Raül Garrigasait i Colomés
Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 15 desembre de 1979)[1] és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català.[2] Des de 2007 és editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge i des de 2018 president de La Casa dels Clàssics.[3] El 20 de gener de 2015 va ser guardonat amb el cinquè Premi Cum Laude, que convoca l'Institut d'Estudis Món Juïc amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Xarxa Vives d'Universitats, per la tesi L'hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l'Agamèmnon d'Èsquil.[1] El 2017 va guanyar el Premi Llibreter de narrativa[2] i el 2018 el Premi Òmnium a la millor Novel·la en llengua catalana, ambdós premis per Els estranys.[4]
 Raül Garrigasait (2021, Setmana del Llibre en Català)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1979 (44 anys) Solsona |
| Editor Fundació Bernat Metge | |
| 2007 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | editor, novel·lista, traductor, assagista, hel·lenista |
| Ocupador | SOM |
| Participà en | |
| 13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
| Família | |
| Germans | Marc Garrigasait i Colomés |
Premis
| |
 | |
Obra modifica
Assaig modifica
- 2012: El gos cosmopolita i dos espècimens més (Acontravent),[5] edició ampliada el 2021 (Edicions 1984)
- 2018: El fugitiu que no se'n va. Santiago Rusiñol i la modernitat (Edicions 1984)[6]
- 2020: La ira (Fragmenta)
- 2020: Els fundadors: una història d'ambició, clàssics i poder (Ara Llibres)
- 2020: País barroc (L'Avenç)
- 2022: Aire lliure / Fresh Air (CCCB)
Novel·la modifica
- 2017: Els estranys (Edicions 1984)
- 2023: Profecia (Edicions 1984)[7]
Poesia modifica
- 2005: La tendra mà de cada arrel (Viena Edicions)[8]
Traduccions modifica
Garrigasait ha traduït, entre d'altres, L'assassina (Aléxandros Papadiamandis), Vida de consum i Temps líquids (Zygmunt Bauman), El leviatan i altres narracions (Joseph Roth) o les Cartes de Plató.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «El solsoní Raül Garrigassait guanya el V Premi Cum Laude». Nació Solsona. - Nació Digital, 27-01-2015 [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Raül Garrigasait i Colomés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bassas, Antoni. «Els camins cap als clàssics són inesgotables», 06-09-2018. [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑ «Raül Garrigasait guanya el premi d'Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana». Ara, 23-02-2018 [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ «Entrevista Catalunya Ràdio». Gent de Cultura. Catalunya Ràdio, 17-05-2012. [Consulta: 30 maig 2012].
- ↑ Castillo, David «Modernitat viva». El Punt Avui.
- ↑ Rubio, Carlota «Barcelona sota la massa de greix amb potes». Núvol, 09-02-2023.
- ↑ «La tendra mà de cada arrel. Raül Garrigasait. Viena Edicions.». Arxivat de l'original el 2018-10-03. [Consulta: 25 abril 2017].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raül Garrigasait i Colomés |
- «La casa en obres». Blog personal de Raül Garrigasait