Psicologia de la religió
La psicologia de la religió consisteix en l'aplicació de mètodes psicològics i marcs interpretatius als diversos continguts de les tradicions religioses, així com a les persones religioses i irreligioses. Aquests estudis s'han fet des de tres vessants: (1) descriure sistemàticament la religió, tant com a experiència interior com a expressió exterior, amb l'objectiu d'aclarir-ne les característiques; (2) explicar els orígens de la religió, en la història i en la vida individual, i il·luminar així la seva naturalesa fonamental; i (3) traçar les conseqüències de les idees, actituds, experiències i pràctiques religioses, tant en la vida individual com en el món en general.[1]
.jpg)
El psicòleg i filòsof estatunidenc William James (1842–1910) és considerat per la majoria dels psicòlegs de la religió com el fundador d'aquest camp de coneixement.[2][3][4] Altres psicòlegs eminents també han sospesat la qüestió de la religió: Gordon Allport, Raymond Cattell, Erik Erikson, Viktor Frankl, Sigmund Freud, Erich Fromm, Carl Jung, Abraham Maslow, Eduard Spranger, i B. F. Skinner.[1] Tot i que els mètodes purament psicològics no poden respondre plenament a les preguntes sobre la validesa del comportament i l'experiència religioses, en poden explicar alguns aspectes en termes no religiosos.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Psychology And Religion | Encyclopedia.com». [Consulta: 30 agost 2021].
- ↑ «Qué es la Psicología de la Religión - PsicologoAlcaladeHenares.com» (en castellà), 13 abril 2017. Arxivat de l'original el 2018-10-24. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Psicología de la religión». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «psychology of religion» (en anglès). DOI: 10.1093/oi/authority.20110810105654326. [Consulta: 22 març 2021].