Renault R23
El Renault R23 és el monoplaça que l'escuderia Renault va utilitzar durant la temporada 2003 de Fórmula 1.[1] Va ser pilotat per Jarno Trulli i Fernando Alonso que substitueix Jenson Buttton.
 Alonso al Gran Premi de Gran Bretanya de 2003 | |
| Tipus | model d'automòbil  |
|---|---|
| Fabricant | Renault |
| Mecànica | |
| Motor combustió | Motor Renault RS23, Mid-mounted 3.0 litres, V10 a 111°. |
| Transmissió-canvi | Titani longitudinal, 6 velocitats + 1 revers. |
| Cronologia | |
El monoplaza va fer la primera pole position en aquesta nova fase de Renault al GP de Malàisia i més endavant, l'equip va tornar a guanyar al GP d'Hongria després de 20 anys amb el jove Alonso.
L'escuderia va acabar en el quart lloc amb 88 punts.[2]
Disseny modifica
El xassís va ser dissenyat per Mike Gascoyne, Bob Bell, Tim Densham i John Iley amb Pat Symonds supervisant el disseny i la producció del cotxe com a director executiu d'Enginyeria i Jean-Jacques His liderant el disseny del motor.[3]
Renault va ser innovador durant aquest període produint dissenys no estàndard com el motor de 10 cilindres de 111° per a l'RS23 de 2003, que va ser dissenyat per baixar eficaçment el centre de gravetat del motor i millorar així el maneig del cotxe.[4]Això finalment va resultar massa poc fiable i pesat, de manera que Renault va tornar a un angle en V de 72 graus amb el R24 de l'any següent.
Competició modifica
Va ser un cotxe que va mostrar velocitat i fiabilitat durant la temporada, aconseguint superar tant el Williams com el McLaren, a més de demostrar ser un desafiador constant per als igualment ràpids BAR Hondas de Jenson Button i Takuma Sato. No obstant això, va ser superat habitualment pel Ferrari F2004 de Michael Schumacher i Rubens Barrichello, ja que el duo de Ferrari va guanyar 15 de les 18 curses el 2004. La formació de pilots era Jarno Trulli i Fernando Alonso.[5]
Amb l'esperança d'assolir el segon lloc al Campionat de Constructors, Renault va substituir Trulli pel campió del món de 1997 Jacques Villeneuve per a les tres últimes carreres.[6] No obstant això, Villeneuve, allunyat de les curses de F1 durant gairebé una temporada sencera i lluitant per aclimatar-se ràpidament a competir al primer nivell, no va impressionar, i l'equip va acabar tercer darrere de l'antic equip BAR de Villeneuve amb 105 punts.
Resultats complets modifica
| Any | Xassis | Motor | Neumàtics | Pilots | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Punts | Posició final |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2003 | Renault R23 | Renault RS23 V10 | M | AUS | MYS | BRA | SMR | ESP | AUT | MON | CAN | EUR | GBR | FRA | GER | HUN | ITA | USA | JPN | 88 | 4t. | |
 Jarno Trulli
|
5 | 5 | 8 | 13 | Ret | 8 | 6 | Ret | Ret | Ret | 6 | 3 | 7 | Ret | 4 | 5 | ||||||
 Fernando Alonso
|
7 | 3 | 3 | 6 | 2 | Ret | 5 | 4 | 4 | Ret | Ret | 4 | 1 | 8 | Ret | Ret |
Referències modifica
- ↑ «Renault R23». f1technical.net. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ «Renault R23 • STATS F1». [Consulta: 20 juny 2019].
- ↑ James, T. «Winning formula [Formular One design success]» (en anglès). Engineering & Technology, 1, 1, 01-04-2006, pàg. 28–32. DOI: 10.1049/et:20060101. ISSN: 1750-9645.
- ↑ «The Official Formula 1». formula1.com, 11-08-2004. Arxivat de l'original el 2004-08-11. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ Boistel, Philippe «La communication évènementielle, plus stratégique que commerciale» (en francès). Management Avenir, 6, 4, 2005, pàg. 27–47. ISSN: 1768-5958.
- ↑ Mancebo, Adrián. «El Renault F1 de Alonso que podrías comprar... y pilotar» (en castellà). autobild.es, 02-02-2022. [Consulta: 5 juny 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renault R23 |