Riu Peace

riu del Canadà

El Riu Peace (francès: rivière de la Paix) és un riu del Canadà que s'origina a les Muntanyes Rocoses de la Colúmbia britànica nord i avança cap al nord-est a través d'Alberta nord. El riu Peace convergeix en el riu Slave, un afluent del Riu Mackenzie. El Mackenzie és el 12è riu més llarg del món, precedit pel Mekong i seguit pel Riu Níger. El riu Finlay, el principal aiguaneix del Riu Peace, és considerat com l'aiguaneix definitiu del riu Mackenzie.

Infotaula de geografia físicaRiu Peace
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaColúmbia Britànica (Canadà) i Alberta (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaAlberta (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióriu Slave Modifica el valor a Wikidata
Map
 55° 59′ 21″ N, 123° 50′ 08″ O / 55.9892°N,123.8356°O / 55.9892; -123.8356
59° 00′ 01″ N, 111° 24′ 38″ O / 59.0003°N,111.4106°O / 59.0003; -111.4106
Afluent
Conca hidrogràficaconca del riu Mackenzie Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.923 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica302.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal2.110 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Les regions que recorre el riu són la llar tradicional dels beaver. Es creu que el pelleter Peter Pond va visitar el riu dins 1785. El 1788 Charles Boyer de la North West Company va establir un lloc de comerç de pells a l'encreuament del riu amb el riu Boyer.

Durant el 1792 i 1793, l'exploradr Alexander Mackenzie va viatjar riu amunt fins a la divisòria continental nord-americana.[1]

Les dècades d'hostilitats entre els beavers i els cree (on els Cree van acabar dominant els beavers) va acabar el 1781 quan una epidèmia de verola va delmar els cree. El Tractat de la Pau va ser segellat fumant el calumet (o pipa de la pau). El tractat va fer el riu es convertís en una frontera, amb els beavers al nord i els cree al sud.[2]

El 1794, una pellateria va ser construïda al Riu Peace a Fort St. John; va ser el primer poblat no nadiu de la Colúmbia britànica.

Geografia modifica

Curs modifica

Aquest riu fa 1.923 km de llarg (des del riu Finlay fins al Llac Athabasca). Desguassa en una àrea d'aproximadament 302.500 km².[3] En el Peace Point, on desemboca en el riu Slave, té un cabal anual de 2161 m³/s.[4]

Un llac artificial Williston va ser construït en la zona alta del riu per l'empresa W. A. C. Bennett Dam per a poder generar electricitat hidroelèctrica. El riu llavors flueix al llac Dinosaur, el qual serveix com a dipòsit del Peace Canyon Dam. Després que la presa, el riu es mou a l'est a Alberta i després continua avançant cap al nord i est pel delta Peace-Athabasca al parc nacional wood Buffalo, a l'extrem oest del llac Athabasca. L'aigua del delta flueix en el riu Esclau est del Peace Point i desemboca a l'oceà Àrtic via el Gran Llac de l'Esclau i el riu Mackenzie.

Comunitats modifica

 
Riu Peace al Fort Vermilion, Alberta.
 
La Riu Peace al seu pas pel poble Peace River.

Les comunitats van localitzar directament en el riu inclou:

  • Hope de Hudson, Colúmbia britànica
  • Taylor, Colúmbia britànica
  • Peace River, Alberta
  • Fort Vermilion, Alberta

Unes quantes reserves índies es troben també en els bancs del riu, entre ells Beaver Ranch 163, John D'Or Prairie 215, Fox Lake 162, Peace Point 222 i Devil's Gate 220.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Peace
  1. "Peace River", Encyclopædia Britannica, 2006.
  2. Coutts, M.
  3. Atlas of Canada. «Rivers in Canada». Arxivat de l'original el 2006-05-20. [Consulta: 1r maig 2007].
  4. Alberta Environment Arxivat 2007-01-16 a Wayback Machine. - Alberta river basins