Riera de Calonge
La Riera de Calonge és un riu de Catalunya que neix a Calonge a la confluència de la Riera dels Molins i del Rifred a uns 12 metres d'altitud, uns centenars de metres avall del centre històric del poble, fins a desembocar a la mar Mediterrània a Sant Antoni de Calonge.[2] És un riu de tipus estacional amb un recorregut que segueix una trajectòria quasi recte sud-est, paral·lel a l'Avinguda de la Unió. Té només un afluent: la riera del Tinar[3]
| ||||
| Tipus | Curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 19 m[1] | |||
| Municipi | Calonge | |||
| Localització | Calonge i Sant Antoni | |||
| Final | ||||
| Cota final | 0 m | |||
| Sant Antoni de Calonge | ||||
| Localització | Sant Antoni de Calonge | |||
| Desembocadura | mar Mediterrània | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidrogràfica | Conca de Calonge | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 3,5 ( ) km | |||
Des de la fi dels anys 70 del segle xx, la forta reducció del cabals circulants de la Riera de Calonge i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens del mantell freàtic i un augment de la salinització per infiltració de l'aigua de mar, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat: durant l'estació turística tot i ésser la més seca de l'any, la població i el consum d'aigua gairebé decupla. Per a resoldre aquest problema, el 1985, hom pensava a construir una presa a la zona a prop del Pont Rodó que mai no es va fer.[4] El 1989, la Generalitat i el Ministeri de Foment d'Espanya van refusar un projecte de construir un port esportiu a l'estuari de la riera a Sant Antoni.[5] Un primer projecte de canalització, aprovat a l'agost de 1984,[6] no va palesar suficient. Tot i baixar seca o amb poc de cabal a l'hivern, per temps de pluja fort pot pujar ràpidament d'uns metres[7] com va passar a l'octubre de 1994 i de 2005, una riuada després de pluges torrencials durant les quals va caure més de 290 litres d'aigua per m2, va causar una morta i molts danys materials.[8] Les exigències a la riera són múltiples: proveïment d'aigua potable, evacuació de les aigües de pluja, manteniment de la biodiversitat, lluita contra les espècies invasores i el manteniment del sistema ecològic fràgil). Tots aquests problemes desassosseguen el Consorci de les Gavarres, que va proposar intervenir per a mantindre la diversitat i protegir el peix espinós. Per al Consorci, s'hauria de restaurar la funcionalitat de les rescloses i treure els sediments.[9]
Van caldre tres anys per a posar en joc un projecte per a protegir els marges. A l'abril de 2009 l'obra per a canalitzar la riera de Calonge va començar. Es divideix en dos trams: als 600 metres des de la desembocadura fins al carrer Pinedes aproximadament, la riera es canalitzarà amb un mur de formigó d'entre 4,70 i 5,35 metres. Dos ponts han de substituir-se: el pont dels Ànecs i el pont de la carretera. Enllà del carrer Pinedes fins a l'Esfera del Fòrum, uns 1200 metres dels marges es protegiran amb talussos i una escullera d'una alçària mitjana serà de 4,35 metres i una amplada entre els 30 i els 35 metres.[10][11]
No es troba cap solució per al problema de la sobreexplotació de l'aqüífer, sobretat a l'alta temporada turística.[12]
El peix espinós modifica
Els problemes de sequera i la sobreexplotació de l'aigua posen en peril el peix espinós o punxoset (Gasterosteus aculeatus) que hi era en perill d'extinció.[13] Des de l'any 2007, el Consorci de les Gavarres i l'Agència Catalana de l'Aigua han habilitat refugis estivals i punts d'aigua adients per a la reproducció de l'espinós.[14]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Calonge |
- ↑ «Base topogràfica 1:5.000». Institut Cartogràfic de Catalunya].
- ↑ Pla, Josep «Calonge, Olor de suro». Presència, 01-07-1981, pàg. 29.
- ↑ Caner i Estrany, Pere. «Hidrografia». A: La vall de Calonge. 2a ed.. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983, pàgina 26-27. ISBN 9788450084467.
- ↑ Poyano, Joan «Una presa a la riera garantirà tot l'any l'aigua a Calonge». El Punt, 26-06-1985, pàg. 12.
- ↑ Trigueros, Francesc S. «El MOPU rebutja els quatre avantprojectes del port esportiu de Sant Antoni de Calonge». El Punt, 17-03-1989, pàgina 10.
- ↑ Joan Poyano, A Calonge no es posen d'acord per obrir un «pub» tancat per protitució[Enllaç no actiu] in: El Punt, 29 d'agost de 1984, pàgina 21
- ↑ «La riera de Calonge puja 10 metres». El Punt, 12-10-1994, pàgina 40.
- ↑ Facuseh, Dani «La riera de Calonge trenca per tres punts, malmet cases i arrossega cotxes al mar». Diari de Girona, 14-10-2005, pàgina 8.
- ↑ L.F.G. «El Consorci de les Gavarres proposa cinc actuacions per millorar els ecosistemes aquàtics». Diari de Girona, 25-05-2006, pàg. 16.
- ↑ Pinilla, Oscar «Comencen les obres a la riera de Calonge tres anys i mig després de les greus inundacions». El Punt, 16-04-2009.
- ↑ Turon, Pili «El projecte per canalitzar la riera de Calonge ja es pot consultar després d'anys de reclamar-lo». Diari de Girona, 07-02-2008.
- ↑ «Alerta de sobreexplotació de l’aqüífer de Calonge». El Punt Avui (Comarques Gironines), 09-05-2015, pàg. 60.
- ↑ «Alliberen 500 exemplars d’espinós a Calonge». Diari de Girona, 12-02-2014, pàg. 18.
- ↑ «Retornen 500 espinosos a la riera de Calonge». El Punt Avui (Comarques Gironines), 12-02-2014, pàg. 9.