República Social Italiana
La República Social Italiana (italià: Repubblica Sociale Italiana or RSI) o República de Salò va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini.[1] L'RSI va exercir la sobirania oficial en el nord d'Itàlia però fou àmpliament dependent de l'exèrcit alemany o Wehrmacht per mantenir-ne el control. L'estat va ser informalment conegut com La República de Salò perquè el Ministeri d'Afers Estrangers estava ubicat a Salò, una petita vila al costat del Llac de Garda. La República Social Italiana va ser la segona i darrera expressió del feixisme en l'estat Italià.[2]
Repubblica Sociale Italiana (it)  | |||||
| Himne | Giovinezza | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Salò Roma | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | italià | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 23 setembre 1943 | ||||
| Dissolució | 25 abril 1945 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | sistema unipartidista presidencialisme | ||||
| Membre de | |||||
| Moneda | lira italiana | ||||
El 1943 Mussolini va ser empresonat per ordre del rei Victor Manuel, que va signar l'Armistici entre Itàlia i les forces aliades.[3] Però el 12 de setembre va ésser alliberat per l'exèrcit alemany i fugí al nord d'Itàlia on segons les ordres de Hitler va fundar aquest nou estat les finances del qual depenien enterament dels alemanys.[1] El nou govern prohibí el sindicats i les vagues mentre a través de la propaganda es presentava al feixisme com una ideologia progressista i una economia de socialització.[2]
El 25 d'abril de 1945 els resistents italians (partisans) enderrocaren la RSI. Mussolini fou executat, junt amb la seva amant i diversos membres del seu govern, pels partisans el 28 d'abril.[1]
Llista de ministres de la República Social Italiana modifica
- Cap d'Estat i Ministre d'Afers estrangers: Benito Mussolini.
- Ministre de Defensa: Rodolfo Graziani.
- Ministres de l'Interior: Guido Buffarini Guidi; Paolo Zerbino.
- Ministres de Jústícia: Antonino Tringali-Casanova; Pietro Pisenti.
- Ministre de Finances: Domenico Pellegrini Giampietro.
- Ministres d'Indústria: Silvio Gai; Angelo Tarchi.
- Ministre d'Obres Públiques: Ruggero Romano.
- Ministre de Comunicacions: Augusto Liverani.
- Ministre de Treball: Giuseppe Spinelli.
- Ministre d'Educació Nacional: Carlo Alberto Biggini.
- Ministre de Cultura Popular: Fernando Mezzasoma.
- Ministre d'Agricultura: Edoardo Moroni.
- Líder del Partit Feixista Republicà : Alessandro Pavolini.
Influència en la postguerra modifica
Moltes figures polítiques italianes de l'extrema dreta van estar associades d'alguna manera amb la República Social Italiana entre elles Pino Romualdi, Rodolfo Graziani, Junio Valerio Borghese i Giorgio Almirante.
Pier Paolo Pasolini l'any 1976 va fer una pel·lícula transgressora al·legòrica anomenada Salò o le 120 giornate di Sodoma.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «República Social Italiana». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Le fonti per la storia della RSI (en italià). Venezia: Marsilio, 2005. ISBN 88-317-8864-7.
- ↑ «Víctor Manuel III d’Itàlia». GEC. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ Bondanella, Peter. A&C Black. A History of Italian Cinema (en anglès), 2009-10-12. ISBN 9781441160690.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Social Italiana |
- Axis History Factbook - Italy (anglès)
- Comando Supremo (anglès)
- Historical flags of Italy (anglès)
- War flag of Italian Social Republic (anglès)
- FondazioneRSI (italià)