Un rètol de neó, o simplement neó , és un rètol fet a partir d'un tub de neó fluorescent. Es fabrica a partir de la flexió d'un tub de vidre. Hi ha una artesania especialitzada per fer aquest tipus de tub.[1]

neó

Existeix també un sistema d'il·luminació per pantalla TFT retroiluminació amb tubs de neó.

Història modifica

La patent va ser presentada pel francès Georges Claude el 1910, després es va desenvolupar als Estats Units. Amb aquesta tècnica, la marca de comunicació d'una empresa es va poder fer lluminosa.

El rètol de neó pot ser d'il·luminació directa o indirecta. Pot ser fet a mida o estàndard.

El rètol de neó es compon d'un tub fluorescent de càtode fred, modelat, d'un nivell baix de consum (consum mitjà de 25 W per metre) i 100% reciclable a través de canals aprovats.

Descripció modifica

Tipus de font d'energia modifica

  • Convertidors electrònics
  • Transformadors ferromagnètics

Hi ha una paleta de quaranta colors disponibles, a part d'una vintena de tons de blanc, de 2300 K a 10500 K.

El rètol de neó és apreciat per arquitectes, dissenyadors d'il·luminació i publicistes, pel seu índex de reproducció cromàtica (CRI de representació de colors). També és possible arribar a qualsevol barreja de colors (variant :gradació, tipus de colors, intensitat, etc.).

Color i brillantor del neó modifica

Tot depèn de:

  • La composició del gas a l'interior del tub.
  • El color del cristall (o, de vegades el recobriment amb què s'acaba de pintar)
  • L'aplicació del fòsfor pertinent.

El fòsfor s'utilitza quan els tubs estan plens d'una barreja de neó, argó i vapor de mercuri. Els fósfors es poden combinar. Hi ha també fòsfor de llum blanca.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. David Präkel. Lighting. AVA Publishing, 1 febrer 2007, p. 83–. ISBN 978-2-940373-03-1 [Consulta: 5 febrer 2012]. 

Font modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rètol de neó