Rellotge dels flamencs
El rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona va ser el rellotge de referència a la ciutat de Barcelona entre 1577 i 1864, o sigui, durant 287 anys. Va ser el cinquè de la sèrie de grans rellotges mecànics que tingué Barcelona a partir de 1396. Fou substituït el 1864 pel sisè, un nou rellotge construït pel rellotger suís Albert Billeter, que encara està en funcionament.
.JPG) Rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona, 1576  | |
| Tipus | rellotge |
|---|---|
| Localització | |
| Col·lecció | |
| Municipi | Barcelona |
El seu emplaçament original era dalt del campanar de les hores de la catedral de Barcelona, el que s'alça sobre la porta de Sant Iu.
Se'l coneix com a rellotge dels flamencs perquè va ser encarregat pels consellers de la ciutat als rellotgers flamencs Simó Nicolau, de Purmerend, i Climent Osen, d'Utrecht. L'encàrrec data de 1575.[1] El rellotge porta inscrita la data de 1576 i entrà en servei dalt del campanar de les hores de la catedral l'any següent, concretament el 27 de novembre de 1577, un cop ajustada tota la maquinària.[2] A més de la data d'execució, el rellotge també ostenta els escuts de la ciutat i del rei.
És una màquina de ferro de grans dimensions (base de 2,08 x 2,40 m. i alçada màxima de 4,4, m. pesava en origen 5,5 TM) probablement la més gran del món en el seu gènere: rellotge simple amb mecanismes únics de temps i soneria de quarts i hores. No tenia busques ni esfera.
El 1685 se'n va modificar el mecanisme per a afegir-li un pèndol.[3] El 1864 va ser desmuntat per baixar-lo del campanar de la catedral. Fou recuperat el 1892 i presentat com la peça més destacada de la reunió d'objectes relacionats amb la història de Barcelona que es formà al Museu d'art i arqueologia ubicat a l'antic arsenal (actual Parlament) de la Ciutadella. Novament desmuntat al final de la guerra civil espanyola, va ser recuperat i restaurat en la seva configuració original (sense pèndol) el 1975-77 per la càtedra de mecànica de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, sota la direcció de Martí Vergés i Joaquim Agulló. El 1985 quedà instal·lat al Museu d'Història de Barcelona, on es troba actualment.
Referències modifica
- ↑ «Rúbriques de Bruniquer». [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ «Rúbriques de Bruniquer». [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ «Rúbriques de Bruniquer». [Consulta: 25 juliol 2019].
Bibliografia modifica
- Josep Bos i Bolós |Senys, esquelles i cloquers. Les campanes de la catedral de Barcelona
- Ramon Jardí: El rellotge dels flamencs de la Seu de Barcelona, dins Miscel·lània Fontseré. Barcelona: Gustavo Gili, 1961 p. 223-230
- Lluís Permanyer: El mayor reloj del mundo. La Vanguardia 19 de gener de 1997
- Júlia Simón i Arias: La farga catalana: estudi metal·lúrgic del procés. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1992.
- Jaume Xarrié, Eduard Farré: El rellotge català. El Papiol: Efados, 2008