Primera batalla d'El Alamein
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La primera batalla d'El Alamein, entre l'1 de juliol i el 27 de juliol de 1942 es va lluitar en la campanya del Desert Occidental de la Segona Guerra Mundial, entre l'Afrika Korps italoalemany comandat per Erwin Rommel i el 8è Exèrcit britànic, comandat per Claude Auchinleck.
| Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
  Primera Batalla d'El Alamein Primera Batalla d'El Alamein | |||
 Tropes de la Commonwealth | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | De l'1 de juliol de l'any 1942 - 27 de juliol de l'any 1942 | ||
| Coordenades | 30° 50′ 29″ N, 28° 56′ 34″ E / 30.8414°N,28.9428°E | ||
| Lloc | El Alamein, Egipte | ||
| Estat | Egipte | ||
| Resultat | Empat tàctic Victòria estratègica aliada | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Antecedents modifica
La batalla d'El Alamein s'emmarca en la campanya del desert oriental, amb l'intent de control per d'Egipte i el Canal de Suez, part de l'eix, una ruta important per al trànsit de subministraments.
Després de la derrota a la batalla de Gazala el juny de 1942, el 8è Exèrcit britànic es va retirar de Mersa Matruh a la línia d'El Alamein, a Egipte, un espai de 60 km entre la ciutat d'El Alamein a la costa del Mediterrani i la depressió de Qattara, al desert al sud.
Les tropes modifica
Els aliats comptaven amb uns cansats 150.000 soldats britànics, en 3 cossos i 7 divisions, 1.114 tancs en tres divisions, 1000 peces d'artilleria i 1500 avions.
L'Eix comptava amb 96.000 soldats, 56.000 d'ells italians, en 8 divisions, i quatre divisions blindades, dues italianes i dues alemanyes de panzers, i uns 500 avions.
La batalla modifica
L'1 de juliol l'Afrika Korps va atacar. La línia aliada no va ser trencada fins al vespre, i això va aturar l'avanç italoalemany.
El 2 de juliol Rommel va concentrar les tropes al Nord, intentant arribar a El Alamein. Auchinleck va contraatacar al centre de la línia de l'eix però l'atac va fracassar. Els aliats també van atacar al sud amb més èxit contra els italians. Com a conseqüència de la resistència aliada, Rommel va decidir reagrupar-se i defensar la línia aconseguida.
Auchinleck va atacar de nou el 10 de juliol a Tel el Eisa al nord, i es van fer mil presoners. El contraatac de Rommel va aconseguir pocs resultats. Auchinleck va tornar a atacar al centre en dues batalles (14 i 21 de juliol). Cap de les batalles va ser un èxit i que els blindats no arribessin a temps a cobrir la infanteria en la segona batalla va resultar en la pèrdua de 700 homes. Tot i això, dos atacs van ser llançats el 27 de juliol. Al nord, a Tel el Eisa va resultar un fracàs moderat, i el de Miteiriya va ser una calamitat, atès que els camps de mines no van ser netejats i la infanteria no va tenir suport blindat en rebre un contraatac alemany.
El 8è Exèrcit estava esgotat, i el 31 de juliol Auchinleck va ordenar el final de les operacions per reforçar les defenses en cas de contraofensiva.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera batalla d'El Alamein |