Ricard de Capmany i Roura
Ricard de Capmany i Roura (Barcelona, 12 d'abril de 1871 - 31 d'agost de 1947)[1][2] va ser un pintor i decorador modernista català.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1871  Barcelona |
| Mort | 31 agost 1947 (76 anys) |
| President del Reial Cercle Artístic de Barcelona | |
| 1922 – ← Marià Fuster Fuster – Marià Fuster Fuster → | |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Altres | |
| Títol | Comtat de la Vall de Canet |
| Fills | Ramon de Montaner i Vila |
Biografia modifica
Era fill del comerciant barceloní Jacint de Capmany i Bonfús i de Francesca Roura i Carnesoltes,[4] germana de Maria Roura i Carnesoltes, la dona de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.[5] El juliol del 1898 es va casar amb Júlia de Montaner i Malató, filla de Ramon de Montaner i Vila, i hereva de l'editorial Montaner i Simón i també emparentada amb Domènech i Montaner.[6] L'únic fill de la parella va ser el també pintor Ramon de Capmany i de Montaner.[2]
Va ser comte de la Vall de Canet consort quan aquest títol, concedit pel rei Alfons XIII al seu sogre Ramon de Montaner i Vila, va passar a la seva dona a la mort d'aquest, el 1921.[7]
Ricard de Capmany és conegut per haver decorat el bar Torino, un projecte de 1902 de Puig i Cadafalch en el que també participaren com a decoradors, Antoni Gaudí i Antoni Maria Gallissà.
La seva dona, Júlia de Montaner, va heretar el Castell de Santa Florentina que estava en un estat ruïnós i li varen encarregar la reforma a Domènech i Montaner. Capmany va intervenir de forma directa en la decoració del que havia de ser la seva casa, destacant especialment els vitralls amb escenes religioses i bona part de les estàtues.[8]
Com a pintor, es dedicava al paisatgisme va presentar obres a les exposicions de Barcelona de 1894 al 1896.
Va estar molt vinculat a la vida social i cultural catalana, va ser un dels mecenes que impulsà l'Institut d'Estudis Catalans,[9] va formar part de la junta de Museus de la Mancomunitat de Catalunya[10] i fou el president del Reial Cercle Artístic de Barcelona l'any 1922.[11]
Va morir el 31 d'agost de 1947, al Castell de Santa Florentina, a conseqüència d'una isquèmia progressiva.[12]
Referències modifica
- ↑ «Registre del naixement de Ricard de Capmany i Roura» (en castellà). FamilySearch, 12-04-1871. [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Sàiz i Xiqués, 2008, p. 3.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 60. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Pomés Vives, 2016, p. 29.
- ↑ Cantano i Carballo, 2020, p. 25.
- ↑ Memòria de la reforma de la casa-museu de Domènech i Montaner
- ↑ Sàiz i Xiqués, 2008, p. 9.
- ↑ Treballs al castell de Santa Florentina
- ↑ Balcells, Albert i Pujol, Enric. Institut d'Estudis Catalans. Història de l'Institut d'Estudis Catalans, 2007, pàg. 212. ISBN 8472836568.
- ↑ Maria Josep Boronat i Trill. L'Abadia de Montserrat. La política d'adquisicions de la Junta de Museus, 1890-1923, 1999, pàg. 591. ISBN 848415095X.
- ↑ Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006, p. 169.
- ↑ Sàiz i Xiqués, 2008, p. 11.
Bibliografia modifica
- Cantano i Carballo, Ricard «Navegants canetencs del segle xviii. La nissaga Carnesoltes (2)». Sot de l’Aubó, El, 74, 2020, pàg. 24-28.
- Manent i Segimon, Albert «Un poema de Josep Carner llegit davant del rei Alfons XIII». El Sot de l'Aubó, Núm.: 33, 2010. ISSN: 2014-5969 [Consulta: 4 agost 2015].
- Permanyer, Lluís «Evocación de dos relevantes familias barcelonesas» (en castellà). La Vanguardia, 08-11-1987, pàg. 31 [Consulta: 4 agost 2015].
- Pomés Vives, Jordi «El catalanisme conciiador i "aristocràtic" de Ricard Capmany». Sot de l’Aubó, El, 55, 2016, pàg. 28-35.
- Sàiz i Xiqués, Carles «Ricard de Capmany i Roura: La passió romàntica per l'art medieval». El Sot de l'Aubó, Núm.: 26, 2008. ISSN: 2014-5969 [Consulta: 4 agost 2015].