Quint Lusi Quiet (en llatí Quintus Lusius Quietus) va ser un cap tribal amazic independent, no sotmès a la província romana de Mauretània. Va servir amb un cos de cavalleria de la seva gent a l'exèrcit romà, però per algun delicte que no es coneix va ser expulsat del servei amb deshonor.

Infotaula de personaQuint Lusi Quiet

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Lusius Quietus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I Modifica el valor a Wikidata
Mauretània Modifica el valor a Wikidata
Mort118 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Quan Trajà va iniciar la seva primera campanya a Dàcia, per voluntat dels seus homes, Quiet va oferir els seus serveis i l'emperador li va donar la benvinguda i els va acceptar. En aquesta campanya va guanyar gran distinció i era un dels generals de confiança de Trajà. A la guerra amb els parts iniciada l'any 114, va conquerir Nisibis i Edessa i va sotmetre als jueus, contra els que l'emperador l'havia enviat. Trajà el va nomenar governador de Judea i en cara el va recompensar més nomenant-lo cònsol el 116 o 117 (el nom no consta als Fasti i per tant seria cònsol sufecte). Tots aquests honors van suscitar molta enveja, i si hem de creure Temisti, Trajà va pensar en ell com a successor. Quiet està representat a la Columna de Trajà, al front de la seva cavalleria amaziga.

A la mort de l'emperador va tornar al seu país, que en endavant va viure freqüents disturbis dels que Hadrià va acusar a Quiet. Hadrià el va privar del comandament de les seves tribus, i després el va cridar a Roma per acusar-lo de participar en una conspiració contra l'emperador. Se'l va executar en un viatge, segurament quan anava de Mauretània a Roma.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 633.