Viquipèdia

Psíax

Psíax (flor. c. 525 – 510 aC) fou un pintor d'atuells ceràmics.[1]

Infotaula de personaPsíax

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ψίαξ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Àtica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura en gerro àtic, ceràmica de figures vermelles, ceràmica de figures negres, gerros grecs, bilingual vase painting (en) Tradueix, Six's technique (en) Tradueix, Tècnica de fons blanc i Intentional Red (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ceramic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor de ceràmica de figures vermelles, pintor de vasos àtic, pintor d'atuells ceràmics, pintor de vasos de figures negres Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat525 aC Modifica el valor a Wikidata –  510 aC Modifica el valor a Wikidata
MovimentÈpoca arcaica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPintor d'Àmasis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEufroni i Phintias Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsOltos
Andokides (en) Tradueix
Menon (en) Tradueix
Nikosthenes
Antimenes Painter
Hilinos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dionís subjectant un càntar, plat de figures negres pintat per Psíax, c. 520-500 aC, Museu Britànic (B 589)

Va exercir un paper important en la transició de la ceràmica de figures negres a la ceràmica de figures vermelles. Antigament anomenat «el pintor de Menó», després va ser anomenat Psíax per la seva signatura en una àmfora de figures vermelles (Filadèlfia, Universitat de Pennsilvània, Museu Universitari, 5399).

Va signar dues figures vermelles en sengles alabastres i ambdues portaven la signatura del terrissaire Hílinos (Karlsruhe, Badisches Landesmuseum, 242, i Odessa, Museu Nacional d'Art Bogdan i Varvara Khanenko, 0.25).

Obres (selecció) modifica

Àmfora de figures negres.[2][3]
242, alabastre de figures vermelles (signat pel terrissaire Hílinos).[4]
1980.10-29.1 (anteriorment al castell d'Ashby), àmfora de figures negres al coll (terrissaire: Andòcides).
Anvers del coll: Dionís entre dos sàtirs. Revers: guerrer damunt d'un carro en perspectiva frontal, entre dos joves.[5]
11008 (L 63), àmfora (terrissaire: Andòcides).
Anvers: Apol·lo amb una cítara entre Àrtemis, Leto i Ares. Revers: Dionís amb un càntar (kantharos) entre sàtirs i mènades.[6]
86.AE.278, copa de figures vermelles.[7]
90.AE.122, mast de figures negres.[8]
63.11.6, àmfora de figures vermelles a la panxa i negres a la boca.
Anvers: Hèracles i Apol·lo lluitant pel trípode dèlfic. Revers: Dionís amb un càntar entre mènades i sàtirs (imatges de la boca: Psíax; imatges principals: pintor d'Andòcides).[9]
  • Odessa, Museu Nacional d'Art Bogdan i Varvara Khanenko
0.25, alabastre de figures vermelles (signada; terrissaire: Hílinos).[10]
5399, àmfora de figures vermelles (terrissaire: Menó)[11]

Referències modifica

  1. ↑ Getty Museum, biografia de Psíax
  2. ↑ Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, àmfora del Museu de Santa Giulia de Brescia
  3. ↑ Museus de Brescia Arxivat 2016-11-27 a Wayback Machine., galeria d'imatges del Museu de Santa Giulia
  4. ↑ Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, alabastre 242 del Badisches Landesmuseum de Karlsruhe
  5. ↑ Perseus, àmfora 1980.10-29.1 del British Museum
  6. ↑ Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, àmfora 11008 del Museu Arqueològic Nacional de Madrid
  7. ↑ Museu Getty, copa àtica de figures vermelles de tipus A
  8. ↑ Museu Getty, mast àtic de figures negres
  9. ↑ Metropolitan Museum of Art, àmfora de terracota 63.11.6
  10. ↑ Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, alabastre 0.25 del Museu Nacional d'Art d'Odessa
  11. ↑ Arxiu Beazley de la Universitat d'Oxford, àmfora 5399 del Museu Universitari de Filadèlfia

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psíax
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Psíax&oldid=33091116»