Viquipèdia

Ramón Tamames Gómez

polític espanyol

Ramón Tamames Gómez (Madrid, 1 de novembre de 1933)[1] és un economista i polític espanyol.

Infotaula de personaRamón Tamames Gómez

Ramón Tamames en 2012 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ramón Tamames Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
22 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Madrid

Primer tinent d'alcalde de Madrid
1979 – 1981 – Eduardo Mangada Samain →
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Institut d'Estudis Polítics
London School of Economics Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia, política, ecologia i història Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, economista, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Granada (1968–)
Universitat de Màlaga
Universitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya
Esquerra Unida
Centre Democràtic i Social Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCarmen Prieto Castro-Roumier
Premis
Goodreads author: 952436

Trajectòria política modifica

Membre del Comitè Executiu del Partit Comunista d'Espanya (PCE) des de 1976, va ser elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979.[2] Entre 1979 i 1981 va ser regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, sent l'alcalde Enrique Tierno Galván. Va abandonar el PCE el maig de 1981 per a fundar al desembre de 1984 la Federación Progresista, amb la que va participar en la creació d'Izquierda Unida (IU) el 1986, i va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1986. El 1987 la FP va abandonar IU i el 1989, quan encara era diputat, abandona la direcció d'aquest partit i ingressà al Centre Democràtic i Social (CDS), encara que abandonà la política poc temps després.

El 21 de març de 2023 va ser el candidat a la presidència del govern espanyol en la moció de censura contra Pedro Sánchez de 2023 que va presentar el partit polític Vox al Congrés dels Diputats, amb un discurs en què va defensar la unitat d'Espanya i les posicions polítiques d'aquest partit ultradretà i ultrancionalista.[3]

Trajectòria professional modifica

Ha exercit com a catedràtic d'Estructura Econòmica a la Universitat de Màlaga (1968-1971) i a l'Autònoma de Madrid des de 1970, destacant per la seva rellevant i extensa tasca d'investigació i divulgació de la seva especialitat, tant en l'esfera espanyola com en la internacional. Autor d'innombrables llibres i articles, entre les seves principals obres econòmiques destaquen: Estructura económica de España (1960), Los monopolios en España (1967), el seu monumental Diccionario de economía y finanzas (1988) i La Unión Europea y el Euro (1997).

Ha estat, a més, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i de l'Institut d'Integració per a Amèrica Llatina (INTAL), depenent del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), i catedràtic de la Sorbona (París, França) entre 1983 i 1985. És catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea i membre del Club de Roma des de 1992. Col·labora amb assiduïtat en diferents mitjans de comunicació.

Així mateix, ha participat en negocis immobiliaris, la legalitat i transparència dels quals han estat posades en dubte, cas de l'immoble "Cava Baixa, 30" a Madrid el 1989 i de la Casa de Arizón a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), una casa de carregadors a Índies dels segles XVII i XVIII declarada BIC.[4]

Ha estat col·laborador de publicacions com Triunfo,[5] Cuadernos para el Diálogo,[6] El País, Madrid, Diario 16, ABC o El Mundo, entre altres. El 1982 va passar a ser director del primer Anuari de la premsa espanyola, del diari El País; i el 1993, de l'Anuari El Mundo fins a 2003. Durant anys, fins a 1998, va ser col·laborador d'Antonio Herrero en la ràdio, primer en Antena 3, i ulteriorment en la cadena COPE. Actualment, és col·laborador habitual de Punto Radio (programa “Protagonistas”, que dirigeix Luis del Olmo), del diari electrònic estrelladigital.es, i de la revista Leer; i analista de Diario de la noche de Telemadrid, de Veo TV, i de Radio Inter.

El 12 de juny de 2012 va ser triat membre de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[7] L'any 2013 es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrid, Centre Mundial d'Enginyeria (MCMI).[8]

Premis modifica

Obres modifica

  • Formación y desarrollo del Mercado Común Europeo. Iber-Amer, 1965.[12]
  • Los centros de gravedad de la economía española. Editorial Guadiana, 1968.[13]
  • La República. La era de Franco. Madrid: Alianza Universidad, 1973.[14]
  • Historia de Elio. Barcelona: Editorial Planeta, 1976.[15]
  • El socialismo inevitable, Barcelona, Editorial Planeta, 1978.
  • Una idea de España, ayer, hoy y mañana. Barcelona: Plaza y Janés, 1985.[16]
  • La Unión Europea / Ramón Tamames y Mónica López Fernández. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2002. ISBN 84-206-8619-0; 978-84-206-8619-6
  • Estructura económica internacional / Ramón Tamames (Begoña González Huerta, coautora). Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2003. ISBN 84-206-3906-0; 978-84-206-3906-2
  • Introducción a la economía española / Ramón Tamames y Antonio Rueda. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN 84-206-5835-9; 978-84-206-5835-3
  • Estructura económica de España / Ramón Tamames (Antonio Rueda, coautor. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN 84-206-8712-X; 978-84-206-8712-4
  • Diccionario de economía y finanzas. Ramón Tamames y Santiago Gallego. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2006. ISBN 84-206-4863-9; 978-84-206-4863-7
  • El siglo de China. De Mao a primera potencia mundial. Planeta. 2007 (4a ed.) ISBN 978-84-080-7887-6[17][18]
  • Ni Mussolini ni Franco: la dictadura de Primo de Rivera y su tiempo. Editorial Planeta, 2008. ISBN 978-84-08-07707-7[19]
  • Para salir de la crisis global: Análisis y soluciones. Editorial Edaf. 2009. ISBN 978-84-414-2139-4.
  • La crisis económica: cómo llegó y cómo salir de ella. Edita expansión. 2009. ISBN 978-84-96878-77-8
  • ¿Cuándo y cómo acabará la crisis? Tractatus Logicus Economicus. Ediciones Turpial. 2011. ISBN 978-84-95157-36-2
  • España, un proyecto de país: La crisis de la deuda soberana en la Eurozona. Ediciones Turpial. 2012. ISBN 978-84-95157-41-6
  • Más que unas memorias, 2013.[20]
  • ¿A dónde vas Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista. Península, 2014.[21]

Referències modifica

  1. ↑ Junta de Andalucía
  2. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. ↑ Confidencial, El. «Ramón Tamames, moción de censura de Vox en directo: comienza el discurso contra Pedro Sánchez» (en castellà), 21-03-2023. [Consulta: 21 març 2023].
  4. ↑ «Informe de l'Aula Gerion de Sanlúcar de Barrameda sobre l'estat de la Casa de Arizón». Arxivat de l'original el 2008-06-24. [Consulta: 1r juliol 2008].
  5. ↑ Escurra, 1995, p. 423.
  6. ↑ Davara Torrego, 2004, p. 212.
  7. ↑ «Tamames, nuevo miembro de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas». ABC, 13-06-2012.
  8. ↑ Madrid Actualidad. «Ramón Tamames se une al proyecto MCMI», 19-02-2013. [Consulta: 25 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Ramón Tamames gana el Premio Espasa de Ensayo». El País [Madrid], 22-09-1993.
  10. ↑ Ibáñez, Ana; Calatayud, Alejo «Mateo Valero, premio Rey Jaime I de Investigación por su trabajo en arquitectura de ordenadores». ABC [Alicante], 09-07-1997, pàg. 77.
  11. ↑ Navarro, Santiago «Se fallan en Alicante los Premios Rey Jaime I». El País [Alacant], 09-07-1997.
  12. ↑ García Rico, 1965, p. 9-10.
  13. ↑ Fabra, 1970, p. 322-324.
  14. ↑ Cachón Rodríguez, 1974, p. 209-213.
  15. ↑ Valencia, 1977.
  16. ↑ Rehrmann, 1986, p. 109-111.
  17. ↑ Avilés, 2007.
  18. ↑ Fernández, 2007, p. 209-212.
  19. ↑ Ruiz-Manjón, 2008.
  20. ↑ Rodríguez Rivero, 2013.
  21. ↑ Avilés, 2014.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Tamames Gómez
  • [1] (biografia, obra, fotografies, articles, entrevistes realitzades, etc.)


Premis i fites
Precedit per:
Fabià Estapé i Rodríguez
 
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 41
2013- 		Succeït per:
'
Precedit per:
Margarita Rivière
Lo cursi y el poder de la moda 		Premi Espasa d'Assaig
1993 		Succeït per:
Fernando Arrabal
La dudosa luz del día
Precedit per:
Juan Velarde Fuertes 		Premi Rei Jaume I d'Economia
1997 		Succeït per:
José Barea Tejeiro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramón_Tamames_Gómez&oldid=33071582»