Ricard Terré i Marcellés

Fotògraf català

Ricard Terré Marcellés (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 5 de juliol de 1928 - Vigo, Pontevedra, 29 d'octubre de 2009) fou un fotògraf català. El seu treball està influenciat pel fotògrafs estrangers com Robert Frank, William Klein, Henri Cartier-Bresson o W. Eugene Smith. El 2008 va rebre el premi Bartolomé Ros a la seva trajectòria professional a PHotoEspaña,[1] i el 2009 el Premi Especial Ciutat de Sant Boi, concedit pel mateix motiu.[2]

Infotaula de personaRicard Terré i Marcellés

Ricard Terré a París (2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciófotògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –  1960 Modifica el valor a Wikidata
ArtFotografia
Influències
Família
FillsLaura Terré Alonso Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhttp://www.ricardterre.com

L'any 2010, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell va estar dedicada al fotògraf.[3]

Biografia modifica

El seu pare, Artur Terré i Tornamira, era el director de la fàbrica de filats Can Massallera, a Sant Boi de Llobregat, l'única fàbrica catalana que durant la guerra no va interrompre la seva producció, gràcies a l'habilitat que tenia Terré pare per a resoldre els problemes que provocava l'escassetat de matèries primeres. Per al nen Ricard, el taller mecànic va ser com la seva segona casa, i va heretar del seu pare la curiositat pel funcionament de les màquines i la comprensió profunda del món com un sistema de causes i efectes. La seva afició per la mecànica el va dur a fabricar-se als quinze anys una càmera fotogràfica, i un parell d'anys després, l'ampliadora. Quan sortia d'excursió amb els amics duia una Pathé i una Kodak Retina per enregistrar els moments més divertits i els instants èpics de les ascensions.[4]

Va estudiar a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Va començar en el món de l'art com a pintor i caricaturista, i a practicar la fotografia l'any 1955. En aquell moment va entrar en contacte amb membres de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la qual va ser soci i col·laborador actiu fins a l'any 1959;[5] allà va coincidir amb Xavier Miserachs i Ramon Masats, amb els quals va mostrar la seva obra per primera vegada el 1957 a l'exposició Terré-Miserachs-Masats. El 1958 s'integra en el grup AFAL (Agrupació Fotogràfica d'Almeria), i més tard va passar a formar part del seu comitè directiu i a participar en les seves activitats.

El 1970 va abandonar la fotografia fins al 1982, any en què va tornar a l'activitat fotogràfica, participant en diferents exposicions individuals i col·lectives tant a l'estat com a l'estranger. Entre 1997 i 2004 va ser corresponsal de l'agència Vu de París.[6]

Després d'una llarga malaltia morí a Vigo el 29 d'octubre del 2009, on residia des de 1959 per motius familiars.[5]

Estil modifica

Terré va ser un dels fotògrafs catalans (juntament amb Francesc Català Roca, Ramon Masats, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Joan Colom, Leopoldo Pomés, Colita, Eugeni Forcano, Francesc Esteve o Josep Buil) que durant els anys 50 i 60 van fusionar les tendències, estèticament i conceptualment antagòniques, de les avantguardes de les primeres dècades del segle xx, que duien a terme la revolució artística, amb el documentalisme posterior a la guerra civil espanyola, que trencava amb la visió franquista,[7] contribuint així a la modernització del llenguatge fotogràfic.

La forma creativa de Terré, però, era més propera a la poesia que a la crònica.[5] El seu estil està caracteritzat pel gra gruixut de les pel·lícules, els desenfocaments i els moguts, l'alt contrast a les còpies, els formats lliures,[8] els enquadraments arriscats i la proximitat amb allò que fotografia, fent-ho amb una mirada irònica.[9][10] Estava més interessat en el missatge a transmetre que no pas en la forma, i buscava una visió humana en les seves fotografies a través de sentiments.[11]

Exposicions modifica

Individuals
Col·lectives
Retrospectives

Referències modifica

  1. Ricard Terré Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine., a La Fábrica (castellà)
  2. «Adéu al fotògraf Ricard Terré i al periodista Andrés Móntes». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r juliol 2013].
  3. «La Biennal Xavier Miserachs estarà dedicaca al fotògraf Ricard Terré». Institut Comunicació Palafrugell, 18-01-2010. [Consulta: 1r juliol 2013].[Enllaç no actiu]
  4. Laura Terré. «Biografia: Ricard Terré (Sant Boi de Llobregat, 1928). Mecànica del sentit». web de la Generalitat de Catalunya, 2006. [Consulta: 1r juliol 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Fallece en Vigo la mirada generosa y arriesgada del fotógrafo Ricard Terré, a Faro de Vigo (castellà)
  6. 6,0 6,1 'El Festival PhotoEspaña llega a la Lonja de la mano del fotógrafo Ricard Terré (castellà)
  7. «La fotografia (fotografia artística a Catalunya)». web de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r juliol 2013].[Enllaç no actiu]
  8. 8,0 8,1 Inauguració de l'exposició fotogràfica “Les fotografies del jove Ricard Terré (1955-1959)” Arxivat 2013-06-17 a Wayback Machine., a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, 11 de juny de 2013
  9. 9,0 9,1 Ricard Terré. Obras maestras Arxivat 2013-06-26 a Wayback Machine., a PHotoEspaña (castellà)
  10. Lola Fabry. «PHotoEspaña 2013 Ricard Terré» (en francès). Le Journal de la Photographie. [Consulta: 1r juliol 2013].
  11. Claudia Ortín Sancho. «Ricard Terré ofrece un recorrido por la realidad social a través de 130 instantáneas» (en castellà). Aragondigital.es, 20-06-2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Ricard Terré Arxivat 2011-11-09 a Wayback Machine., a l'agència Vu (francès)
  13. 13,0 13,1 «Terré, a la galeria». El Punt Avui, 11-03-2030. [Consulta: 1r juliol 2013].
  14. Vigo: Retrospectiva de Ricard Terré a la Fundació Barrié, a Bonart

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica