Quint Curci Ruf
Quint Curci Ruf o Rufus[1] (llatí: Quintus Curtius Rufus; ?, segle i dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran. Probablement formava part de la gens Cúrtia, una antiga gens romana d'origen patrici.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I valor desconegut |
| Mort | segle I dC Àfrica (Antiga Roma) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, polític |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle I ) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Es desconeix en quina època exacta va viure, car no es troba en cap historiador antic ni un passatge del qual es pugui dir que fa referència a Quint Curci l'historiador. Un Quinctus Curtius Rufus apareix a la llista de retòrics que Suetoni dona a la seva obra De Claris Rhetoribus. Tàcit i Plini el Vell esmenten un historiador de nom Q. Curtius que podria ser el mateix personatge. Del llibre de Curci Rufus Historiae Alexandri Magni es conserven 8 llibres[3][4][5] dels 10 originals (els dos primers s'han perdut). En la recerca de la possible època en què va viure, només hi ha dos passatges a la seva obra que poden situar-lo en el temps, encara que molt confosos. Un és quan parta de la ciutat de Tir, de la que diu que s'ha pacificat des de la tutela de Roma, i l'altre elogia a l'emperador romà perquè després de molt vessament de sang i moltes trifulgues per a aconseguir l'imperi, ha restablert la pau. Però això es pot aplicar a diferents emperadors. Alguns crítics moderns el situen en temps de Septimi Sever, i d'altres ho fan en època de Vespasià.
La Història d'Alexandre el Gran està escrita amb molta parcialitat i defensa Alexandre en tot moment. L'autor va treure els seus materials de bones fonts, com ara Clitarc, Ptolemeu i Timagenes. Però no tenia prou coneixements de geografia, astronomia ni tàctica militar, i l'obra no resulta sempre fiable com a referència. La Història d'Alexandre el Gran va ser molt coneguda i fins i tot imitada durant l'alta edat mitjana, els segles x i xi. Va influir en l'obra Alexandreis, de Gualter de Châtillon, i va perviure com a llibre escolar fins al segle xvii.[6]
Traduccions al català modifica
- Curcio Ruffo, Quinto. Hystoria de Alexandre. Traducció: Lluís de Fenollet. Barcelona: Pere Posa e Pere Bru, any 1481.
- Curci Rufus, Quint. Història d'Alexandre el Gran. Traducció: Manuel de Montoliu, Josep Vergés. Revisió: Joan Estelrich. Barcelona: Fundació Bernat Metge, anys 1925 - 1926 i 1935. En tres volums.
Referències modifica
- ↑ Curci Rufus, Quint. Història d'Alexandre el Gran. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1936.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Quint Curci Ruf». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Montoliu, Manuel de. Quint Curci. Història d'Alexandre el Gran [Llibres III-IV] (en llatí - català). vol. I. 1a edició. Barcelona: Editorial Catalana - Fundació Bernat Metge, 1925, p. 107 (Escriptors Llatins, 014). ISBN 978-84-7225-917-1. Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
- ↑ Montoliu, Manuel de. Quint Curci. Història d'Alexandre el Gran [Llibres V-VII] (en llatí - català). vol. II. Barcelona: Editorial Catalana - Fundació Bernat Metge, 1926, p. 137 (Escriptors Llatins, 020). ISBN 978-84-7225-918-8. Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
- ↑ Montoliu, Manuel de; Vergés, Josep. Quint Curci. Història d'Alexandre el Gran [Llibres VIII-X] (en llatí-català). vol. III i últim. Barcelona: Tipografia Emporium - Fundació Bernat Metge, 1935, p. 177 (Escriptors Llatins, 077). ISBN 978-84-7225-919-5. Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 906-907.
