Rainier d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Pisa, 30 de setembre de 1783 - Bolzano, 1853) fou Arxiduc d'Àustria,[1] príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial.

Infotaula de personaRainier d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Rainer Joseph von Österreich Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Rainer Joseph Johann Michael Franz Hieronymus von Österreich Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1783 Modifica el valor a Wikidata
Pisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1853 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Bozen (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBozen Modifica el valor a Wikidata
Viceroy of the Kingdom of Lombardy–Venetia (en) Tradueix
3 gener 1818 – 8 juny 1848
← Antoni Víctor d'ÀustriaJoseph Radetzky von Radetz →
11è Inhaber (en) Tradueix Common Army (en) Tradueix, regiment d'infanteria
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Llombardia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArxiduc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet de Savoia (1820–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsSegimon d'Àustria, Leopold Lluís d'Àustria, Rainier Ferran d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria, Enric d'Àustria, Adelaida d'Àustria, Ernest d'Àustria, Maximilià Carles d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Anna d'Àustria, Maria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Lluís d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Josep Antoni d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria, Joan d'Àustria i Maria Amàlia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 89610360 Modifica el valor a Wikidata

Nascut a la ciutat de Pisa essent fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Rainier era net per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria mentre que per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.

L'any 1820 es casà a Praga amb la princesa Elisabet de Savoia-Carignano filla del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Teresa de Savoia. La parella tingué vuit fills:[2][3]

  • SAI l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nascuda a Milà el 1821 i morta a Milà el 1844.
  • SAI l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria, nada a Milà el 1822 i morta a Torí el 1855. Es casà amb el rei Víctor Manuel II d'Itàlia.
  • SAI l'arxiduc Leopold d'Àustria, nascut a Milà el 1823 i mort a Hörnstein el 1898.
  • SAI l'arxiduc Ernest Carles d'Àustria, nat a Milà el 1824 i mort a Arco (Trento) el 1899. Es casà morganàticament amb l'aristòcrata Laura Skublics de Velike et Bessenyö.
  • SAI l'arxiduc Segimon d'Àustria, nat el 1826 a Milà i mort el 1891 a Viena.
  • SAI l'arxiduc Rainier d'Àustria, nat a Viena el 1827 i mort el 1913. Es casà amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
  • SAI l'arxiduc Enric d'Àustria, nat el 1828 a Milà i mort el 1891 a Viena. Es casà amb l'aristòcrata Leopoldine Hofmann, senyora de Waideck.
  • SAI l'arxiduc Maximilià d'Àustria, nat el 1830 a Milà i mort el 1839 a Milà.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rainier d'Àustria
  1. Dokumentation, Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische. «Rainer Josef, Erzhg. von Österr. und Vizekg.» (en alemany), 2003. [Consulta: 2 gener 2022].
  2. George R. Marek, The Eagles Die. Franz Joseph, Elisabeth, and Their Austria, pp. 41–42. New York: Harper & Row, 1974. This mild form of epilepsy was also suffered by Archduke Karl and his son, Archduke Albrecht, both of whom were able military commanders.
  3. Joan Haslip, The Crown of Mexico, pp. 22, 89, 109. New York: Holt, Rinehart and Winston, 1971.