Riera de Navel
La Riera de Navel[1] és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers a Capolat (Berguedà) i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona.[2]
| ||||
| Tipus | Curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 1.369 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Capolat (Berguedà) | |||
| Localització | Serrat de Runers | |||
| Final | ||||
| Cota final | 365 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | |||
| Localització | Cardona | |||
| Desembocadura | Cardener | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 28,6 ( ) km | |||
| Travessa | Berguedà i Bages | |||
| Superfície | 109,15 km² | |||
Al llarg del seu curs rep també se la denomina de Rasa de la Font de la Mosquera, Rasa de la Casanova de Foubes i Riera de Montclar.
Zona humida d'interès comunitari modifica
Dins de la Riera de Navel hi ha un tram d'aquesta riera situat al municipi de Viver i Serrateix, format per dos petits pantans, el pantà de Serrateix i el Pantà de l'Espunyola. La zona és d'especial interès per la presència d'un interessant bosc de ribera i per una extensió considerable de bogar. A més, l'espai és també d'interès per a la fauna, ja que l'aigua s'hi manté permanentment i està situat en un entorn relativament àrid.[3]
Pel que fa a la vegetació, destaca la presència d'una extensa salzeda al pantà superior (hàbitat d'interès comunitari 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera"). Hi apareixen diverses espècies de salzes (salze blanc -Salix alba-, sarga -Salix elaeagnos-, Salix cinerea subsp oleifolia, etc.). També és destacable la gran extensió del bogar del pantà superior, que pràcticament arriba a cobrir totalment la làmina d'aigua. Al pantà inferior apareix un cinyell helofític molt discontinu i un bosc de ribera més estret, amb espècies com pollancres, salzes, roures, avellaners, etc.[3]
L'aigua presenta un cert grau d'eutrofització, probablement afavorida pels usos agraris de l'entorn. Pel que fa a la fauna, l'espai és utilitzat per diferents espècies d'aus habituals a les zones humides -ànecs collverds, etc., així com per diversos amfibis -granota verda, gripau, etc.-.[3]
Els principals elements que afecten negativament l'espai són diverses línies elèctriques i telefòniques, amb suports molt propers al marge del pantà inferior, així com els usos agraris de l'entorn, que amenacen amb fer desaparèixer part del bosc de ribera i produeixen una certa eutrofització de l'aigua. Els dos pantans queden separats per la carretera que va de Montmajor a Sant Joan de Montdarn, la qual creua la riera mitjançant un pont, però genera molèsties a la fauna - soroll, etc.-. La zona és un punt d'aigua senyalitzat de l'ADF Montesmon.[3]
Termes municipals que travessa modifica
Des del seu naixement, la Riera de Navel passa successivament pels següents termes municipals.
| M u n i c i p i s[4] | ||
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Capolat | 2.764 | 9,66% |
| Per l'interior del municipi de l'Espunyola | 2.310 | 8,07% |
| Fent frontera entre l'Espunyola i Montclar | 1.306 | 4,56% |
| Per l'interior del municipi de Montclar | 4.653 | 16,26% |
| Fent frontera entre Montclar i Montmajor | 204 | 0,71% |
| Altre cop per l'interior del municipi de Montclar | 961 | 3,36% |
| Fent frontera entre Montmajor i Montclar | 588 | 2,05% |
| Fent frontera entre Montmajor i Viver i Serrateix | 8.838 | 30,88% |
| Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix | 2.491 | 8,43% |
| Fent frontera entre Cardona i Viver i Serrateix | 575 | 2,01% |
| Per l'interior del municipi de Cardona | 4.010 | 14,01% |
Biodiversitat modifica
La riera de Navel és un representant interessant dels sistemes naturals mediterranis i dulciaqüícoles, que conté valuoses comunitats florístiques així com espècies íctiques interessants..
Vegetació i flora modifica
La riera de Navel és una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del Cardener, dins un sector on els conreus tenen molta importància.
Engloba diversos ecosistemes forestals del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae); localment hi és present la roureda de roure de fulla petita (Violo Quercetum fagineae). Els carrascars han estat substituïts majoritàriament per pinedes secundàries de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i, en algunes obagues, també per pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària (Brachypodio-Aphyllanthetum), que es presenten arreu. Al riberal de la Riera apareixen escassos fragments del bosc de ribera, principalment salzedes de sarga (Saponario-Salicetum purpureae) i gatelledes (Carici-Salicetum catalaunicae), així com la bardissa amb roldor (Rubo-Coriarietum).
És interessant el fet que sigui present a la zona un important nucli d'elements submediterranis dins un país eminentment mediterrani.[5]
Fauna modifica
La riera de Navel aplega una bona representació dels poblaments faunístics mediterranis lligats especialment als biòtops forestals i rocosos. Les aigües, relativament netes, són poblades per comunitats íctiques de muntanya pròpies dels rius calcaris.
Les espècies més freqüents són la bagra comuna (Leuciscus cephalus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis). També s'hi troben espècies herpètiques com ara el gripau comú (Bufo bufo) la serp de collaret (Natrix natrix) o la reineta (Hyla meridionalis).[5]
Xarxa hidrogràfica modifica
La xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel està constituïda per 403 cursos fluvials que sumen una longitud total de 312,7 km.
Distribució municipal modifica
El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Navel transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució per municipis de la xarxa[6] | |
| Municipi | Longitud que hi transcorre |
|---|---|
| Montmajor | 104.889 m. |
| Viver i Serrateix | 66.393 m. |
| l'Espunyola | 60.729 m. |
| Montclar | 46.143 m. |
| Capolat | 37.293 m. |
| Cardona | 12.390 m. |
| Navès | 3.754 m. |
| Navàs | 2.813 m. |
Mapa esquemàtic modifica
| Esquema de la xarxa amb la longitud dels cursos subsidiaris | ||
 |
 |
 |
 |
 |
|
Taula de dades de síntesi modifica
Afluents principals modifica
| Principals afluents de la Riera de l'Hospital | ||||||
| Per la dreta | Cota (en m.)del naixement |
Cota (en m.)de la confluència |
m. longitud curs principal |
m de la seva xarxa hidrogràfica |
Ha. de la seva conca |
Per l'esquerra |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Rasa del Salt | 1.263 | 660 | 6.005 | 15.584 | 797 | |
| Rasa del Casó | 875 | 628 | 3.469 | 4.250 | 239,7 | |
| Rasa de Vila-riquer | 735 | 595 | 2.916 | 7.396 | 251.2 | |
| 729 | 882 | 2.580 | 5.198 | 162 | Rasa de la Pineda | |
| 682 | 560 | 2.784 | 24.626 | 781,6 | Rasa del Forn | |
| 643 | 555 | 1.383 | 3.140 | 73,8 | Rasa de Can Serra | |
| Rasa d'Aubals | 751 | 548 | 4.271 | 14.433 | 410,1 | |
| 651 | 530 | 1.650 | 5.000 | 157,3 | Rasa de Sant Martí | |
| 651 | 519 | 2.796 | 5.546 | 162,7 | Rasa de Masucó | |
| 695 | 507 | 2.868 | 10.368 | 302,9 | Rasa de Vilajussana | |
| Torrent de Vilaborrell | 813 | 504 | 6.167 | 8.891 | 162,7 | |
| 709 | 486 | 2.632 | 7.644 | 196 | Riera del Molí | |
| Riera de l'Hospital | 1.026 | 447 | 19.160 | 112.120 | 4.029 | |
| Rasa del Catrà | 645 | 415 | 3.823 | 13.527 | 413,1 | |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Navel |
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ Guia d'espais d'interès natural del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1999. ISBN 84-87618-34-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Riera de Navel». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ 5,0 5,1 «Riera de Navel». wev. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.