Rheum palmatum

espècie de planta

Rheum palmatum, ruibarbre turc, ruibarbre xinès o arrel de ruibarbre (en la medicina tradicional xinesa, da-huang),[1] és una planta medicinal molt valorada.

Infotaula d'ésser viuRheum palmatum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dearrel de Rhei Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
GènereRheum
EspècieRheum palmatum Modifica el valor a Wikidata
L., 1759

Descripció modifica

 
Rheum palmatum.
 
Rheum palmatum

Les espècies ““R. tanguticum”” i ““R. officinale,”” estan estretament relacionades amb ““Rheum palmatum”” i reben el mateix nom en xinès.[2]

Hàbitat, cultiu i preparació modifica

Encara que originària de les regions de la Xina occidental, nord del Tibet, i l'altiplà de Mongòlia, es fa servir molt en altres parts del món.[1] Es pot cultivar en diversos tipus de clima sempre que el sòl tingui bon drenatge. Com a medicinal es fa servir el rizoma i aquest triga uns 6 anys a tenir la mida adequada.

Usos medicinals modifica

 
Tallat i assecat del ruibarbre xinès

Tradicionalment s'ha utilitzat com a laxant i segons la dosi contra la diarrea i disenteria. També per fer abaixar la febre la inflamació, aturar les hemorràgies i com antibacterià.

Composició modifica

 
Ruta de la seda
  • Antraquinones (about 3-5%), rheina, aloe-emodina[2]
  • Flavonoides (catequina)[2]
  • Àcids fenòlics[2]
  • Tanins (5-10%)[2]
  • Oxalat de calci[2]

Precaució modifica

Les fulles del ruibarbre xinès tenen molt àcid oxàlic el qual, consumit en grans quantitats, és perillós per la salut.[1] Les embarassades han d'evitar el consum del ruibarbre xinès, ja que causa estimulació uterina.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rheum palmatum
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Foster, Steven. Desk Reference to Nature's Medicine. Washington, D.C.: National Geographic Society, p. 104–105. ISBN 0-7922-3666-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Chevallier, Andrew. Natural Health: Encyclopedia of Herbal Medicine. Nova York, New York 10016: Dorling Kindersley, 2000, p. 127. ISBN 0-7894-6783-6.