Revolta de Maig

intent de cop d'estat bolxevic a Armènia l'any 1920

La Revolta de Maig[4][5] (armeni: Մայիսյան ապստամբություն, Mayisyan apstambutyun) va ser un intent de cop d'estat dels bolxevics armenis que va començar a Aleksandrópol (actual Gyumri) el 10 de maig de 1920.[6][7] La revolta va ser sufocada el 14 de maig pel govern d'Armènia, els seus líders executats i el Partit Comunista d'Armènia prohibit.[8]

Infotaula de conflicte militarRevolta de Maig
Tipusintent de cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Datamaig 1920 Modifica el valor a Wikidata
LlocRepública Democràtica d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Democràtica d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
ResultatRevolta sufocada[1]
Bàndols
Armènia República Democràtica d'Armènia
* Federació Revolucionària Armènia (Dashnaksutyun)
Bolxevics armenis
* Militars armenis desertors[3]
Comandants
Sebouh Nersesian[2]
Hamo Ohanjanyan (PM)
Ruben Ter-Minasian (MD)
Revkom
Sargis Musayelian
Ghukas Ghukasyan

Tot i que la revolta va fracassar, Armènia es va sovietitzar després que l'Exèrcit Roig envaís el país el novembre de 1920 i les autoritats turques ocupessin la seva meitat occidental. La revolta i els seus líders executats van ser elogiats durant el període soviètic comprès entre 1920 i el final de la dècada de 1980, quan es va iniciar el moviment Karabakh i va sorgir un sentiment antisoviètic a Armènia. La revolta segueix sent un tema polèmic a Armènia.

Antecedents modifica

Des de la creació de la República Democràtica d'Armènia el 1918, les diferents faccions i partits polítics, en la seva majoria, van evitar conflictes interns o rebel·lions contra el partit dominant Daixnak, ja que el país estava en una profunda crisi econòmica i demogràfica i va estar, en algun moment durant la seva existència de dos anys, en guerra amb tres dels seus quatre veïns (Turquia, Azerbaidjan, Geòrgia). Això va canviar després de l'avanç dels bolxevics a la regió del Caucas a principis de 1920.[2] El Partit Comunista d'Armènia, que operava en secret, es va fundar el gener de 1920 per a lluitar contra la «vilificació de les Potències aliades i els seus "col·laboradors" dashnakistes».[9]

Revolta modifica

Animats per l'entrada de l'Exèrcit Roig a l'Azerbaidjan a finals d'abril de 1920, els bolxevics armenis van realitzar una revolta al maig.[9] Els fets anteriors a la revolta van començar l'1 de maig de 1920, Dia Internacional dels Treballadors, amb els bolxevics manifestant-se contra el govern d'Armènia a la seva capital, Erevan, i en altres ciutats.[2]

La revolta va augmentar després que el tren blindat anomenat "Vardan zoravar", sota el comandament de Sargis Musayelyan, es va unir als rebels bolxevics que havien format un comitè revolucionari (Revkom) i, el 10 de maig, van proclamar Armènia com a estat soviètic.[2][10][11] Els rebels bolxevics es van apoderar amb èxit d'Aleksandrópol, Kars i Sarikamis.[12]

El 5 de maig de 1920, el govern d'Alexander Khatisian va dimitir i es va formar un de nou sota el lideratge de Hamo Ohanjanyan, que estava integrat per membres del partit Daixnak. El parlament va renunciar als seus drets i els va transferir al govern ja que Armènia es trobava en estat d'emergència. Sebouh Nersesian va ser nomenat comandant per a sufocar la revolta. El 13 de maig la seva unitat va arribar a Aleksandrópol i l'endemà els rebels van abandonar la ciutat, fent que les forces governamentals entressin a la ciutat i restauressin l'estatus previ.[2]

Conseqüències modifica

Els líders de la revolta, inclosos Sargis Musayelyan i Ghukas Ghukasyan,[11] van ser executats per decisió judicial i el Partit Comunista d'Armènia va ser prohibit al país.[2] La situació domèstica d'Armènia va quedar greument tocada i el 24 de setembre va esclatar la Guerra turco-armènia. El 3 de desembre, al cap de tres mesos, es va signar el Tractat d'Aleksandrópol, dividint efectivament Armènia entre Turquia i els russos. A continuació, un nou govern al que va restar d'Armènia independent va aclarir el camí cap a un nou govern que acomplís l'objectiu buscat a la revolta. Es va declarar la República Socialista Soviètica d'Armènia i es va convertir en una part constituent de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques fins a la seva implosió l'any 1991.[13]

Llegat modifica

 
Monument als participants de la revolta a Gyumri.

Període soviètic modifica

A l'Armènia soviètica es va elogiar la revolta, presentada com una «lluita heroica».[14] Diversos llibres es van escriure al respecte.[15][16]

Nombrosos assentaments de l'Armènia soviètica van rebre el nom de participants bolxevics importants de la revolta, incloent Gandzak (abans anomenat Batikian per Batik Batikian), [17] Sarukhan (per Hovhannes Sarukhanian),[17] Nahapetavan (per Nahapet Kurghinian), [18] Gharibjanyan (per Bagrat Gharibjanyan),[11] Musayelian (per Sargis Musayelian),[11] Mayisyan (per la mateixa "revolta de maig"),[19] Aixotxk (abans anomenat Ghukasyan en honor de Ghukas Ghukasyan).[20]

L'any 1935 es va erigir una estàtua de Ghukas Ghukasyan al parc proper a la Universitat Agrària Nacional Armènia, al centre d'Erevan. L'estàtua va ser enderrocada el 1990, en ple zenit de la lluita antisoviètica al país.[21] El 2009 s'hi va col·locar l'estàtua del destacat astrofísic armeni Víktor Ambartsumian.[22]

La plaça central de la segona ciutat més gran d'Armènia, Gyumri (anomenada Leninakan durant el període soviètic), va ser anomenada amb el nom de la revolta, tot i que ara es diu plaça dels Vardanants.[23]

Armènia independent modifica

La revolta va continuar sent un tema lleugerament controvertit fins i tot a l'Armènia post-soviètica. Segons un estudi de llibres de text de l'escola armènia «el to de l'encontre segueix sent restringit i neutral, no s'imposa una determinada interpretació dels esdeveniments als estudiants». L'ús del terme «alçament» en aquests llibres de text, a diferència del de «rebel·lió», com en els casos contemporanis de revoltes musulmanes, denota una lleugera simpatia cap als bolxevics.[14]

Durant una manifestació antigovernamental de 2010, el primer president i líder de l'oposició d'Armènia, Levon Ter-Petrosyan, va declarar:[24]

« Alguns dels líders del Daixnak van confessar retrospectivament que si haguessin lliurat el poder als bolxevics el maig del 1920, Armènia no hauria perdut les regions de Kars, Ardahan, Surmalu i Nakhtxivan i, en aquest cas, la solució de la qüestió del Karabakh també podria haver estat ha estat diferent. Tot i així, en lloc de fer-ho, van assassinar sense parar els líders de la Revolta de Maig i van llançar centenars dels seus participants a les presons, provocant involuntàriament la ira i l'hostilitat de Rússia, per a posar les coses de forma moderada i imposar un preu amarg a la nostra terra. »

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Adalian, Rouben Paul. Historical dictionary of Armenia (en anglès). Lanham: Scarecrow Press, 2010, p. 241. ISBN 9780810874503. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Հայոց Պատմություն ["Història armènia"] (en armeni). Erevan: VMV-Print, 2009, p. 198–200 [Consulta: 7 maig 2020].  Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 King, Charles. The Ghost of Freedom: A History of the Caucasus (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 172. ISBN 9780199884322. 
  4. Shaginyan, Marietta. Journey Through Soviet Armenia (en anglès). Foreign Languages Publishing House, 1954, p. 61. 
  5. Payaslian, Simon. The History of Armenia: from the origins to the present (en anglès). Nova York: Palgrave Macmillan, 2007, p. 170. ISBN 9781403974679. 
  6. Panossian, Razmik. The Armenians: From Kings and Priests to Merchants and Commissars (en anglès). Londres: Hurst & Co., 2006, p. 258. ISBN 9780231511339. 
  7. Derogy, Jacques. Resistance and Revenge: The Armenian Assassination of the Turkish Leaders Responsible for the 1915 Massacres and Deportations (en anglès). New Brunswick: Transaction Publishers, 1990, p. 106. ISBN 9781412833165. 
  8. Shakarian, Pietro A. «The Forgotten Revolution: The May Uprising of 1920 in Armenia» (en anglès). Slavic and East European Journal. OSU.edu, 19-12-2017. [Consulta: 11 maig 2020].
  9. 9,0 9,1 Scanlan, Chris. «Save Me From Hope That I'll Be Saved: The Birth and Death of the Democratic Republic of Armenia» (en anglès). Scribd.com, 14-12-2011. [Consulta: 9 agost 2013].
  10. Autoria Diversa. National Republic (en anglès). vol. 21-22, 1933, p. 84. «"A republic had been declared in 1918, and on May 10, 1920, a "Soviet Republic" acclaimed. However, on May 14 the little soviet fell..."» 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Kiesling, 1999, p. 49.
  12. Hovannisian, Richard G. The Republic of Armenia (en anglès). volume IV: Between Crescent and Sickle: Partition and Sovietization, 1996. 
  13. Hille, Charlotte. State Building and Conflict Resolution in the Caucasus (en anglès). Brill Publishing, 2010, p. 152-157. 
  14. 14,0 14,1 Zolyan, Mikayel. «'We are a small nation, but': The image of the self, the image of the other, and the image of the enemy in school text books about Armenia». Eckert.Beiträge. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 9 agost 2013].
  15. Karian, S.M. «1920թ. Մայիսյան ապստամբության հիմնահարցը խորհրդահայ պատմագրության մեջ» (en armeni). Herald of the Social Sciences. Acadèmia de Ciències Nacional Armènia [Erevan], núm. 1, 2003, pàg. 61-71. ISSN: 0320-8117.
  16. Melkonian, A.H. «Մայիսյան ապստամբության սովետահայ պատմագրությունը (Ապստամբության 50-ամյակի առթիվ)» (en armeni). Patma-Banasirakan Handes. Acadèmia de Ciències Nacional Armènia [Erevan], núm. 2, 1970, pàg. 197-201.
  17. 17,0 17,1 Kiesling, 1999, p. 28.
  18. Kiesling, 1999, p. 48.
  19. Kiesling, 1999, p. 50.
  20. Kiesling, 1999, p. 51.
  21. «Ղուկաս Ղուկասյանի արձանը» (en armeni). HinYerevan project. [Consulta: 13 agost 2013].
  22. «Վիկտոր Համբարձումյանի արձանը՝ Ղուկաս Ղուկասյանի արձանի տեղում» (en armeni). Azg Daily, 18-11-2009.
  23. Tsypylma, Darieva. Urban Spaces After Socialism: Ethnographies of Public Places in Eurasian Cities (en anglès). Frankfurt am Main: Campus, 2011, p. 70. ISBN 9783593393841. 
  24. «Speech by Levon Ter-Petrosyan at the meeting in September 17, 2010» (en anglès). ANC.am. Arxivat de l'original el d’agost 9, 2013. [Consulta: 9 maig 2020].

Bibliografia modifica