Rinmanita
La rinmanita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Sven Rinman (1720–1792), pioner de la mineria i la indústria del ferro sueca.
 Rinmanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Zn₂Sb₂Mg₂Fe₄O14(OH)₂ |
| Epònim | Sven Rinman |
| Localitat tipus | mina Garpenberg Norra (North), Garpenberg, Hedemora, Dalarna, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,9889(4) Å; c = 9,353(1) Å; |
| Grup puntual | 6 - piramidal |
| Color | negre |
| Macles | macles de penetració |
| Exfoliació | molt bona - ben desenvolupada en {100} |
| Fractura | desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5,13(1) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-036 |
| Símbol | Rnm |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La rinmanita és un òxid de fórmula química Zn₂Sb₂Mg₂Fe₄O14(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de petits prismes plans de fins a 0,5 mil·límetres de longitud fent intercreixements amb franklinita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. És un mineral isostructural amb la nolanita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rinmanita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Garpenberg Norra (North), a Hedemora, Dalarna (Suècia). També ha estat descrita a la vall de Babuna, a Nežilovo, província de Veles (Macedònia).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rinmanita |