Ramakien
El Ramakien (tailandès รามเกียรติ์, Reial Sistema General Tailandès de Transcripció: Rammakian, pronunciat /rāːm.mā.kīa̯n/; literalment "Glòria de Rama"; de vegades també escrit com Ramakian) és una epopeia nacional tailandesa,[1] derivada del poema èpic hindú Ramayana.[2] Va ser escrit a la fi del segle XVIII[3], durant el període anterior[4] al del govern dels reis Rama I fins al Rama VI, sent versionat per aquests reis.[5][6]
 | |
| Tipus | obra literària i poema èpic  |
|---|---|
| Llengua original | tailandès |
| Gènere artístic | poema èpic |
| Creació | 1797 |
Història del text modifica
Ramayana, text sagrat venerat dels hindús, segons creuen molts arqueòlegs i historiadors és una col·lecció de rondalles hindús sobre l'ascendent dels déus sobre les vides dels humans, que fou escrita, segons la llegenda, als boscos de l'Índia per Valmiki[7] en el IV aC.[8] A Tailàndia, la història de Rama (el protagonista del Ramayana) ja era coneguda abans del primer regne independent tailandès, el Regne de Sukhothai, tal com proven les iconografies dels temples khmers del nord-est de Tailàndia. La història va ser contada moltes vegades segles abans que es fera la primera versió literària tailandesa.[9]
La versió tailandesa del Ramayana, igual que les altres versions del Sud-est asiàtic, foren influïdes per les versions del Ramayana en tàmil (Kamba Ramayana i Tamil Purana) i el folklore tàmil.[10][11] També conté altres influències a l'hora de la seua composició: les tradicions orals índies,[3] les creences i costums tailandesos,[5] el folklore i els mites tailandesos.[12] També té capítols que provenen del Ramayana de l'Índia que alhora prové del Śrī Rāmacaritamānasa de Tulsidas.[10]
Taksin (1734-1782) i Rama I (1737-1809), aquest últim probablement imitant al seu predecessor, versionaren el text en forma de versos Klon.[13] Rama I va escriure la versió del text que presenta la forma més completa, sent la que ha donat lloc a l'aparició de versions per a representacions en el teatre.[14] El context d'aquesta creació es la destrucció patida pel país.[15]
L'obra és representada mitjançant els gèneres teatrals del nang (joc d'ombres) i el khon (teatre dansat amb màscares).[4]
El 1989, Satyavrat Shastri traduí Ramakien en un poema èpìc escrit en sànscrit (mahakavya) anomenat Ramakirtimahakavyam, en 25 sargas (cants) i quasi 1200 estances en 14 metres. Aquesta obra guanyà 11 premis nacionals i internacionals.[16]
Història relatada en el Ramakien modifica
En aquesta versió tailandesa del Ramayana, Nang Sida (Sita) és segrestada per Thotsakan (Ravana), sent presentat aquest segrest com un acte d'amor simpàtic i la caiguda de Thotsakan com un esdeveniment trist.[17]
Els arcs argumentals del Ramakien són els següents:[5]
- El Primer Maya Sita
- Ramasetu o pont de Rama
- Mahi Ravana es mor
- Guerra de Kumbhakarna
- Guerra de Makarakan
- Guerra de Nagapasa
- Mort de Kampan
- Guerra de Brahmasatra
- Sita veu la batalla
- Muntanya medicinal
- Segon Maya Sita
- Ioga a Nikumbalai
- Mort d'Indrajit
- Mulabalam Asura
- Rava llença una llança
- Mort de Ravana
En conseqüència, el Ramakien tailandès segueix els arcs argumentals principals de Kamba Ramayana i inclou el capítol extra del "Primer Maya Sita".[5]
Anàlisi modifica
Quant a l'estructura, el Ramakien no és res més que un poema molt llarg sense res que indique per part de l'autor que hi hagen parts d'alguna mena (capítols, cants o volums). L'estructura és, per tant, implícita.[18]
Té frases introductòries, repeteix frases convencionals per a descriure bellesa física, la naturalesa i altres coses. Aquestes característiques provenen d'una tradició oral anterior.[3]
Hi ha paràgrafs amb un nombre variant d'estances, entre 1 i 39 estances.[19]
La forma del poema és el klon.[3]
La història del Ramakien té fortes ressonàncies per a les persones del nord i l'est de l'estat tailandès.[9]
Referències modifica
- ↑ «แถลงข่าวประกาศยกย่องบทละครเรื่องรามเกียรติ์ พระราชนิพนธ์ของรัชกาลที่ ๑ เป็น “วรรณคดีแห่งชาติ”». Public Relations Group, Office of Finearts Department. [Consulta: 20 novembre 2018].
- ↑ «Majesty in the movements». The Nation, 06-09-2018 [Consulta: 6 setembre 2018]. Arxivat 5 de setembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-09-05. [Consulta: 20 novembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Napatalung, 1997, p. 19.
- ↑ 4,0 4,1 Poolthupya, 2012, p. 97.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Mesangrutdharakul, 2014, p. 104.
- ↑ Poolthupya, 2012, p. 97-98.
- ↑ Robert P. Goldman. (IAST): An Epic of Ancient India. 1. Princeton University Press, 1990, p. 14–15. ISBN 0-691-01485-X.
- ↑ Leslie, Julia. Authority and Meaning in Indian Religions: Hinduism and the Case of Valmiki. Ashgate, 2003, p. 154. ISBN 0-7546-3431-0.
- ↑ 9,0 9,1 Napatalung, 1997, p. 55.
- ↑ 10,0 10,1 Mesangrutdharakul, 2014, p. 103.
- ↑ Singaravelu, S. «The Episode of Maiyarab in the Thai Ramakien and its Possible Relationship to Tamil Folklore». Asian Folklore Studies, 44, 1985, pàg. 269-279.
- ↑ Mesangrutdharakul, 2014, p. 105.
- ↑ Napatalung, 1997, p. 5-6.
- ↑ Napatalung, 1997, p. 41.
- ↑ Napatalung, 1997, p. 45.
- ↑ «Sanskrit’s first Jnanpith winner is a ‘poet by instinct’». The Indian Express, 14-01-2009 [Consulta: 20 novembre 2018].
- ↑ Sharma, Gaurav «Ramayana(s) retold in Asia». The Hindu, 19-02-2012 [Consulta: 20 novembre 2018].
- ↑ Napatalung, 1997, p. 7.
- ↑ Napatalung, 1997, p. 6.
Bibliografia modifica
- Mesangrutdharakul, Waradet «A comparative study of Thai and Indian cultures influenced by the Phra Rama stories». Review of Integrative Business and Economics Research, 3, 2014, pàg. 101-106.
- Poolthupya, Srisurang «King Rama VI’s Promotion of Khon and Drama in General». The Journal of the Royal Institute of Thailand, 4, 2012, pàg. 96-110.
- Napatalung, Samanera Sarawut. A COMPARATIVE STUDY OF PARADISE LOST AND THE RAMAKIEN (Tesi), 1997.