ 18″ O / 43.66°N,70.255°O / 43.66; -70.255
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatMaine
Comtatcomtat de Cumberland Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població68.408 (2020) Modifica el valor a Wikidata (380,36 hab./km²)
Llars30.796 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Entitat estadísticaPortland metropolitan area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (Població:551.740) Modifica el valor a Wikidata
Part de
Superfície179,85166 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua69,3131 % (1r abril 2010) Modifica el valor a Wikidata
Altitud19 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1632 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMark Dion Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal04101, 04102, 04103, 04104, 04108, 04109, 04112, 04116, 04122, 04123, 04124 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic207 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webportlandmaine.gov Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): CityPortland Modifica el valor a Wikidata

L'escut de la ciutat representa un fènix que sorgeix de les cendres, acompanyat del lema Resurgam, expressió llatina que significa "m'aixecaré de nou", i que fa referència al fet que la ciutat es va haver de recuperar de quatre grans incendis.[1] La ciutat de Portland (Oregon) va ser nomenada en honor de la ciutat homònima de l'estat de Maine.[2]

Història modifica

 
Ajuntament, c. 1910.

Portland va ser coneguda amb el nom de Machigonne pels nadius que hi vivien originalment. Va ser refundada pels anglesos el 1632 com un poblat dedicat a la pesca i comerç, i l'anomenaren Casco. El 1658 seu nom va ser canviat de nou, aquesta vegada esdevenint Falmouth. Un monument situat al final de Congress Street va ser creat en homenatge als quatre noms que ha tingut Portland.

El 1675, el poble va ser completament destruït pels wampanoag durant la Guerra del Rei Felip. La comunitat va ser reconstruïda, però va patir l'atac dels mateixos nadius anys després. El 18 d'octubre de 1775, el poblat va ser novament destruït, aquesta vegada bombardejat durant la Guerra de la Independència dels Estats Units per la Marina Reial Britànica, sota el mandat del capità Henry Mowat.[3]

Després de la guerra, un sector de Falmouth anomenat The Neck ("el coll", en anglès) es va transformar en un port comercial i va començar a créixer ràpidament com a centre marítim. El 1786, els ciutadans de Falmouth formar una ciutat a part en aquest sector i la van anomenar Portland. L'economia de Portland es va veure afectada per l'Embargo Act de 1807 (prohibició de comerç amb els britànics) i la Guerra Anglo-Nord-americana del 1812. El 1820 Maine es va convertir en estat i Portland va ser escollida com a capital. Quan es van acabar l'Embargo i la guerra, l'economia de la ciutat es va recuperar. El 1832 la capital va ser traslladada a Augusta.

Portland va ser el centre de les protestes en contra de la Llei de Maine de 1851, culminant amb els Disturbis de Portland el 2 de juny de 1855.

El gran incendi del 4 de juliol de 1866, iniciat durant les celebracions del Dia de la Independència, va destruir gran part dels edificis comercials, la meitat de les esglésies i centenars de cases a la ciutat. Prop de 10.000 persones van quedar damnificades. Després de l'incendi, Portland va ser reconstruïda a partir de maons, adquirint una aparença victoriana.

 
First National Bank, c. 1910.

La qualitat i estil de l'arquitectura a Portland es deu en gran part al treball d'importants arquitectes durant el segle xix. Alexander Parris (1780-1852) va arribar a la ciutat aproximadament el 1800, on va construir diversos edificis d'estil federal, encara que alguns van ser destruïts durant l'incendi de 1866. Charles A. Alexander (1822-1882) va crear nombrosos dissenys de mansions victorianes. Henry Rowe (1810-1870) es va especialitzar en cases amb aspecte gòtic. George M. Harding (1827-1910) va dissenyar diversos edificis a Old Port, a part d'algunes residències. A finals del segle, Frederick A. Tompson (1857-1906) va dissenyar diversos edificis residencials a la ciutat.

Els arquitectes de més influència van ser Francis Fassett (1823-1908) i John Calvin Stevens (1855-1940). Fassett va ser l'encarregat de construir l'Hospital General de Maine (avui en dia una part del Centre Mèdic de Maine), l'església Williston West, algunes escoles, edificis comercials i apartaments, residències privades, i la seva pròpia casa a Pine Street. Entre els anys 1880 i 1930 Stevens va treballar amb una gran gamma d'estils, dels quals destaquen el shingle i el colonial.

L'estil victorià de la ciutat, que va ser popular durant la reconstrucció de la ciutat, ha estat preservat gràcies als esforços per part del govern local. El 1982 l'àrea va ser inclosa en el National Register of Historic Places.

Des dels anys 1990, l'Institut d'Art de Maine s'ha convertit en una força revitalitzadora per al centre de la ciutat, atraient a estudiants de la resta del país, i adoptant a l'edifici històric Porteous de Congress Street com a lloc per les seves instal·lacions. L'institut, a més, ha mantingut l'edifici Baxter, que en un principi era la seu de la biblioteca municipal i ara és un laboratori de computació i un estudi fotogràfic.

Durant els últims anys Portland ha experimentat un important creixement urbà, encara que molt més controlat que l'ocorregut durant els anys 1980. Congress Street s'ha convertit en la llar de diverses botigues i llocs per menjar, producte de l'expansió de l'Institut d'Art i l'aparició de diversos condominis. Els sectors de Bayside i Ocean Gateway estan patint un accelerat procés d'urbanització.[4]

Geografia i clima modifica

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat té una àrea total de 136,2 km². 54,9 km² corresponen a terra i 81,2 km² (59,65%) a aigua. Portland està ubicada en una península al costat de la badia de Casco al Golf de Maine i l'oceà Atlàntic. Portland limita amb les ciutats de South Portland, Westbrook i Falmouth.

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Temperatura màxima mitjana (°C) -1 1 6 12 17 23 26 25 21 14 8 2 13
Temperatura mínima mitjana (°C) -11 -9 -4 2 7 12 15 14 9 3 -1 -7 3
Precipitacions (mm) 103,9 79,8 105,2 108,2 97,0 83,3 84,3 77,5 85,6 111,8 119,9 107,7 1164,2
Font: Weatherbase[5] octubre de 2007

Demografia modifica

 
Old Port.

Segons el cens del 2000, hi havia 64.250 habitants, 29.714 llars i 13.549 famílies a la ciutat. La densitat de població era de 1.169,6 hab/km². Hi havia 31.862 habitatges en una densitat mediana de 580/km².

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, l'àrea metropolitana de Portland està en la posició número 147 del país, amb una població de 243.537, mentre que el conjunt de Portland / South Portland / Biddeford té 489.343 habitants. La població estimada d'aquest sector per al 2004 era de 510.791 habitants. El creixement es deu principalment a l'expansió dels suburbis ubicats al sud i oest de la ciutat.

La conformació racial de la ciutat era de 91,27% blancs, 3,08% asiàtics, 2,59% afroamericans, 0,47% amerindis, 0,06% illencs del Pacífic, 0,67% d'altres races i 1,86% de dues o més. Els hispans o llatins de qualsevol raça conformaven l'1,52% de la població.

Hi havia 29.714 llars, dels quals el 21,4% tenia nens de menys de 18 anys, el 32,1% eren parelles casades, el 10,5% eren sustentats per una dona i el 54, 4% no eren familiars. El 40,1% de les llars eren habitats per una sola persona, i l'11,5% era major de 65 anys. La mida mediana d'una llar era de 2,08 membres i el de les famílies, de 2,89.

El 18,8% de la població era menor de 18 anys; el 10,7% tenia entre 18 i 24 anys; el 36,1%, entre 25 i 44; el 20,6%, entre 45 i 64; i el 13,9% era major de 65 anys. L'edat mediana era de 36 anys. Per cada 100 dones hi havia 91,8 homes. Per cada 100 dones majors de 18 anys, hi havia 89 homes.

L'ingrés mitjà per llar era de 35.650$ i 48.763$ per família. Els homes tenen un ingrés mitjà de 31.828$ en comparació als $27.173 de les dones. La renda per capita de la ciutat era de 12.698$. Al voltant del 21,7% de les famílies i 34,1% de la població estava sota el llindar de la pobresa, incloent-hi el 40% dels menors de 18 anys i el 21,9% dels majors de 65.

Economia modifica

 
Vaixells pesquers, c. 1908.

Degut a la seva proximitat amb Boston i el fet de tenir el port més gran de l'estat, Portland ha esdevingut la capital econòmica de Maine. La seva economia ha evolucionat al llarg dels anys de centrar-se en la pesca, manufactura i agricultura en un inici, a estar basada en els serveis. Diverses organitzacions financeres tenen la seva seu de Maine a la ciutat, com Bank of America, Key Bank, Fidelity Investments, Anthem Blue Cross & Blue Shield i Aetna. Algunes de les companyies que tenen la seva seu central a Portland són: unum, TD Banknorth, Maine Bank & Trust, ImmuCell Corp i Pioneer Telephone. Algunes companyies que compleixen importants rols dins de l'economia local estan ubicades en els suburbis de South Portland, Westbrook i Scarborough.

Segons l'informe anual (2005) de l'U.S. Army Corps of Engineers, el port de Portland va ser considerat com:

  • El port amb més trànsit de tonatge estranger als Estats Units.
  • El port més gran de Nova Anglaterra en termes de tonatge.
  • El vint-cinquè port més gran dels Estats Units.
  • El port més gran de petroli a la costa est del país.

Edificis modifica

 
Antiga oficina de correus, 1905.

La Catedral de la Immaculada Concepció ha format part del grup d'edificis de Portland des de la seva construcció el 1854. El 1859, Ammi B. Young va dissenyar l'Hospital Naval, el primer de tres treballs supervisats per arquitectes del Ministeri d'Hisenda. Encara que l'oficina de correus construïda el 1868 per Isaiah Rogers ja no existeix, en el seu lloc hi ha l'oficina de duanes construïda per Alfred B. Mullett el 1873. Una altra estructura important és el número 477 de Congress Street, un edifici comercial completat el 1924, conegut pels habitants com l'"edifici del temps i temperatura", a causa d'un rètol lluminós que ha donat aquesta informació durant dècades.

La Torre Franklin, completada el 1969, és coneguda com l'edifici més alt de Portland (i fins i tot de Maine) amb els seus 17 pisos. L'estructura està ubicada al costat de la Catedral de la Immaculada Concepció.

Cultura modifica

Mitjans de comunicació modifica

Portland és la llar de diverses companyies de telecomunicacions, mitjans impresos, publicitat, disseny web i estudis de fotografia.

La ciutat té el seu propi diari, el Portland Press Herald, que és imprès tots els dies exceptuant el diumenge, quan és reemplaçat pel Maine Sunday Telegram. El Maine Sunday Telegram és publicat per la companyia Blethen Maine Newspapers, encarregada també del Portland Press Herald' 'i la revista setmanal The Maine SWITCH.

Portland és més llar del Portland Phoenix, un diari setmanal alternatiu, publicat pel Phoenix Media/Communications Group. Phoenix també publica la revista trimestral Portland (STYLE).

Altres publicacions importants són: The Portland Forecast, un diari comunitari del Sun Journal; The Bollard; The West End News; The Blue Room; The Munjoy Hill Observer; The Bayside; The Waterfront; Portland; Port City Life i The Companion, una publicació LGBT.

Portland té el mercat més gran de ràdio i televisió de Maine. Entre les estacions radials de Portland hi trobem: WFNK, WJAB (esports), WTHT (música country), WBQW (música clàssica), WHXR (rock), WHOM, WJBQ, WCLZ, WBLM (rock clàssic) i WCYY. WMPG és una estació de ràdio local no comercial, manejada per membres de la University of Southern Maine.

La ciutat té una gran varietat d'emissores de televisió locals, les quals representen importants cadenes, aquestes inclouen WCSH 6 (NBC), WMTW 8 (ABC), WGME 13 (CBS), WPFO 23 (FOX), WPME 35 (MyNetworkTV) i WPXT 51 (The CW Network). A Portland no hi han estacions afiliades a PBS, però n'hi ha en altres ciutats com el WCBB d'Augusta i el WMEA de Biddeford.

Esports i recreació modifica

 
Els Portland Sea Dogs, maig de 2007.

La ciutat és la seu de dos equips de lligues menors. Els Portland Sea Dogs, una divisió dels Boston Red Sox, juguen al Hadlock Field. Un altre equip present a la ciutat són els Portland Pirates de la Lliga Americana d'Hoquei. El Cumberland County Civic Center és utilitzat per una divisió dels Anaheim Ducks.

El Complex Esportiu de Portland, situat entre Park Ave i Brighton Ave hi ha a diversos estadis i centres recreatius com:

Portland té 11 camps de golf, 124 pistes de tennis i 95 jocs infantils. Hi ha a més a prop de 160 km de senders naturals.

Gastronomia modifica

 
Llagosta bullida.

El centre de la ciutat i Old Port tenen una gran concentració de locals per menjar, a més dels existents al llarg de la península. Portland està ubicada entre les ciutats dels Estats Units amb més restaurants per capita. Segons l'Associació de Restaurants de Maine, la ciutat tenen al voltant de 230 restaurants.[6]

Portland ha adquirit a més una bona reputació per la qualitat del seu menjar i restaurants. El 2007, la ciutat va ser escollida com una de les tres finalistes del "destins més saborosos de l'any" en els Food Network Awards.[7] Diversos xefs locals han adquirit notorietat durant els darrers anys.[8][9]

La ciutat és també la seu d'algunes petites fàbriques de cervesa, incloent D. L. Geary Brewing Company, Gritty McDuff's Brewing Company, Shipyard Brewing Company, Casco Bay Brewing Co i Allagash Brewing Company.

Transport modifica

Portland és accessible mitjançant les autopistes interestatals I-95 i I-295, a més de la carretera US Route 1. La US Route 302, una extensa carretera que uneix Maine i Vermont, té el seu extrem est a Portland.

El servei de busos Concord Trailways connecta a Portland amb unes 14 comunitats de Maine, igual que amb l'Aeroport Internacional de Boston. La ruta ferroviària Downeaster d'Amtrak connecta a la ciutat amb Boston, a través de la costa de Nou Hampshire. Tots dos serveis poden ser trobats al Centre de Transport de Portland.

El servei aeri comercial és proporcionat per l'Aeroport Internacional de Portland, situat a l'oest de la ciutat.

Ciutats agermanades modifica

Portland està agermanada amb 4 ciutats, designades per Sister Cities International, Inc (SCI):

Personalitats notables modifica

Referències modifica

  1. «The Burning of Maine». Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 24 desembre 2009].
  2. «Portland: The Town that was Almost Boston». Arxivat de l'original el 2011-01-01. [Consulta: 24 desembre 2009].
  3. Jedediah Preble letter on Mowat kidnapping, 1775
  4. `An urban vision rises in Bayside Arxivat 2007-12-26 a Wayback Machine.
  5. Monthly Averages for Portland, ME[Enllaç no actiu]
  6. [enllaç sense format] http://pressherald.mainetoday.com/news/local/070423fastfood.html Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine.
  7. «Portland has taste of food fame, but the other Portland is served». Arxivat de l'original el 2007-10-06. [Consulta: 24 desembre 2009].
  8. «Food could put Portland on the map». Arxivat de l'original el 2007-10-09. [Consulta: 24 desembre 2009].
  9. «Where chefs come to shine». Arxivat de l'original el 2007-12-26. [Consulta: 24 desembre 2009].

Enllaços externs modifica