Viquipèdia

Prince of Persia (videojoc)

Prince of Persia és un videojoc d'aventures, de l'empresa estatunidenca "Broderbund Software",[1] del gènere de les plataformes.

Prince of Persia
Publicació
3 octubre 1989 Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc d'acció i aventura Modifica el valor a Wikidata
Descriu l'univers de ficcióPrince of Persia universe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Sistema operatiuiOS Modifica el valor a Wikidata
PlataformaDOS, Super Nintendo, Amstrad CPC, Sega Mega Drive, TurboGrafx, ZX Spectrum, Mac OS, Amiga, Nintendo Entertainment System, iOS, Sega CD, Sega Master System, SAM Coupé, Sega Game Gear i Mac OS clàssic Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
Formatdescàrrega digital Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradapantalla tàctil Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Broderbund Modifica el valor a Wikidata
EditorBroderbund
Loriciels (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorJordan Mechner Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorNintendo eShop i App Store Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webjordanmechner.com… Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesprince-of-persia i prince-of-persia__ Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: msdos_Prince_of_Persia_1990
Sèrie: Prince of Persia Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Desenvolupament modifica

Originalment llançat per a Apple II el 1989,[2] en 1990 va ser portat a Amiga, Atari ST i IBM PC. En 1992 va arribar a les consoles Sega Master System, Mega CD, NES, i Game Boy. Apple Macintosh i SNES van gaudir d'una edició millorada. En 1993 es va llançar l'edició para Sega Genesis (Megadrive) seguida de l'edició per a Game Boy Color en 1999. En els anys 2000 van aparèixer edicions per a telèfon mòbil. En la versió millorada per a Super Nintendo i Macintosh es va incrementar el nombre de nivells de 12 a 20, i el temps límit per a rescatar a la princesa era de 2 hores. A més, el joc va millorar visualment i els nivells gaudien de música.

Trama i sistema de joc modifica

La major inspiració que es veu en el joc és la història de Les mil i una nits.[3] El sultà es troba lluny del seu regne dirigint una guerra; és el moment oportú perquè el malvat visir Cervan intente prendre el poder. Per a assolir-lo, reté la princesa. Aquesta té una hora per a decidir si es casa amb el, o mor. El protagonista és un aventurer, el veritable amor de la princesa. Té una hora per a escapar de la presó i alliberar a la princesa. El joc té una perspectiva en dues dimensions i l'acció es desenvolupa des d'una vista lateral. No existeix desplaçament de pantalla (scrolling). El protagonista ha d'evitar els paranys de cada pantalla per a passar a la següent i no és possible salvar la partida, però existeixen punts de control. Quan el personatge mor, simplement retorna a un punt preestablert. No obstant això, el temps que s'hagi consumit en l'intent fallit no es recupera. El joc acaba si transcorre una hora de temps real de joc sense que s'hagi alliberat la princesa. El protagonista comença sense armes i amb uns pocs punts de vida. Al llarg del joc podrà equipar-se amb una espasa i obtenir millores de vida. Entre els paranys que ha de superar hi ha fulles, punxes i precipicis. A més ha d'enfrontar-se a diferents tipus d'enemics, inclòs el mateix Cervan.

El personatge es desplaça per diversos escenaris o nivells saltant, corrent i esquivant paranys. També ha d'enfrontar-se a diferents enemics que s'interposen en el seu camí mitjançant cops de la seva espasa. El personatge mostrava uns moviments absolutament fluids, lluny dels tradicionals "sprites" que animaven un personatge mitjançant unes poques postures predefinides que se succeïen a major o menor velocitat. Els controls també resultaven excepcionals.

El personatge podia córrer, saltar, caminar de puntetes, despenjar-se per cornises, etc. Aquest concepte d'animació fluida i realista va començar a ser imitada en altres jocs, com Another World, donant origen a un nou estàndard en la indústria del videojoc. Avui dia, les tècniques d'animació han evolucionat gràcies sobretot a la tecnologia de captura de moviments. Sovint es considera que ningú s'hauria preocupat d'això de no ser pel nou llistó interposat per Prince of Persia.

Rebuda modifica

 Anàlisi
Resultats anàlisis
Publicació Puntuació
Dragon       
(Macintosh)[4]
Electronic Gaming Monthly 32/40 (GEN)[5]
Adventure Classic Gaming       
(DOS)[6]
Génération 4 90%[7]
Sega Force 94% (SMS)[8]
MacWorld       
(Mac)[9]
Mean Machines 91% (SMS)[10]
Premis
Entitat Premi
TILT! 1992 Tilt d'Or[11]
MacUser 1992 Eddy Award[11]

Malgrat una recepció crítica positiva, Prince of Persia inicialment va ser un fracàs comercial a l'Amèrica del Nord, on només havia venut 7.000 unitats a l'Apple II i l'IBM PC el juliol de 1990. Va ser quan el joc es va llançar al Japó i Europa aquest any que es va convertir en un èxit comercial. El juliol del 1990, la versió NEC PC-9801 va vendre 10.000 unitats tan bon punt va ser llançada al Japó. A continuació, es va portar a diversos ordinadors domèstics i diferents videoconsoles, eventualment va vendre 2 milions d'unitats a tot el món quan la seva seqüela Prince of Persia 2: The Shadow and the Flame (1993) estava en producció,[12] and more than 2 million copies by 1999.[13][14]

Charles Ardai de Computer Gaming World va afirmar que l'afirmació del paquet del joc que "trenca nous terrenys amb l'animació tan inusitadament humana que ha de ser vista per creure" era certa. Va escriure que Prince of Persia "aconsegueix ser més que un joc de saltar (és a dir, un joc semblant a Nintendo)" perquè "captura la "sensació" d'aquests grans antigues pel·lícules d'aventures", citant El lladre de Bagdad, Frankenstein, i Dracula. Ardai va concloure que era "un gran assoliment" en jocs equiparables a Star Wars in film.[15]

El 1991, el joc va ser classificat com el dotzè millor joc d'Amiga de tots els temps per Amiga Power.[16] In 1992, The New York Times vaig descriure la versió de Macintosh com "gràfics brillants i un so excel·lent ... segur, podeu fer-ho tot fa anys en un Commodore 64 o Atari 400. Però aquests jocs mai no van semblar ni sonar així".[17] Amb la revisió de la versió de Genesis, GamePro va felicitar l'animació "extremadament fluida" del personatge del jugador i va comentar que els controls són difícils de dominar, però que són molt efectius. Si ho comparem amb la versió Super NES, van resumir que "la versió de Genesis té millors gràfics i la SNES té una millor música. Si no, els dos són gairebé idèntics en tots els sentits. ..."[18] Electronic Gaming Monthly (EGM) així mateix, va avaluar la versió de Genesis com "una excel·lent conversió del clàssic joc d'acció", i va afegir que l'estratègia i la tècnica difícils del joc li donen molta longevitat.[19] Un grup de quatre revisors de EGM cadascú li va donar una qualificació de 8 sobre 10, sumant una puntuació global de 32 sobre 40.[5]

El 1991, PC Format va declarar que Prince of Persia és un dels 50 millors jocs d'ordinador, destacant la seva "increïblement bona animació".[20] Al 1996, Computer Gaming World va declarar que Prince of Persia com el 84è millor joc de la història, amb els editors nomenant-lo "un joc de plataformes acrobàtic amb una acció sorprenentment fluida".[21]

Referències modifica

  1. ↑ Britannica Educational Publishing. Gaming: From Atari to Xbox. Britannica Educational Publishing, 1 novembre 2011, p. 139–. ISBN 978-1-61530-736-4. 
  2. ↑ Kapell, Matthew Wilhelm; Elliott, Andrew B.R.. Playing with the Past: Digital Games and the Simulation of History (en anglès). A&C Black, 2013, p. 57. ISBN 1623563879. 
  3. ↑ Detweiler, Craig. Halos and Avatars: Playing Video Games with God (en anglès). Westminster John Knox Press, 2010, p. 164. ISBN 1611640040. 
  4. ↑ Lesser, Hartley; Lesser, Patricia; Lesser, Kirk «The Role of Computers». Dragon, 188, desembre 1992, pàg. 57–64. Arxivat de l'original el 2016-03-21.
  5. ↑ 5,0 5,1 Electronic Gaming Monthly, 1998 Video Game Buyer's Guide, p. 86
  6. ↑ «Prince of Persia Review». Jeremiah Kauffman, 19-02-2006. Arxivat de l'original el 21 gener 2013. [Consulta: 21 febrer 2013].
  7. ↑ Prince of Persia review Arxivat 2015-05-09 a Wayback Machine., Generation 4, issue #25, September 1990
  8. ↑ Plantilla:Ref-article
  9. ↑ Schwartz, Steven A. «You'll be amazed by Prince of Persia». MacWorld, 9209, setembre 1992, pàg. 292 [Consulta: 1r desembre 2017].
  10. ↑ «Prince of Persia - Sega Review». Mean Machines (22). July 1992: 90. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Castro, Radford. Let Me Play: Stories of Gaming and Emulation (en anglès). Hats Off Books, p. 218. ISBN 978-1587363498. 
  12. ↑ Kurt Kalata; Sam Derboo. «Prince of Persia». Hardcore Gaming 101, 12-08-2011. Arxivat de l'original el 1 maig 2015. [Consulta: 22 juny 2012].
  13. ↑ Pullin, Keith «Prince of Persia 3D». PC Zone, 83, desembre 1999, pàg. 91.
  14. ↑ Saltzman, Marc. Game Design: Secrets of the Sages, Second Edition. Brady Games, 18 maig 2000, p. 410, 411. ISBN 1566869870. 
  15. ↑ Ardai, Charles «Good Knight, Sweet Prince». Computer Gaming World, desembre 1989, p. 48 & 64 [Consulta: 4 novembre 2013].
  16. ↑ «All-Time Top 100 Games» p. 6. Future Publishing, maig 1991. Arxivat de l'original el 4 gener 2012. [Consulta: 30 maig 2013].
  17. ↑ Shannon, L. R. «Playing at War, Once Removed». The New York Times, 11-08-1992 [Consulta: 5 juliol 2014].
  18. ↑ «ProReview: Prince of Persia». GamePro (67) (IDG). Apr 1994: 30. 
  19. ↑ «Review Crew: Prince of Persia». Electronic Gaming Monthly (56) (Sendai Publishing). Mar 1994: 38. 
  20. ↑ Staff «The 50 best games EVER!». PC Format, 1, octubre 1991, pàg. 109–111.
  21. ↑ «150 Best Games of All Time». Computer Gaming World. Nov 1996: 64–80. Arxivat de l'original el 2016-04-08. Consulta: 2016-03-25. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prince of Persia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prince_of_Persia_(videojoc)&oldid=33243065»