Quirze i Julita de Tars

Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars. No se'n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions pietoses. Més que probablement, es tracta de personatges llegendaris. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens. La seva festivitat és el 16 de juny.

Quirze i Julita

Icona russa amb la vida dels sants, ca. 1600
Biografia
Naixement	Κηρύκος (Kērykos) i Ἰουλίττα (Iulitta) ca. 301 i segle iii
Mort	304 Tars
Sepultura	Auxerre; un bras i part del cap a la Catedral de Saint-Cyr et Sainte-Juliette de Nevers; relíquies a diversos llocs de França
Període	Imperi Romà
Activitat	(Floruit: segle IV )
Màrtirs
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Assíria Oriental, Església Ortodoxa Copta, Església Siríaca, Església Ortodoxa Grega
Canonització	Antiga
Pelegrinatge	Nevers, Tournai
Festivitat	16 de juny (15 de juliol a Orient)
Iconografia	Un nen i una dona, junts; el nen sol, despullat sobre un os; en el martiri, el nen llençat per una escala o al terra
Patró de	Nens que pateixen tortures o malalties; Nevers, Calella, Durro (festa petita); a Catalunya, Quirze era patró dels ganduls

Historicitat i expansió del culte

Talla a Villanueva de la Sierra (Càceres)

Fresc amb els sants a un oratori de Boccioleto, Itàlia

Frontal de Durro, amb el martiri dels sants (Barcelona, MNAC)

Algunes d'aquestes llegendes es van originar en la confusió amb un altre nen màrtir anomenat Ciriac d'Antioquia. Es deia que Constantí I va descobrir les relíquies de Quirze i Julita i va edificar un monestir a Constantinoble per guardar-les, a més d'una església a Jerusalem. Al segle iv, Sant Amador, bisbe d'Auxerre, va portar-ne algunes relíquies d'Antioquia a l'abadia d'Auxerre, on es va estendre ràpidament el seu culte.

A França era conegut com a Saint Cyr, donant nom a molts llocs. D'aquí passà a la península Ibèrica, especialment a Catalunya, on abunden els topònims amb la forma Quirze i les ermites que hi són dedicades: Sant Quirze de Besora, Sant Quirze Safaja, Sant Quirze de Pedret, etc.

Ja al segle vi, però, les actes del martiri de Quirze i Julita van ser considerades apòcrifes pels pseudo-gelasians.

Llegenda

La tradició els fa cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que fugiren a Tars quan la persecució decretada per l'emperador Dioclecià. Quirze tenia llavors tres anys. Van ser detinguts pel governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo. La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne.

El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts pels costats i va ser decapitada. Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d'amagat, els van recollir i enterrar.

Sant Quirze i Carlemany

Una llegenda originada a Nevers diu que Carlemany va somniar que en una cacera l'atacava un os salvatge i que n'era salvat per l'aparició d'un nen que li deia que, a canvi, havia de donar-li les seves robes per cobrir-se. El bisbe de Nevers va interpretar el somni dient a l'emperador que el nen era Sant Quirze i que li demanava que reparés el sostre de la seva església a Nevers.

Iconografia

Obresː

• Frontal d'altar de Durro, segle xii (MNAC)
• Retaule de Sant Quirze i Santa Julita procedent de Sant Quirze del Vallès, obra de Pere Garcia de Benavarri, 1456-1460 (Museu Diocesà de Barcelona)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quirze i Julita de Tars

• Goigs a Sant Quirze i Santa Julita (Sant Quirze de Besora)
• Lloc de l'Associazione Cultores Sanctorum Martyrum Quirici et Julittae Arxivat 2017-05-27 a Wayback Machine.

• 
  Martiri dels sants a un manuscrit francès del s. XIV
• 
  Catedral de Saint-Cyr-et-Sainte-Juliette de Nevers, amb les restes dels sants
• 
  Església de Santi Quirico e Giulitta, a Roma, amb relíquies