Richard Huelsenbeck

poeta alemany

Richard Huelsenbeck (Frankenau, Hesse-Nassau, 23 d'abril de 1892 - 30 d'abril de 1974) va ser un poeta, escriptor i bateria alemany.

Infotaula de personaRichard Huelsenbeck

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata
Frankenau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Minusio (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballPsicoanàlisi Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, metge escriptor, psiquiatre, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentDadaisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaCharles R. Hulbeck Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Musicbrainz: 379da139-1cba-4353-a967-799201938c4c Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Huelsenbeck va ser un estudiant de medicina en vespres de la Primera Guerra Mundial. Va ser declarat invàlid per l'exèrcit i va emigrar a Zúric, Suïssa al febrer de 1916, on es va enamorar del Cabaret Voltaire. El gener de 1917, es va traslladar a Berlín, duent amb si idees i tècniques que el van ajudar a fundar el grup dadaista de Berlín.

«Fer literatura amb una pistola en la mà ha estat durant algun temps el meu somni», va escriure el 1920.

Les seves idees s'ajustaven al corrent polític d'esquerres que predominava en aquella època a Berlín. No obstant això, l'idealista Huelsenbeck i els seus companys del repte «Dadá és el bolxevisme alemany» van tenir desafortunades repercussions més endavant, quan els nazis van denunciar tots els aspectes de l'art modern com Kunstbolschewismus.

Més tard, es va traslladar a la ciutat de Nova York, on va practicar el psicoanàlisi sota la influència de Jung amb el nom de Charles R. Hulbeck.

El 1970 va tornar a la regió de Ticino a Suïssa. Huelsenbeck va ser el edidor del Dada Almanach, i va escriure Dada Sieght, En Avant Dada i altres obres dadaistes. Fins al final de la seva vida, Huelsenbeck va insistir que «Dadá encara existeix», encara que els altres fundadors del moviment no estiguessin d'acord.