Poté tin kyriaki

pel·lícula de 1960 dirigida per Jules Dassin

Poté tin Kyriaki (en grec Ποτέ την κυριακή, Mai en diumenge) és una pel·lícula grega dirigida per Jules Dassin, estrenada el 1960.

Infotaula de pel·lículaPoté tin kyriaki
Ποτέ την Κυριακή Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJules Dassin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJules Dassin Modifica el valor a Wikidata
GuióJules Dassin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMános Hadjidákis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJacques Natteau Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoger Dwyre Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgrec
anglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGrècia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i drama Modifica el valor a Wikidata
Temaprostitució Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEl Pireu Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0054198 Filmaffinity: 862561 Allocine: 55667 Rottentomatoes: m/1014832-never_on_sunday Letterboxd: never-on-sunday Allmovie: v34831 TCM: 17675 TV.com: movies/never-on-sunday TMDB.org: 43039 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Homer, turista americà i «filòsof aficionat», apassionat per la Grècia antiga i els seus filòsofs, arriba a Grècia a la recerca de la Veritat. En un bar del Pireu, es creua amb Ilya, una prostituta molt popular, lliure i independent, que « rep » cada dia de la setmana, llevat del diumenge (aquest dia l'ha reservat als amics - d'aquí el títol de la pel·lícula). Homer, nou Pigmalió, decideix educar-la i posar-la en el bon camí. Ella abandona « els seus amics », reordena el seu interior, es vesteix més decentment. Homer l'acompanya a la representació de les tragèdies gregues del Festival d'Atenes.

Però Homer finança el seu projecte amb els diners del principal proxeneta del Pireu que veu en Ilya, treballadora independent, un mal exemple. Vol desembarassar-se'n. Quan el pastís és descobert, Ilya marxa amb Tonio, un obrer de les drassanes, enamorat d'ella.

Anàlisi modifica

Aquesta pel·lícula és un himne a la vida, a l'instant que passa « carpe diem ». Cal haver vist Ilya explicar una tragèdia a la seva manera.

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Enllaços externs modifica