Qasr Kharana
El Qasr Kharana, també anomenat Qasr al Harrana, Kharanah, Kharaneh o Hraneh (àrab: قصر الحرانة, Qaṣr al-Ḥarāna, o قصر الخرانه, Qaṣr al-Ḫarāna), és una antiga construcció omeia, un dels anomenats castells del desert que hi ha a l'est d'Amman, a Jordània.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castells del desert  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura islàmica | |||
| Pisos per sobre el terra | 2 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Governació d'Amman (Jordània) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | al-Walid I | |||
Arquitectura modifica
El Qasr al-Kharana es troba a uns 60 km al sud-est de la capital, enmig d'una plana desèrtica, sobre un petit turó de 15 m d'alçada, prop de l'autopista 40, que uneix Amman amb Azraq. És un dels primers castells construïts pels omeies en aquesta regió, i tot i així es troba molt ben conservat, destacant enmig de l'estepa desèrtica amb la seva forma cúbica, de quatre costats i torres a les cantonades que no superen l'alçària de les parets, a més de torres semicirculars en el centre de cada façana i una entrada única. Està fet amb pedres de marès unides amb morter.
La planta, quadrada, té uns 35 metres de costat (1.225 metres quadrats) i al seu interior hi ha un pati envoltat per dos pisos amb seixanta dependències, la majoria rectangulars, amb sostres voltats i formats per semicúpules sobre pilastres adossades. La decoració és limitada, només sobre la porta d'entrada hi ha estuc i s'aprecien dents de serra en els arcs. Un dibuix en una de les habitacions superiors mostra influències sassànides.
Història modifica
Pel que sembla es va construir en dues fases, la primera entre 661 i 684, i la segona al voltant de 710, època del grafit que hi ha a les escales superiors, pel califa omeia Walid I. És probable que en aquest lloc hi hagués una construcció anterior grega o bizantina.
Tot i anomenar-lo castell, les seves funcions no estan clares, ja que no sembla haver tingut ús militar i les escletxes que hi ha a les parets de moltes habitacions no són espitlleres sinó que serveixen per a ventilació. Sembla més aviat un palauet i podria haver-se usat com a caravanserrall per a descans dels viatgers, però no hi ha fonts d'aigua corrent i no es troba en cap ruta coneguda.
En els últims segles, el castell va ser abandonat i malmès per diversos terratrèmols. Va ser redescobert per l'explorador austrotxec Alois Musil el 1901 i reconstruït a partir de 1970 sota la supervisió de l'arqueòleg Stephen Urica. El castell es pot visitar per complet, encara que en el pis superior cal anar amb compte a les escales i no es pot pujar a la teulada.
Referències modifica
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qasr Kharana |
- K. A. C. Kreswell, Early Muslim Architecture, Ummayyads, AD 622-750, Oxford, 1969.