Revolució haitiana

La Revolució haitiana (1791-1804) va ser una revolta d'esclaus a la colònia francesa de Saint Domingue que va culminar amb l'abolició de l'esclavitud i la independència del país que va esdevenir la República d'Haití. És l'única revolta d'esclaus que ha culminat amb la creació d'un estat independent i una de les més importants de la història, que va ocórrer a un moment clau de la història d'Europa i d'Amèrica.

Revolució haitiana

Guerres de la Revolució Francesa
Batalla a Santo Domingo pintada per January Suchodolski mostra tropes poloneses al servei dels francesos lluitant contra els haitians.
Tipus	revolució i revolta d'esclaus
Data	21 d'agost de 1791 - 1 de gener de 1804
Lloc	Saint-Domingue
Estat	Saint-Domingue
Resultat	Victòria haitiana. Creació de l'Imperi d'Haití. Expulsió i massacre dels colons francesos.
Bàndols
1791-1793 Esclaus rebels Reialistes francesos (des de 1793) Imperi Espanyol (des de 1793) 1793-1798 Gran Bretanya Reialistes francesos Imperi espanyol (fins a 1795) 1798-1801 Facció de L'Ouverture 1802-1804 Haití Gran Bretanya 1791-1793 Regne de França (1791) Monarquia constitucional francesa (1791-1792) Primera República Francesa (des de 1792) 1793-1798 Primera República Francesa Esclaus rebels 1798-1801 Facció de Rigaud Imperi espanyol 1802-1804 Primera República Francesa · Legions poloneses
Cronologia
Massacre d'Haití de 1804 →

Antecedents de la colònia

L'Espanyola després del Tractat d'Aranjuez de 1777. En groc l'Est espanyol, en taronja el departament Nord, el rosat l'Oest i en verd el Sud.

La riquesa de la canya de sucre gràcies a l'esclavitud a les Antilles va produir una major competència entre les potències europees per la possessió de les illes. El 1603 els espanyols abandonen la meitat occidental de l'Espanyola. A partir de 1620 el capità Charles Fleury, antigament associat amb el pirata Jacques Barc, va desembarcar a la costa de Santo Domingo en companyia dels corsaris capità Lucifer, un anglès Arthur Guy i els senyors de Montreuil i Saint-Georges i en 1629, Pierre Belain d'Esnambuc va establir una colònia a l'illa de la Tortuga, el primer pas en la colonització de Saint-Domingue concentrant-se al costat occidental pels constants atacs de pirates al nord-oest. En 1664 la Companyia Francesa de les Índies Occidentals va prendre possessió de la colònia, anomenant-la Saint-Domingue, i va reclamar la part occidental de l'illa Hispaniola i durant la dècada de 1660 els seus assentaments s'expandeixen per la costa occidental mentre els anglesos el 1655 conquisten Jamaica; el poder espanyol al mar Carib es redueix a Cuba, Puerto Rico i Santo Domingo, tots territoris poc poblats i desenvolupats.

La colònia de boucaniers, «bucaners», va començar amb una economia de subsistència basada en la producció de cafè i anyil a les mans dels engagés, servents blancs que seguien els seus patrons a l'illa o presos que feien treballs forçats. Aquests engagés quedaven lliures als tres anys de servei i van conviure quotidianament amb els primers negres portats pels économe, especialistes en la tracta d'esclaus. No obstant això, en aquestes primeres etapes la principal raó de l'existència de la colònia eren els flibuste, filibusters, que atacaven el comerç espanyol: el seu botí va finançar les primeres hisendes. El 1680 el ministre Jean-Baptiste Colbert va elevar els aranzels al tabac, principal producte de l'illa. La majoria dels propietaris van trencar i van vendre les seves terres, uns pocs les van comprar i van començar a produir sucre, anyil, cotó i cafè.

Tot el segle xviii va existir un pròsper comerç transoceànic a tot el Carib que ni les guerres, ni la pirateria, ni els desastres naturals van poder aturar. Després del primer terç de la centúria es va expandir un sistema de reg desenvolupat a França, permetent que les plantacions a Jamaica i Saint-Domingue passessin de la petita producció local (poques vegades superior als cinquanta esclaus, com a Brasil, Martinique o Barbados) a grans hisendes (amb centenars de treballadors). En conseqüència, tant la riquesa dels amos com la població d'esclaus va augmentar.

Segons els acords establerts en el Tractat de Rijswijk de 1697, Espanya cedia a França la part occidental de l'illa de la Hispaniola (el que actualment és Haití) conservant la part oriental (actual República Dominicana). En el tractat signat el 3 de juny de 1777 els representants del Regne d'Espanya, José Moñino y Redondo, i el del Regne de França, el marquès d'Ossun, van relacionar minuciosament els límits entre els territoris d'ambdós països basats en els acords de 1773 i 1776.

En vigílies de la Revolució Francesa, la colònia de Saint-Domingue tenia una prosperitat i riquesa sense igual a les Antilles, i en 1789 era el principal productor mundial de sucre i cafè; la colònia, de fet, representava la meitat del subministrament mundial de cafè. El seu comerç exterior representava més d'un terç del de la França continental i un de cada vuit francesos en vivia directament o indirecta.

La revolta

La Revolució francesa va tenir una gran repercussió en la part francesa de l'illa de l'Espanyola. En un primer moment, els grans terratinents blancs van veure la possibilitat d'independitzar-se i els petits la d'aconseguir la igualtat amb els grans. Els esclaus i els petits propietaris negres, per la seva banda, esperaven adquirir un estatus semblant al dels petits terratinents blancs. L'agost de 1791, els esclaus de la plana del nord de la part francesa de l'Espanyola, capitanejats pel jamaicà Boukman, es van rebel·lar després de la cerimònia de Bois Caïman: els esclaus inicien la Revolució haitiana inspirada en les idees de la Revolució francesa i a la qual demanen l'alliberament. François Toussaint es posa del costat dels esclaus i es fa ajudant de camp de Georges Biassou, comandant dels esclaus que es van refugiar a la part espanyola de l'illa. Aquests esclaus s'aliaren amb els habitants de la part est el 1793 per expulsar els francesos esclavistes. Per aquesta raó, Toussaint fou instruït en el terreny militar pels espanyols al comandament d'una tropa de més de 3.000 soldats; aconseguí en pocs mesos algunes victòries. Fou llavors quan l'anomenaren Louverture (amb el significat de 'l'iniciador') i esdevingué general de l'exèrcit del rei d'Espanya.

El 29 d'agost de 1793, el govern de la República francesa emancipa tots els esclaus francesos i, finalment, el 1794 va abolir l'esclavatge. Toussaint es torna a unir als francesos fent pública la seva proclamació, en què es presentava com el líder dels negres i acaba fent fora els espanyols i els anglesos de Saint-Domingue. Louverture, el 1800 restableix el treball forçós dels negres amb l'excusa de reactivar l'economia de l'illa i poc després s'autoproclama governador de per vida i amb plens poders de Saint Domingue.

França, amb Napoleó Bonaparte al poder, desitjava restablir a Saint-Domingue el domini dels colons francesos i aconseguir recuperar així la puixança de la indústria sucrera. Envià un exèrcit de 25.000 soldats a l'Espanyola al comandament del seu cunyat, el general Leclerc, al desembre de 1801 per recordar-li a Louverture la seva promesa de rescabalar els colons i per, oficiosament, restablir l'esclavitud. Louverture no es deixà enganyar fàcilment i es replegà cap a posicions més segures, alhora que va seguir una política de terra cremada davant l'arribada de les tropes franceses fins a finals de gener de 1802. Leclerc derrotà primer les tropes de Dessalines i després les de Christophe. Leclerc, que havia portat de França els fills de Louverture, els hi envià en signe de bona voluntat. El 2 de maig de 1802 Toussaint, per la seva banda, va oferir la seva capitulació a canvi de quedar lliure i que les seves tropes s'integressin en l'exèrcit francès. Leclerc no acceptà aquests termes i per mitjà d'un estratagema capturà Louverture el 7 de juny de 1802, i l'envià a França juntament amb la seva família.

Els francesos no van aconseguir restablir l'esclavitud a Saint Domingue. Gràcies al poder militar construït en temps de Louverture i que les tropes franceses van ser delmades per la febre groga quedant reduïdes a 2.000 soldats atrinxerats al Fort Vertière, els negres van derrotar els francesos en la batalla de Vertières el 1803 i van prendre Cap Haïtien. L'1 de gener de 1804, un nou líder, Jean-Jacques Dessalines, va proclamar la independència del país, al qual va rebatejar amb el seu nom aborigen Haití, que significa 'terra muntanyosa'.

Els historiadors no han estat d'acord per què Napoleó va enviar tantes tropes, però sembla eren en realitat una força expedicionària per envair Amèrica del Nord a través de Nova Orleans i establir una explotació important a la vall del Mississipi, però en desconèixer les mesures bàsiques de prevenció i control contra la febre groga, la mortalitat per la malaltia només va deixar viva una petita i reduïda fracció de les seves tropes.

Conseqüències

Saint-Domingue va passar de ser una colònia regida per un sistema de castes, la més rica possessió colonial del seu temps, a ser el lloc on es va donar l'única rebel·lió d'esclaus reeixida de la història, a més de ser una de les revolucions més radicals.

La manca de tropes per colonitzar i mantenir terres de propietat francesa van provocar la compra de la Louisiana.

Bibliografia

• Accilien, Cécile; Jessica Adams & Elmide Méléance (2006). Revolutionary Freedoms: A History of Survival, Strength and Imagination in Haiti. Coconut Creek: Educa Vision. Ilustrado por Ulrick Jean-Pierre. ISBN 9781584322931.
• Blakburn, Robin (2001). "The Force of Example". En The Impact of the Haitian Revolution in the Atlantic World. Editador por David P. Geggus. Columbia: University of South Carolina Press.
• Dubois, Laurent (2004). Avengers pf the New World: The Story of the Haitian Revolution. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press.
• Fick, Carolyn E. (1990). The Making of Haiti: The Saint Domingue Revolution from Below. University of Tennessee Press. ISBN 9780870496677.
• Geggus, David Patrick (2002). Haitian Revolutionary Studies. Bloomington: Indiana University Press. ISBN 9780253109262.
• Girard, Philippe R. (2011). The Slaves Who Defeated Napoleon: Toussaint Louverture and the Haitian War of Independence 1801–1804. Tuscaloosa: University of Alabama Press. ISBN 9780817317324.
• Gutiérrez Félix, Euclides (2007). Haití y la República Dominicana: un origen y dos destinos. Santo Domingo: Corripio.
• Heinl, Robert (1996). Written in Blood: The History of the Haitian People. New York: Lanham.
• Hugo, Abel (1836). France militaire: histoire des armées françaises de terre et de mer de 1792 à 1833. París: Delloye.
• James, C.L.R. (1989). The Black Jacobins: Toussaint L'ouverture and the San Domingo Revolution. New York: Vintage.
• Klein, Herbet S. Transatlantic Slave Trade (en anglès). Cambridge University Press, 1999. ISBN 9780521465885. 
• Klein, Herbet S. & Ben Vinson III (2013). Historia mínima de la esclavitud en América Latina y en el Caribe. México: El Colegio de México & Centro de Estudios Históricos.
• Knight, Franklin W. (1990). The Caribbean: The Genesis of a Fragmented Nationalism. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-505441-5.
• Langley, Lester D. (2010) [1989]. America and the Americas: The United States in the Western Hemisphere. Atenas: University of Georgia Press. ISBN 9780820328898.
• Lockard, Craig A. (2010). Societies, Networks, and Transitions: A Global History: Since 1450. Tomo II. Boston: Cengage Learning. ISBN 9781439085363.
• Louis, Liliane Nérette (1999). When Night Falls, Kric! Krac!: Haitian Folktales. Westport: Greenwood Publishing Group. Edición de Fred J. Hay. ISBN 978-1563085796.
• Madiou, Thomas (1847). Histoire d'Haïti. Tomo I. Puerto Príncipe: Courtois.
• Marley, David F. (1998, 2008). Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present. Santa Bárbara: ABC CLIO.
• Marley, David F. (2005). Historic Cities of the Americas: The Caribbean, Mexico and Central America. Santa Bárbara: ABC-CLIO. ISBN 9781576070277.
• Martínez Peria, Juan Francisco. "Haití, el Antiguo Régimen". La revista del Centro Cultural de Cooperación Floreal Gorini. Enero/Abril 2010, n° 8. ISSN 1851-3263. Citado el 12 de noviembre de 2016.
• Matthewson, Tim (2003). A Pro-Slavery Foreign Policy: Haitian-American Relations During the Early Republic. Praeger. ISBN 9780275980023.
• Métral, Antoine (1825). Histoire de l'expédition des Français à Saint-Domingue sous le consulat de Napoléon Bonaparte. París: Fanjat Ainé.
• Moya Pons, Frank (1974). Historia colonial de Santo Domingo. Santiago de los Caballeros: Universidad Católica Madre y Maestra.
• Moya Pons, Frank (2001). Historia del Caribe. Traducción inglés-español por Angels Solà. Editado por Leslie Bethell. Barcelona: Crítica. ISBN 9788484322221.
• Ramsey, Kate (2011). The Spirits and the Law: Vodou and Power in Haiti. University of Chicago Press. ISBN 9780226703800.
• Régent, Frédéric (2015). "Revolution in France, revolutions in the Caribbean". En Alan Forrest & Matthias Middell. The Routledge Companion to the French Revolution in World History. Routledge, pp. 61-76. ISBN 9781317413875.
• Richardson, Bonham C. (1992). The Caribbean in the Wider World, 1492-1992: A Regional Geography. Cambridge University Press. ISBN 0-521-35977-5.
• Rodríguez, Junius P. (1997). The Historical Encyclopedia of World Slavery: A-K. Tomo I. Santa Bárbara: ABC-CLIO. ISBN 9780874368857.
• Rogozinski, Jan (1999). History of the Caribbean. Nova York: Facts on File. ISBN 0-8160-3811-2.
• Scheina, Robert L. (2003). Latin America’s Wars. The Age of Caudillo, 1791-1899. Tomo I. Washington DC: Potomac Books. ISBN 9781597974776.
• Steward, Theophilus Gould (1914). The Haitian Revolution, 1791 to 1804: Or, Side Lights on the French Revolution. Nova York: Crowell.
• Titus, Rubens Francois (2012). Roadmap to Haiti's Next Revolution: A Plan for Diaspora Haitians to Contribute to a Peaceful Turnaround. Bloomington: iUniverse. ISBN 9781475934274.
• Torres Ramírez, Bibiano; José Jesús Hernández Palomo, José Jesús Hernández Palomo (1986). Andalucía y América en el Siglo XIX. Tomo I. Sevilla: CSIC-Dpto. de Publicaciones. ISBN 9788400063856.
• Urbankowski, Bohdan (1997). Józef Piłsudski: marzyciel i strateg. Varsovia: Wydawnictwo ALFA.
• Weil, Thomas E.; Jan Knippers Black; Howard I. Blustein; Kathryn T. Johnston; David S. McMorris & Frederick P. Munson (1985). Haiti: A Country Study. Washington D.C.: The American University Foreign Area Handbook Series.
• Wepman, Dennis (2008) [2002]. Immigration. Nova York: Infobase Publishing. ISBN 9781438108100.
• Wilson, James Grant & John Fiske (1887). Appleton's cyclopaedia of American biography. Nova York: D. Appleton.
• Wilson, Samuel P. (2007) [1999]. The Emperor's Giraffe and other stories of cultures in contact. Boulder; Oxford: Westview Press. ISBN 9780813335858.

Vegeu també

• Negre cimarrón
• François Dominique Toussaint-Louverture
• Tractat de Rijswijk
• Tractat d'Aranjuez

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució haitiana

• Von Grafestein, Johana. «La Revolución Haitiana: Sus etapas, actores y repercuciones internacionales (1791-1804)» (vídeo) (en castellà). Ciclo de Conferencias Primavera 2008 «Presencia de México en América Latina», '1 abril 2008.